Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

En el camí de la igualtat, sense base ferma

  • Les dones van disputar per primera vegada la Bandera de La Petxina l'any 2008. Llavors, en una regata classificatòria disputada la vespra del segon diumenge de setembre, es va decidir quines serien les quatre embarcacions que feien el primer pas: RIAS Baixas, Drassana, Getaria-Zumaia i Hondarribia han estat les traineres més vencedores. Després va arribar l'ocasió de jugar dos diumenges. Enguany també ho serà, però amb una novetat: vuit traineres han aconseguit el bitllet per primera vegada.
San Juan izan zen iazko Kontxako Banderako irabazlea. Harrera beroa egin zieten arrosa kolorez jantzitako zaleek.
San Juan izan zen iazko Kontxako Banderako irabazlea. Harrera beroa egin zieten arrosa kolorez jantzitako zaleek.Juan Carlos Ruiz/Argazki Press
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

L'organitzador de la Bandera de La Petxina, Donostia Kultura, va fer oficial el mes de juny passat el que fins llavors estava en boca de tots. Amb l'objectiu de “fer un pas més” per a impulsar el rem femení, els dos primers diumenges de setembre va decidir augmentar de quatre a vuit el nombre d'embarcacions femenines que competeixen en la badia de Sant Sebastià. A pesar que la intenció de l'organització era coneguda, la decisió va donar molt a parlar, fins i tot entre els remers. Mirin Iriondo (Degui, 1994) rema en la trainera d'Orio, i diu que la decisió s'ha pres massa aviat: “Ara com ara hi ha molta diferència entre els vaixells. Amb vuit classificacions, la competència es redueix. Sant Joan i Hibaika, per exemple, poden relaxar-se en la regata classificatòria, ja que saben que encara que ho facin molt malament deixaran dues per darrere”.

Mirin Iriondo, remera d'Orio:
“Ara com ara hi ha molta diferència entre els vaixells. Amb vuit classificacions, la competitivitat es redueix”

Edurne Moreno (Donostia-Sant Sebastià, 1991), de Donostia Arraun Lagunak, també és conscient de la diferència en el nivell de l'embarcació, però valora positivament la decisió: “Sabent que la Bandera de La Petxina és la regata que més espectadors congrega, em sembla que la mesura pot donar visibilitat al rem femení. Sobretot per a saber que som més que les quatre embarcacions que juguen en la Lliga Euskotren”. Igual que en categoria masculina amb el Club de Rem Kaiarriba-Donostiarra, Moreno i els seus companys d'equip estan ja classificats, és a dir, la trainera donostiarra Lugañene. En les pròximes edicions, si a més d'aquesta trainera hi hagués altres embarcacions de la ciutat, es disputaria una regata classificatòria entre totes dues traineres, igual que en categoria masculina Ur Kirolak i Arraun Lagunak.

Irati Iñarra (Pasai Donibane, 1993) coincideix amb Iriondo: “Pot ser beneficiós per a uns, però a altres solo els pot fer mal, perquè el company de la trainera que queda molt enrere pot perdre la il·lusió pel rem. Això és perillós”. Iñigo sap del que es tracta: en els dos últims anys ha guanyat la Bandera de La Petxina gràcies a un rem en el vaixell de Batelera, però en el rem en general ha sofert “més derrotes que victòries”. De fet, en les cinc primeres edicions, les embarcacions gallegues es van imposar en la badia donostiarra per majoria absoluta. Zumaia va ser la guanyadora en 2013, i en els dos últims anys, la trainera de Pasai Donibane, a la qual pertany Iñarra. Enguany volen guanyar el tercer.

A pesar que cada trainera
hagi augmentat el seu
nombre de traineres, Iriondo i Moreno no creuen que vagi a haver-hi un canvi al cap de la classificació. “Sant Joan és el campió dels dos últims anys i s'han proclamat campions de la Lliga Euskotren. Són els grans favorits”. No obstant això, no hi ha moltes possibilitats de relaxar-se, “perquè com s'ha vist durant l'estiu, Hibaika se'ls va damunt per a donar-los compte”, diu Iriondo. Subratlla que ells també caminaran per davant, però no creu que siguin capaços d'arribar a l'altura de les dues embarcacions: “Veiem la bandera lluny, la veritat”.

