En els últims mesos s'han acumulat molts dubtes sobre el procés d'independència de Catalunya. Són moltes les raons per a això, però en el fons hi ha discrepàncies entre Junts Pel Sí i la Cup. Prova d'això són els pressupostos de la Generalitat d'enguany, en els quals totes dues forces no s'han posat d'acord i el president Carles Puigdemont ha convocat una moció de confiança en el Parlament per al 28 de setembre. El moment no és de broma: si no s'aprova, si la Cup no secunda, es dissoldrà el Parlament i es convocaran noves eleccions. En aquest moment l'independentisme no vol això. Seria el fracàs del “procés”.

Quan encara es recorden els incidents de la sessió d'investidura d'Artur Mas, la Cup ha hagut d'escoltar moltíssims comentaris des de les files de Junts Pel Sí. Les tensions internes també han estat importants entre els cuperos, amb el so de la divisió en tot el país. Per totes dues parts subratllen que ara els correspon preparar bé la moció de confiança: La Cup ha posat sobre la taula els pressupostos de 2017 i el RUI (Referèndum Unilateral d'Independència); la seguretat de Junts Pel Sí per a acabar la legislatura.

En el fons, un dels principals problemes és la falta de confiança. De fet, l'actual govern va ser triat per a durar 18 mesos. La seva tasca principal seria preparar la desconnexió amb l'Estat espanyol, proclamar la independència unilateral i dissoldre el Parlament per a la celebració de les noves eleccions. El nou Parlament hauria de redactar la Constitució de la República catalana, que posteriorment se sotmetria a referèndum.

No obstant això, la confiança no és l'únic problema més bàsic: Resultats de les eleccions de 2015. L'independentisme va obtenir una majoria clara en el Parlament Basc, però des del punt de vista dels vots no va superar el 50% dels vots emesos. La Cup va declarar l'endemà de les eleccions que això no donava legitimitat suficient per a declarar la independència de Catalunya. És la part més feble del procés actual i per això s'ha plantejat la idea del nou referèndum; és a dir, que fa falta una eina per a saber què és el que realment volen els catalans.

El RUI, referèndum vinculant de la
Cup i altres sectors tenen seriosos dubtes sobre la voluntat de la Generalitat, sobretot de la ruptura amb l'Estat espanyol, i temen que es materialitzi el procés. Davant aquesta situació, la Cup ha posat damunt de la taula un referèndum vinculant i unilateral, i a poc a poc va guanyant acceptació en tot el moviment independentista a Catalunya.

Quin és el nucli de la nova jugada? Que en algun moment cal trencar amb l'Estat, sigui el RUI o sigui la declaració unilateral d'independència (el famós DIU), com es preveu en el procés actual. Si cal trencar-la, doncs, millor trencar-la amb la pregunta democràtica de “independència sí o no” que amb la pregunta de “aquesta Constitució sí o no”. Tots comprendran millor la pregunta, res a dir en l'àmbit internacional, que la primera opció la segona. Aquesta seria, en essència, una de les principals raons a favor del RUI.

Avui dia, CUP, ANC, ERC i Reagrupement, per exemple, estan d'acord amb el RUI. Tant en la Generalitat com en el PDC (Partit Democràtic de Catalunya, ex CDC d'Artur Mas) estan disposats a analitzar-ho i la proposta està agafant cada vegada més força. Això sí, Junts pel Sí que creu que, si es duu a terme, seria una secció per a afegir al procés actual i no una eina per a qüestionar-lo.

Els independentistes que s'oposen al RUI consideren que els riscos serien elevats, primer pel xoc amb la legislació espanyola, segon per la repetició de la consulta de novembre de 2014 i tercer pel risc que els contraris no participin. Aquest últim no és una broma i a més de l'opinió clara del PP, Ciutadans i el PSOE, En Comú ja ha expressat el seu rebuig al RUI.

Tal com el portaveu Xavier Domènech ja el va deixar clar la setmana passada en el ple d'investidura del Congrés, ells estan a favor d'un referèndum pactat. Les tensions entre les dues ànimes de l'esquerra catalana entorn d'aquest tema són dures. La Cup considera que la data de celebració del RUI seria bona al juny de 2017, entre altres raons perquè l'actual Generalitat compliria aquí el termini de 18 mesos i hauria de dissoldre's. Entre els partidaris, no obstant això, no és gens clar quan convindria celebrar aquest referèndum, perquè aquest seria el moment de la veritable ruptura.

Els referèndum unilaterals de Quebec
són exemples permanents de Quebec i Escòcia, tots dos publicats com a models a favor d'un referèndum acordat. No obstant això, en la realitat, des del punt de vista de l'acord no són iguals. Va ser un acord entre Londres i Edimburg per a la celebració del referèndum de 2015, no entri el Govern federal del Canadà i el de Quebec. En els referèndum celebrats a Quebec en 1980 i 1995 no va haver-hi acord i el Govern Federal els va declarar il·legals. També el Tribunal Suprem del Canadà, però no els va prohibir, perquè això podia implicar majors perjudicis que la celebració d'un referèndum.

