Les plantes es reprodueixen per si mateixes, mirant al seu voltant... La reproducció de les plantes és un treball al llarg de tot l'any. Hi ha moltes maneres de fer-ho. El més conegut és sembrar la llavor: recollir les llavors adobades en madurar els fruits i sembrar-les en forma. També es poden utilitzar altres parts de plantes que no siguin llavors per a la creació de noves plantes: fulla, brot, licitació, ramal, aldabón, banya, altsuma, herrar, arrel, tubercle, rizoma, corm, bulb, bulb, etc. Els cinc últims són espais de reserva que permeten la formació d'una nova planta si se separa i modifica de la planta mare.
Tenen tubercles com les patates (Solanum tuberosum) i els cicllamas (Cyclamen sp. ). Són de rizomes la canya (Arundo donax), la gent de bambú, l'arc de Sant Martí comú (Iris germanica) i l'arc de Sant Martí groc (Iris pseudocorus), la cala (Zantedeschia aethiopica)... Tenen el corm els safrans (Crocus sativus), els azpelares (Colchicum autumnale), les espases o gladiolos (Gladiolus sp. ), alquilasias i coloquasias (Alocasia sp. i Colocasia sp.) i aromes de safrà (Crocosmia x crocosmiiflora). Per exemple, les cebes (Allium cep), els alls (Allium sativum), els cors de bou (Tulipa sp. ), citias (Lilium pyrenaicum), herbes de barrabás (Oxalis latifolia) i moredinas o hiacintos (Hyacinthus orientalis). També hi ha qui dona turbots sobre la terra, com l'all i el tigre citoria (Lilium lancifolium), així com diversos garos i esgarrapades (Saxifraga sp.). també.
Les plantes que, igual que les terrestres, allarguen els estadales subjacents tenen grans probabilitats de reproduir-se sense grans frustracions. Sense distància, les maduixes són les seves tartéticas (Fragaria sp. ), Pisa comuna (Phragmites australis), Rabas-Herba, Papir (Cyperus papyrus), Menta abundant (Mentha sp. ), edaski (Ranunculus reptans), girtanrojo (Ajuga reptans), askimotz o rosarino (Cynodon dactylon), alguns dels gèneres de la batanga (Stachys recta) i el belerte negre o biurda (Convulvulus arvensis).
La segona primavera de l'any és aquí en el nostre territori. Aprofiteu el nou sudoració que això comporta si voleu crear nous trossos de plantes amb les ja esmentades. És la temporada.
El dia sobrepassa la nit amb l'equinocci de primavera. Enguany ha ocorregut el 20 de març, a les 22.59 hores, obrint la porta de la primavera. El prefix Eki significa el mateix. Fins llavors la nit havia estat més llarga. El dia i la nit van tenir dotze hores. Des de llavors el... [+]
Fa molt temps que el temps està en la nostra línia, però el clima és relativament recent. No cal aclarir massa el que és el canvi climàtic. Explicar què és el paisatge sí que és una necessitat més vermella. Està en plena actualitat organitzar conferències, taules... [+]
És el moment de recollir els fruits i posar-los en camí a l'almàssera. Pera (Pyrus communis), poma (Malus x domestica), raïm (Vitis vinifera)... Sembla un camí curt i ràpid, però cal treballar un munt de marrades i les seves variants fins que el fruit es converteixi en... [+]
Al País Basc l'agricultura és la història de la colonització permanent. Com a tot arreu. Abans no es conreava la terra; abans no se sembrava la collita; es gaudia del que abans no es menjava. Ho havien portat tot d'una altra part. Moltes d'aquestes històries han estat escrites... [+]
Tornant als vins que s'elaboren amb els cultius, el lligabosc esquerre (Humulus lupulus) és conservadora i agregadora de tast amarg. La unió de cultius i lligaboscs produeix molts bruts dolls, especialment als països de la cervesa. Un amic m'acaba d'explicar les històries de la... [+]
A la nostra casa ho vam conèixer amb el nom de lligabosc (Humulus lupulus). De fet, s'ha treballat a tort i a dret en les riberes del riu del nostre país, coincidint amb l'expansió de la cervesa. Hem après que se'n diu també llagosta, cervesa, cervesa, berruga i herba a... [+]
La primavera m'ha portat el tema al nas. C. treballava en diversos centres de recerca de Nova York. Bushdid, M. Oh! Magnasco, L.B. Vosshall i A. Un article publicat pels científics Keller al març de 2014 en el prestigiós “Science Magazine” va produir un gran renou. El... [+]
Acaben els curiosos dies interanuals, els que es mengen i beuen de les emanacions de la terra. Menjaré del millor al millor. Suposadament. Ampolles de cava i xampany pesades són fàcils de ballar. Encara que avui dia són de tota mena, abans era la sidra de l'altre barril. Quan... [+]