Edurne Moreno,
remera de Donostia Arraun Lagunak:
“Sabent que la Bandera de La Petxina és la regata que més espectadors congrega, la mesura pot donar visibilitat al rem femení. Sobretot per a saber que som més que les quatre embarcacions que juguen en la Lliga Euskotren”

Segons ha explicat Iriondo, en les últimes setmanes han intentat conjuminar més rem i han canviat la trainera: Fins al moment, s'ha utilitzat com a prova l'embarcació construïda per l'enginyer Iñaki Lasa sobre la base de les característiques de les dones. En les últimes setmanes, no obstant això, se li ha aparcat: “L'entrenador Santi Zabaleta es va adonar que no té molta diferència amb el Txiki que teníem abans en la societat, i hem tornat a prendre-ho”. Ara, Hibaika s'ha fet càrrec de la prova de Branka, i sembla que no li va res malament: en la primera regata utilitzada, en Colindres (Cantàbria, Espanya), va aconseguir la bandera amb 15 segons d'avantatge sobre la segona.

Moreno ha reconegut que són inferiors a les traineres que han participat en la Lliga Euskotren (Sant Joan, Hibaika, Orio i Cap) i que tenen altres plans en la Bandera de la Petxina: “Volem donar una empenta al rem femení de Donostia, si és possible, en la tanda d'honor”. Indica que es tracta d'anar a més d'un any. De fet, en Arraun Lagunak

el vaixell porta només dos anys en la mar.

Aquest any sol han participat en la Lliga Guipúscoa –no van aconseguir classificar-se per a la Lliga Euskotren–, però des de l'any passat han notat aquesta millora. No en va, el 16 de juliol van aconseguir la primera bandera de la història per a la trainera femenina de Donostia, en la contrarellotge disputada en Orio: “Amb l'absència d'embarcacions de la Lliga Euskotren se'ns obren oportunitats, i entre Getaria-Zarautz i nosaltres es crea una bonica competició. Nosaltres guanyem en Orio i ells a Zumaia”.

Encara que s'ha igualat el nombre
de traineres que
competiran en cada categoria, la quantitat de diners que es reparteix a través dels premis continuarà sent diferent. En categoria femenina, el guanyador s'embutxacarà 12.000 euros, una quantitat que s'anirà reduint en funció de la classificació; el vuitè classificat, 3.000 euros. Res a veure amb el que reben els homes: En total, es repartiran premis d'entre 24.000 i 5.000 euros en premis en metàl·lic. A això cal sumar el premi especial que atorgarà enguany l'associació d'empresaris de Guipúscoa, ADEGI, que concedirà 5.000 euros a la trainera guipuscoana que hagi obtingut el millor temps en totes dues jornades, tant en categoria femenina com masculina.

Irati Iñarra, remera
de Sant Joan:
“Encara queda molt per consolidar en el rem de les dones. Hi ha molts canvis per fer, i cal fer-ho amb el pas dels anys, debatent-lo amb serenitat. Decidir les coses de cop no serveix per a res”

Per a Iñarra “encara queda molt per consolidar” en el rem de les dones, i aquest és un exemple més d'això: “Amb les decisions que es prenen a cada moment és difícil aconseguir la força necessària. A tall d'exemple, el guanyador s'emportava els primers 8.000 euros i l'any passat es va pujar als 12.000 euros. És benvingut, però no sé quin és el criteri amb el qual es fan aquests canvis”. Segons el remer de Sant Joan, el fet que ells juguin una regata de 2.778 metres, en la qual els homes fan el doble, té a veure amb la grandària dels premis: “Això també caldrà analitzar-ho. Hi ha molts canvis per fer, i cal fer-ho amb el pas dels anys, debatent-lo amb serenitat. Decidir les coses de cop no serveix per a res”.

Moreno també veu la necessitat d'un canvi, també pel que fa als premis: “L'argument que ens donen a nosaltres és que ens permeten competir facilitant el camí, però que els diners és una altra cosa”. La torradora de Lugañen creu que la situació és "vergonyosa", però no creu que el rem vagi a canviar mentre la societat estigui equivocada. Alguns hem de pagar per a remar, mentre uns altres cobren grans quantitats”. A pesar que la distància entre tots dos és cada vegada menor, les traineres masculines continuen mantenint una àmplia diferència d'embarcacions.


