L'organitzador de la Bandera de La Petxina, Donostia Kultura, va fer oficial el mes de juny passat el que fins llavors estava en boca de tots. Amb l'objectiu de “fer un pas més” per a impulsar el rem femení, els dos primers diumenges de setembre va decidir augmentar de quatre a vuit el nombre d'embarcacions femenines que competeixen en la badia de Sant Sebastià. A pesar que la intenció de l'organització era coneguda, la decisió va donar molt a parlar, fins i tot entre els remers. Mirin Iriondo (Degui, 1994) rema en la trainera d'Orio, i diu que la decisió s'ha pres massa aviat: “Ara com ara hi ha molta diferència entre els vaixells. Amb vuit classificacions, la competència es redueix. Sant Joan i Hibaika, per exemple, poden relaxar-se en la regata classificatòria, ja que saben que encara que ho facin molt malament deixaran dues per darrere”.

Edurne Moreno (Donostia-Sant Sebastià, 1991), de Donostia Arraun Lagunak, també és conscient de la diferència en el nivell de l'embarcació, però valora positivament la decisió: “Sabent que la Bandera de La Petxina és la regata que més espectadors congrega, em sembla que la mesura pot donar visibilitat al rem femení. Sobretot per a saber que som més que les quatre embarcacions que juguen en la Lliga Euskotren”. Igual que en categoria masculina amb el Club de Rem Kaiarriba-Donostiarra, Moreno i els seus companys d'equip estan ja classificats, és a dir, la trainera donostiarra Lugañene. En les pròximes edicions, si a més d'aquesta trainera hi hagués altres embarcacions de la ciutat, es disputaria una regata classificatòria entre totes dues traineres, igual que en categoria masculina Ur Kirolak i Arraun Lagunak.

Irati Iñarra (Pasai Donibane, 1993) coincideix amb Iriondo: “Pot ser beneficiós per a uns, però a altres solo els pot fer mal, perquè el company de la trainera que queda molt enrere pot perdre la il·lusió pel rem. Això és perillós”. Iñigo sap del que es tracta: en els dos últims anys ha guanyat la Bandera de La Petxina gràcies a un rem en el vaixell de Batelera, però en el rem en general ha sofert “més derrotes que victòries”. De fet, en les cinc primeres edicions, les embarcacions gallegues es van imposar en la badia donostiarra per majoria absoluta. Zumaia va ser la guanyadora en 2013, i en els dos últims anys, la trainera de Pasai Donibane, a la qual pertany Iñarra. Enguany volen guanyar el tercer.

A pesar que cada trainera
hagi augmentat el seu nombre de traineres, Iriondo i Moreno no creuen que vagi a haver-hi un canvi al cap de la classificació. “Sant Joan és el campió dels dos últims anys i s'han proclamat campions de la Lliga Euskotren. Són els grans favorits”. No obstant això, no hi ha moltes possibilitats de relaxar-se, “perquè com s'ha vist durant l'estiu, Hibaika se'ls va damunt per a donar-los compte”, diu Iriondo. Subratlla que ells també caminaran per davant, però no creu que siguin capaços d'arribar a l'altura de les dues embarcacions: “Veiem la bandera lluny, la veritat”.

Segons ha explicat Iriondo, en les últimes setmanes han intentat conjuminar més rem i han canviat la trainera: Fins al moment, s'ha utilitzat com a prova l'embarcació construïda per l'enginyer Iñaki Lasa sobre la base de les característiques de les dones. En les últimes setmanes, no obstant això, se li ha aparcat: “L'entrenador Santi Zabaleta es va adonar que no té molta diferència amb el Txiki que teníem abans en la societat, i hem tornat a prendre-ho”. Ara, Hibaika s'ha fet càrrec de la prova de Branka, i sembla que no li va res malament: en la primera regata utilitzada, en Colindres (Cantàbria, Espanya), va aconseguir la bandera amb 15 segons d'avantatge sobre la segona.

Moreno ha reconegut que són inferiors a les traineres que han participat en la Lliga Euskotren (Sant Joan, Hibaika, Orio i Cap) i que tenen altres plans en la Bandera de la Petxina: “Volem donar una empenta al rem femení de Donostia, si és possible, en la tanda d'honor”. Indica que es tracta d'anar a més d'un any. De fet, en Arraun Lagunak

el vaixell porta només dos anys en la mar.

Aquest any sol han participat en la Lliga Guipúscoa –no van aconseguir classificar-se per a la Lliga Euskotren–, però des de l'any passat han notat aquesta millora. No en va, el 16 de juliol van aconseguir la primera bandera de la història per a la trainera femenina de Donostia, en la contrarellotge disputada en Orio: “Amb l'absència d'embarcacions de la Lliga Euskotren se'ns obren oportunitats, i entre Getaria-Zarautz i nosaltres es crea una bonica competició. Nosaltres guanyem en Orio i ells a Zumaia”.

Encara que s'ha igualat el nombre
de traineres que competiran en cada categoria, la quantitat de diners que es reparteix a través dels premis continuarà sent diferent. En categoria femenina, el guanyador s'embutxacarà 12.000 euros, una quantitat que s'anirà reduint en funció de la classificació; el vuitè classificat, 3.000 euros. Res a veure amb el que reben els homes: En total, es repartiran premis d'entre 24.000 i 5.000 euros en premis en metàl·lic. A això cal sumar el premi especial que atorgarà enguany l'associació d'empresaris de Guipúscoa, ADEGI, que concedirà 5.000 euros a la trainera guipuscoana que hagi obtingut el millor temps en totes dues jornades, tant en categoria femenina com masculina.

Per a Iñarra “encara queda molt per consolidar” en el rem de les dones, i aquest és un exemple més d'això: “Amb les decisions que es prenen a cada moment és difícil aconseguir la força necessària. A tall d'exemple, el guanyador s'emportava els primers 8.000 euros i l'any passat es va pujar als 12.000 euros. És benvingut, però no sé quin és el criteri amb el qual es fan aquests canvis”. Segons el remer de Sant Joan, el fet que ells juguin una regata de 2.778 metres, en la qual els homes fan el doble, té a veure amb la grandària dels premis: “Això també caldrà analitzar-ho. Hi ha molts canvis per fer, i cal fer-ho amb el pas dels anys, debatent-lo amb serenitat. Decidir les coses de cop no serveix per a res”.

Moreno també veu la necessitat d'un canvi, també pel que fa als premis: “L'argument que ens donen a nosaltres és que ens permeten competir facilitant el camí, però que els diners és una altra cosa”. La torradora de Lugañen creu que la situació és "vergonyosa", però no creu que el rem vagi a canviar mentre la societat estigui equivocada. Alguns hem de pagar per a remar, mentre uns altres cobren grans quantitats”. A pesar que la distància entre tots dos és cada vegada menor, les traineres masculines continuen mantenint una àmplia diferència d'embarcacions.