L'Ajuntament d'Ereñotzu (Hernani), en col·laboració amb el departament de Cultura de la Diputació Foral de Guipúscoa, va posar en marxa en 2015 el projecte Bizitzen Auzolanean. En aquest marc ha volgut recopilar el coneixement i la història de l'Harrapazka Eguna. L'Harrapazka Eguna era un dia especial per a tallar el carnestoltes i la tradició es va mantenir fins fa 75 anys –en 1941 es va celebrar per última vegada en Hernani–. Encara que molts ereñotzuarras ho han sentit, molt pocs saben què era exactament. La Societat de Ciències Aranzadi, en col·laboració amb l'Associació de Basca Dobera, ha fet un esforç per a localitzar, entrevistar i gravar els últims testimoniatges que van viure aquest dia tan especial. A tot això s'han afegit els documents antics i les dades bibliogràfiques de l'arxiu.
Hipòlit Arregui, de 98 anys, i els germans Antonio i Pedro Santa Kruz, de 92 i 90, han estat els nostres testimoniatges. Últims testimoniatges de l'Harrapazka Eguna d'Hernani.
El Dia del Saqueig era el dia en què s'obria l'època per a tallar el carnestoltes. Fins a aquesta data estava prohibit tallar el carnestoltes amb el risc de ser multat. Era un dia molt especial, per les seves peculiaritats i per la seva importància.
Se celebrava tots els anys al voltant del dia de la Verge de Setembre (8 de setembre), quan el carnestoltes començava a enrojolar-se. L'Ajuntament treia bàndol als veïns perquè els informessin de quan i on anava a fer-ho i els que ho desitjaven tenien dret a acudir, ja que es feia en terrenys comunals. Per a molts era el dia de tallar el carnestoltes de manera gratuïta, mentre que per a l'Ajuntament era la manera de gestionar o regular el tall d'aquest. De fet, l'Harrapazka Eguna tenia les seves pròpies lleis i el seu incompliment implicava un càstig.
De cada família, dues o quatre –segons l'any- sol podien participar persones i a ella només es podia emportar una falç per a tallar l'iñistorra.
El mateix dia, tots començaven a tallar-los a les ordres del guarda rural. Cadascun marcava el seu terreny, tallant primer la cuneta. La competència era estreta: era important tallar més ràpid que les persones que estaven al seu costat per a tenir més espai propi. Com més ràpid tallin, més gran és la parcel·la. Tal era, com diu la pròpia paraula, el saqueig el més ràpid possible, per a portar a casa més vespes. Una vegada “marcada” tota la volta, van començar a tallar l'interior.
.jpg)
A la foto, Araldia en Urnieta. Titular de la fotografia: PILI Lasa. Cedit per Manuel Larramendi Kultur Elkartea.
“El primer dia sol era lliure tallar amb la falç” ens ha dit Hipòlit. L'Harrapazka Eguna venia a la seva fi quan queia la nit. L'endemà, en el mateix lloc i a la mateixa hora, podien continuar tallant el carnestoltes, “però es permetia tallar-lo amb la dalla”. D'aquesta manera, tot quedava tallat fins que o s'agafava prou.
Els nostres testicles ens compten com els més llunyans feien hores al matí per a arribar a la zona on se celebrava l'Harrapazka Eguna. Portaven vestits els davanters. Tipus de mitjons o polaines fabricades amb trossos de tela extrets dels sacs, i més tard amb mantes de les papereres, que col·locaven sobre les abastes. I en el sac portaven tot el que havien de menjar, si tenien temps de menjar, almenys… també portaven garrafones amb la nova sidra, ja que, segons els més vells, “la nova sidra havia d'haver estat feta per al dia de l'agafada”. Uns altres, no obstant això, “anaven a menjar a costa del poble” ens diu Antonio. També eren presents els representants municipals i els guardes rurals, així com algun representant de la Diputació, “però ells menjaven el menjar que portaven del restaurant, eh! I sense tallar! Pel nostre compte!”.
A la nit també hi havia bromes. La gent continuava tallant-se en la foscor i el guarda de camp vigilava, canviava les seves robes i es posava la gorra al revés perquè li donessin caça. “En la lluna es roba bé” ens diu Pedro rient.
No deixava d'haver-hi incidents: “Tu has entrat en la nostra parcel·la!”, “Has rebut el carnestoltes que tallem!”… perquè era una baralla de rampinya. I això portava baralles i problemes. L'Ajuntament va haver de treure diversos bàndols recordant les lleis. Però l'iñistor era una matèria primera necessària que també obligava els veïns a treballar en auzolan.