T'interessa pel canal: Arrauna
Sorolls corporals
"Amb el Dragon Boat recuperem la confiança que teníem en el cos"
Mercedes Ortega Barrena (Bilbao, 1967) ha practicat nombrosos esports com l'atletisme, el paddel surf i ara el rem. Pertany al grup Dragon Boat de l'escola HS2 Surf Center d'Hondarribia. Es tracta d'un grup format principalment per dones que tenen o han tingut càncer. Barrena ha... [+]

2023-11-08 | Leire Artola Arin
Rem femení
Corretja llarga que deixa la pressió del pes
Finalitzada la temporada de 2023 al setembre, els remers han tingut un temps just per a curar les ferides del darrere i dels palmells de les mans. La carn viva s'ha assecat i s'ha convertit en una cicatriu. No obstant això, la major part de les ferides han tornat a tirar de... [+]

2023-11-07 | ARGIA
El dimarts es donarà a conèixer la recerca sobre la pressió de les remeres per a aprimar
La sessió informativa tindrà lloc al campus de la Universitat de Deusto de Sant Sebastià, a les 19.00 hores, a càrrec dels ex remers i autors de l'estudi Beñat Larrinaga i Ane Arbillaga. S'ha convocat a tota la comunitat de rem femení perquè aprofiti els resultats de... [+]

"Hem aconseguit el somni que teníem des de petits"
L'oriotarra Ane Sánchez, la ibartarra Maider Zumeta i la de Lizartza Xubane Uribarrena acaben de guanyar la Lliga Euskotren amb el club Donostia Arraun Lagunak.

L'Act obliga un remer a expressar-se en castellà en contra de la seva voluntat
Segons ha denunciat Euskal Herrian Euskaraz, en l'ACT TV de la Lliga Eusko Label s'ha volgut obligar a un remer que només volia parlar en basc a fer declaracions en castellà. Va ser el passat 25 de juliol, al final de les regates disputades en Lekeitio, on es va disputar la... [+]

2019-08-07 | ARGIA
Kontxako Banderan emakumeak ezin dira gizonezkoekin batera aritu

Getariako Izaro Lestayo gizonezkoen arraun ligetan aritzen den lehen emakumezko patroia da. Donostia Kulturak adierazi du Kontxako estropadan ezin izango duela parte hartu.


Ane Arbillaga. No tot és ciavoga
"No aixeco banderes i, no obstant això, admiro als que segueixen a rem"
Diuen que en Pasai Donibane la persona aprèn a remar abans de nedar. Concretament, Batelerak van realitzar una exhibició al setembre de l'any passat: Va guanyar la bandera de La Petxina per cinquena vegada consecutiva. Després de guanyar tot, la trainera va quedar buida: a la... [+]

Ofegat

Al principi, per a quan feia un temps plujós, Miguel Strogoff li va semblar magnífic. Es van instal·lar en el sostre del poliesportiu per a passar els matins en les noves i acolorides màquines. Per a la segona setmana, algú li va comentar que la màquina de caminar, un... [+]


2018-09-06 | Miren Osa Galdona
Hi ha rem fora de les regates de televisió
La temporada de rem d'enguany està a punt d'acabar. No sols per a esportistes d'alt nivell, sinó també per a “altres” remers que han estat batent rems tot l'año.al marge de l'espectacle que creguin les regates, en aquesta època de l'estiu també han remat, encara que amb... [+]

Zergatik ez arraunean?

40 urte betetzekotan ziren eta modu berezian ospatu nahi zuten urtebetetzea. Bazkaria? Asteburu pasa ez dakit non? Ez, beste zerbait izan behar zuen, harrotasunez gogoratuko zutena, barrukoa, beharbada betiko amets bete gabea.


2017-12-27 | Ainhoa Bretos
La trainera femenina de Deusto, amb una gran tanda
Han passat vuit anys des que 56 dones es van reunir, els rems van arribar a les estrenes i van donar principi a la primera lliga femenina de traineres. Des de llavors, s'ha repetit cada any, i encara que en un principi va ser difícil poder formar quatre traineres, cada vegada... [+]

Albora karga

Aurtengo Donostiako Estropaden bigarren igandean, emakumeak erlojuz kontra bota zituzten uretara itsasoaren baldintza bortitzek “behartuta”. Gizonezkoak, berriz, tradizio sakratuari eutsiz, launaka bi txandatan.


També en l'ona més gran
A penes una dècada. En 2008, la mar salvatge va convidar a les dones a disputar per primera vegada la Bandera de la Petxina. Haurien preferit una mar més dolça, però no haurien dit que no a l'oportunitat històrica, les remeres van dir “aquí estem i podem”.

Eguneraketa berriak daude