Però el Tribunal Suprem del Canadà va analitzar el recurs presentat per un grup de ciutadans contra el referèndum de 1995 i d'aquí va treure la famosa sentència de 1998: El Govern de Quebec no podia declarar la independència unilateral, però si en el referèndum guanyen els independentistes, el Govern federal hauria d'asseure's a negociar amb el de Quebec. Totes dues parts van donar el vistiplau a la decisió i avui dia té una gran importància en els processos d'autodeterminació a nivell mundial. Però no va ser el Govern Federal el que va interposar el recurs, i va quedar bastant apartat de tot l'assumpte de la causa legal del referèndum, almenys en primera línia, com l'està fent el Govern del pp de Madrid a Catalunya.

Llei per a la Transició Jurídica La Llei de Transició Jurídica aprovada pel Parlament de Catalunya a la fi de
juliol preveu en un moment del procés independentista una desconnexió amb la legislació espanyola, que és el que la Llei de Transició Jurídica haurà de preveure perquè no existeixi un buit jurídic legal en el pas d'un moment a un altre. Aquesta transició es realitzarà amb tres lleis que regularan tres àmbits bàsics: el procés constituent, la seguretat social i la Hisenda de Catalunya. De fet, segons els quals lideren el procés, l'aprovació d'aquestes lleis serà el moment de la ruptura amb l'Estat espanyol, és a dir, de la declaració unilateral d'independència. A partir d'aquest moment, el Parlament i la Generalitat de Catalunya només acatarien la legalitat catalana i la llei catalana. Per a molts, aquest seria el moment adequat per a fer el RUI, immediatament després de l'aprovació d'aquestes lleis.

I què diu En Comú?El fort moviment que dirigeix
Ada Colau ha adoptat oficialment una postura contrària a l'actual procés de la Generalitat, però no sense cap mena de dubte i tensió interna. En realitat, una cosa és el que els parlamentaris de Catalunya Sí Que és Pot poden pensar i una altra és el que tenen al cap els votants d'En Comú. Ningú dubte que en aquestes bases hi ha molta gent independentista, i que votarà a Ada Colau per a l'alcaldia de Barcelona, però que en un referèndum votaria a favor de la independència. Quants són? Això és, d'una vegada per sempre, el que vol comptar l'independentisme.

Les contradiccions i les pors no són pocs en En Comú. Encara que Junts Pel Sí i el full de ruta de la CUP no estan d'acord, han anunciat que Ada Colau i En Comú estaran en la Diada d'enguany, organitzada per l'ANC i Ómnium, indicant clarament que donen suport al full de ruta del Parlament i del Govern.
Dins d'En Comú tampoc és clar com actuar, però, en general, estan d'acord amb la idea d'enfortir el procés sobiranista, això sí, amb un altre full de ruta. En un article escrit aquest estiu per Gerardo Pisarello, número dos d'Ada Colau en l'Alcaldia de Barcelona, defensava el procés sobiranista de les esquerres. És a dir, en la seva opinió, amb els resultats de les últimes eleccions el soberanisme ha donat un gir a l'esquerra, i això hauria de reflectir-se en el procés. Com és això?
El nexe seria la República catalana. Segons Pisarello, no es pot esperar que s'aprovi la celebració d'un referèndum per part d'Espanya. Què fer llavors? La dissolució d'aquest Parlament, la convocatòria de noves eleccions i la canalització de soberanismes d'esquerra reforçats a través de les forces d'ERC, En Comú i la Cup, entre altres, la creació de la República catalana. Aquí també el nou Parlament seria constituent i, una vegada redactada la Constitució, se celebraria un referèndum. En Comú, llavors, apostaria per un Estat confederal amb la resta d'Espanya. En el seu article, Pisarello cridava a tot això “procés constituent no subordinat”.El
conegut director i independentista de Vilaweb, Viçent Partal, va criticar la proposta en un editorial d'agost que portava aquest títol: “Sobirans però no independents, o com es pot concebre un debat sense sentit”. Aquests dies de la
vespra de la Diada són de cor més que de cap. L'Once de Setembre tornarà a demostrar que l'independentisme està fort, però Junts Pel Sí i la Cup hauran d'acordar moltes coses sobre el full de ruta i l'actuació del Govern, sobretot abans de la moció de confiança del 28 de setembre. Amb els parlaments i governs més independentistes de tots els temps, al moviment independentista li toca prendre les decisions més difícils de tots els temps. En quina direcció no es pot dir, però en la Diada de 2017 la situació de la hipotètica República catalana serà molt diferent.