Londres 1851. What shall we have for dinner? (Què menjarem?) Es va publicar el llibre del títol. El treball signat per lady Maria Cuttlerbuck incloïa 42 menús per a sopar, variats, des de petits sopars per a dues persones fins a innombrables banquets per a divuit comensals. Al Londres Victoriano l'interès per la gastronomia augmentava com el nombre de restaurants que conreaven la cuina estrangera. Aquesta col·lecció de receptes aviat es va convertir en un best seller . L'edició original del llibre no s'ha conservat i, per això, no sabem exactament en quina època de l'any es va publicar. Però per a octubre s'havia esgotat, ja que la segona edició es va publicar llavors. Es van realitzar almenys cinc reedicions fins a 1860.
Més tard es va descobrir que es tractava del pseudònim de Lady Maria Cuttlerbuck, un personatge d'una comèdia francesa, i que el llibre va ser escrit a la casa de Devonshire Terrace del famós escriptor Charles Dickens.Els experts creuen que el pròleg va ser escrit pel propi novel·lista, però no dubten en què el contingut va ser escrit per la seva esposa Catherine Dickens (nascuda Catherine Hogarth, 1815-1879).
Nascut a Escòcia, es va casar en 1836 amb Charles Dickens i van tenir deu fills. No obstant això, mentre les vendes del llibre augmentaven, la relació de marit i dona es deteriorava. Segons el seu marit, Catherine era una mare i una mestressa de casa incapaç, a la qual acusava d'haver tingut tants nens, la qual cosa li va causar molts maldecaps econòmics. Fins i tot va dir que tenia problemes mentals. Al juny de 1858 es van separar i Catherine va haver d'abandonar la casa i tots els fills que no fossin el major. I, no obstant això, va mostrar la seva lleialtat al seu marit fins que va morir.
En els últims anys han sortit a la venda diversos treballs sobre Catherine Dickens. What shall we have for dinner? En 2005 s'han publicat dos estudis sobre la BBC, que va produir un documental en 2011... I tots ells han utilitzat el llibre sobre cuina per a deduir que l'autor no té res a veure amb la caricatura de la incapacitat dibuixada pel seu marit. Darrere d'aquesta col·lecció de sopars proposada es troba una dona pràctica, treballadora i eficaç, generosa, dedicada a satisfer els desitjos dels altres, obedient. Una dona victoriana model.
Adolfo Bioy Casares (1914-1999) idazle argentinarrak 1940an idatzitako La invención de Morel (Morelen asmakizuna) eleberria mugarritzat jotzen da gaztelaniaz idatzitako literatura fantastikoaren esparruan. Nobela motza bezain sakona da, aparta bere bakantasunean, batez... [+]
Ekain honetan hamar urte bete ditu Pasazaite argitaletxeak. Nazioarteko literatura euskarara ekartzen espezializatu den proiektuak urteurren hori baliatu du ateak itxiko dituela iragartzeko.
Aste honetan aurkeztu da Joseph Brodskyk idatzitako Ur marka. Veneziari buruzko saiakera. Rikardo Arregi Diaz de Herediak itzuli eta Katakrak argitaletxeak publikatu du poeta errusiar atzerriratuari euskarara itzuli zaion lehen liburua.
"Va haver-hi dones, allí estaven, jo les vaig conèixer, però les seves famílies els tancaven en els manicomis, els posaven electroshock. En la dècada dels 50, si vostè era home, podia ser rebel, però si era dona la seva família li tancava. Va haver-hi alguns casos, i jo... [+]
Gauza garrantzitsua gertatu da astelehen honetan literatura euskaraz irakurtzea atsegin dutenentzat: W. G. Sebalden Austerlitz argitaratu du Igela argitaletxeak. Idoia Santamariak egindako itzulpenari esker, idazle alemaniarraren obrarik ezagunena nobedadeen artean aurkituko du... [+]
Asteazken honetan aurkeztuko dituzte Erein eta Igela argitaletxeek Literatura Unibertsala bildumako hiru lan berriak, tartean Maryse Condéren Bihotza negar eta irri (ene haurtzaroko istorio egiazkoak). Joxe Mari Berasategik euskaratua, idazle guadalupearraren obra... [+]