L'Ajuntament d'Ereñotzu (Hernani), en col·laboració amb el departament de Cultura de la Diputació Foral de Guipúscoa, va posar en marxa en 2015 el projecte Bizitzen Auzolanean. En aquest marc ha volgut recopilar el coneixement i la història de l'Harrapazka Eguna. L'Harrapazka Eguna era un dia especial per a tallar el carnestoltes i la tradició es va mantenir fins fa 75 anys –en 1941 es va celebrar per última vegada en Hernani–. Encara que molts ereñotzuarras ho han sentit, molt pocs saben què era exactament. La Societat de Ciències Aranzadi, en col·laboració amb l'Associació de Basca Dobera, ha fet un esforç per a localitzar, entrevistar i gravar els últims testimoniatges que van viure aquest dia tan especial. A tot això s'han afegit els documents antics i les dades bibliogràfiques de l'arxiu.

Hipòlit Arregui, de 98 anys, i els germans Antonio i Pedro Santa Kruz, de 92 i 90, han estat els nostres testimoniatges. Últims testimoniatges de l'Harrapazka Eguna d'Hernani.

Però què era l'Harrapazka Eguna?

El Dia del Saqueig era el dia en què s'obria l'època per a tallar el carnestoltes. Fins a aquesta data estava prohibit tallar el carnestoltes amb el risc de ser multat. Era un dia molt especial, per les seves peculiaritats i per la seva importància.

Se celebrava tots els anys al voltant del dia de la Verge de Setembre (8 de setembre), quan el carnestoltes començava a enrojolar-se. L'Ajuntament treia bàndol als veïns perquè els informessin de quan i on anava a fer-ho i els que ho desitjaven tenien dret a acudir, ja que es feia en terrenys comunals. Per a molts era el dia de tallar el carnestoltes de manera gratuïta, mentre que per a l'Ajuntament era la manera de gestionar o regular el tall d'aquest. De fet, l'Harrapazka Eguna tenia les seves pròpies lleis i el seu incompliment implicava un càstig.

De cada família, dues o quatre –segons l'any- sol podien participar persones i a ella només es podia emportar una falç per a tallar l'iñistorra.

El mateix dia, tots començaven a tallar-los a les ordres del guarda rural. Cadascun marcava el seu terreny, tallant primer la cuneta. La competència era estreta: era important tallar més ràpid que les persones que estaven al seu costat per a tenir més espai propi. Com més ràpid tallin, més gran és la parcel·la. Tal era, com diu la pròpia paraula, el saqueig el més ràpid possible, per a portar a casa més vespes. Una vegada “marcada” tota la volta, van començar a tallar l'interior.

A la foto, Araldia en Urnieta. Titular de la fotografia: PILI Lasa. Cedit per Manuel Larramendi Kultur Elkartea.

“El primer dia sol era lliure tallar amb la falç” ens ha dit Hipòlit. L'Harrapazka Eguna venia a la seva fi quan queia la nit. L'endemà, en el mateix lloc i a la mateixa hora, podien continuar tallant el carnestoltes, “però es permetia tallar-lo amb la dalla”. D'aquesta manera, tot quedava tallat fins que o s'agafava prou.

Un dia important ple de curiositats

Els nostres testicles ens compten com els més llunyans feien hores al matí per a arribar a la zona on se celebrava l'Harrapazka Eguna. Portaven vestits els davanters. Tipus de mitjons o polaines fabricades amb trossos de tela extrets dels sacs, i més tard amb mantes de les papereres, que col·locaven sobre les abastes. I en el sac portaven tot el que havien de menjar, si tenien temps de menjar, almenys… també portaven garrafones amb la nova sidra, ja que, segons els més vells, “la nova sidra havia d'haver estat feta per al dia de l'agafada”. Uns altres, no obstant això, “anaven a menjar a costa del poble” ens diu Antonio. També eren presents els representants municipals i els guardes rurals, així com algun representant de la Diputació, “però ells menjaven el menjar que portaven del restaurant, eh! I sense tallar! Pel nostre compte!”.

A la nit també hi havia bromes. La gent continuava tallant-se en la foscor i el guarda de camp vigilava, canviava les seves robes i es posava la gorra al revés perquè li donessin caça. “En la lluna es roba bé” ens diu Pedro rient.

Baralla, rivalitat... i auzolan?

No deixava d'haver-hi incidents: “Tu has entrat en la nostra parcel·la!”, “Has rebut el carnestoltes que tallem!”… perquè era una baralla de rampinya. I això portava baralles i problemes. L'Ajuntament va haver de treure diversos bàndols recordant les lleis. Però l'iñistor era una matèria primera necessària que també obligava els veïns a treballar en auzolan.

Abans de l'època de tall de l'Iñistorra es feia l'anomenada “aaldiya” (zel), que en alguns pobles també es deia “malobra”. Es deia araldia auzolana, que es feia per a arreglar i endreçar els camins de carruatge que es dirigien als Iñistor. Cada família tenia l'obligació de portar un representant i si no podia enviar-lo, era el seu deure trobar un substitut. L'Ajuntament posava la data mitjançant bàndol i feia grups per a arreglar els camins. Amb pedres i materials que trobaven al seu voltant, reparaven els camins. No obstant això, els nostres testicles també recorden un altre tipus de qüestions. Perquè l'Ajuntament posava va venir gratis i hi havia gent que acabava de cantar bertsos aquell dia...

A la foto, els del caseriu Agerre d'Hernani han fet un munt, en 1965. Foto: Felix Unzueta Cedido per Kepa Urreaga.

Després d'Aaldiya i Harrapazka Eguna, arribava el moment de tallar i d'anar amb els carros a la recerca de la iñistorra que havia deixat assecar a la muntanya. Molts d'ells feien la cita amb els seus carros en un lloc determinat, i tots anaven plegats, un darrere l'altre, a la recerca de la iñistorra, “com un tren!”, segons els nostres testimoniatges “traient bons sons de carruatge”. Entre els familiars no hi havia suficient gent, i en moltes ocasions es produïa un auzolan entre caserius, tant per a recollir el carnestoltes com per a fer els munts.

Agraïments

A totes les persones que ens heu donat el vostre suport, temps i informació en totes les entrevistes que hem realitzat sobre Iñistorra. Idurre Lekuona, Eñaut Agirre i Xabier Iriarte, per la seva labor en la recollida de l'Harrapazka Eguna.

24 de setembre festa

Organitzat per l'Ajuntament d'Ereñotzu i amb la col·laboració de la Diputació Foral de Guipúscoa, s'oferirà un vídeo i un recorregut guiat en Ereñotzu el 24 de setembre a les 9.30 en el Centre Cívic d'Ereñotzu.

Després de 30 minuts de vídeo, realitzaran un recorregut per les pistes de les muntanyes en les quals se celebrava l'Harrapazka Eguna (d'Akola a Igoin-Sasi). Els organitzadors han assenyalat que és "fàcil de fer" (3,5 quilòmetres amb un desnivell de 80 metres) i que finalitzarà a les 13.30 hores.

El signant d'aquest article, Iñaki Sanz Azkue, donarà explicacions sobre l'Harrapazka Eguna.