Abans de l'època de tall de l'Iñistorra es feia l'anomenada “aaldiya” (zel), que en alguns pobles també es deia “malobra”. Es deia araldia auzolana, que es feia per a arreglar i endreçar els camins de carruatge que es dirigien als Iñistor. Cada família tenia l'obligació de portar un representant i si no podia enviar-lo, era el seu deure trobar un substitut. L'Ajuntament posava la data mitjançant bàndol i feia grups per a arreglar els camins. Amb pedres i materials que trobaven al seu voltant, reparaven els camins. No obstant això, els nostres testicles també recorden un altre tipus de qüestions. Perquè l'Ajuntament posava va venir gratis i hi havia gent que acabava de cantar bertsos aquell dia...
A la foto, els del caseriu Agerre d'Hernani han fet un munt, en 1965. Foto: Felix Unzueta Cedido per Kepa Urreaga.
Després d'Aaldiya i Harrapazka Eguna, arribava el moment de tallar i d'anar amb els carros a la recerca de la iñistorra que havia deixat assecar a la muntanya. Molts d'ells feien la cita amb els seus carros en un lloc determinat, i tots anaven plegats, un darrere l'altre, a la recerca de la iñistorra, “com un tren!”, segons els nostres testimoniatges “traient bons sons de carruatge”. Entre els familiars no hi havia suficient gent, i en moltes ocasions es produïa un auzolan entre caserius, tant per a recollir el carnestoltes com per a fer els munts.
A totes les persones que ens heu donat el vostre suport, temps i informació en totes les entrevistes que hem realitzat sobre Iñistorra. Idurre Lekuona, Eñaut Agirre i Xabier Iriarte, per la seva labor en la recollida de l'Harrapazka Eguna.
Organitzat per l'Ajuntament d'Ereñotzu i amb la col·laboració de la Diputació Foral de Guipúscoa, s'oferirà un vídeo i un recorregut guiat en Ereñotzu el 24 de setembre a les 9.30 en el Centre Cívic d'Ereñotzu.
Després de 30 minuts de vídeo, realitzaran un recorregut per les pistes de les muntanyes en les quals se celebrava l'Harrapazka Eguna (d'Akola a Igoin-Sasi). Els organitzadors han assenyalat que és "fàcil de fer" (3,5 quilòmetres amb un desnivell de 80 metres) i que finalitzarà a les 13.30 hores.
El signant d'aquest article, Iñaki Sanz Azkue, donarà explicacions sobre l'Harrapazka Eguna.
Bilatu ditugun Hernaniko Harrapazka Egunaren aurreneko aipamenak 1826koak dira, nahiz eta XVII. mendean dagoeneko Hernaniko dokumentuetan iñistor mozketei buruzko aipuak azaltzen diren. Ez dakigu ordea, garai haietan mozketa hauek harrapazka egiten ziren. Harrapazka Eguna, hasieran Hernaniko herri-lur eta zilegimendietan egiten zen. XIX. mende erditik aurrera, herri-lurrak eta zilegimendiak lote eta partzeletan banatu ziren, eta horietako asko iñistor-toki bihurtu ziren. Ordutik aurrera, Igoin mendiaren magalean, Igoin-sasi izeneko eremuan egin zen Harrapazka Eguna, 1920 eta 1941 artean. Urte horietan, legeak zertxobait aldatu baziren ere, helburuek lehengoan jarraitu zuten.
Harrapazka Eguna egiten zen, baita ere, Andoainen, Urnietan, Errenterian eta Oiartzunen. Herri bakoitzak bere ezaugarriak bazituen ere, oinarrizko legeak antzekoak ziren.
1826ko dokumentuan, “corte de alhechos” aipatzen da Harrapazka Egunari buruz aritzeko. 1920an, ordea, Hernaniko alkate Gregorio Mendiak sinatutako bandoan “corte de helechos conocido vulgarmente por arrapatzka” idatzi zuen. Herritarrek urtetan erabilitako izena, beraz, izen ofizial bihurtu zen, eta Udalean bertan ere erabiltzen hasi ziren. 5 urte geroago, 1925ean, agertzen da harrapazkari buruz ateratako aurreneko euskarazko bandoa. Eskuz idatzitakoa, gainontzekoak ez bezala. Zera dio: “Alcate jaunaren partetic aicea ematen det, illonen 9 izango dala iñostorren arrapazca, ezdala izango astia coetiac bota arte lengo urtiatan becela”.
1942an, Harrapazka Eguna ospatzeko egun bakarra falta zela, Ricardo Rezola alkateak deia egin zuen, kasu honetan ere euskaraz, hau ez zela egingo adieraziz: “Alkate jaunak adierasten dizute. Arrapatzka debekatuba gelditzendala Usoko mendiyan, aldaketa egindako lekubetan”. Udalak ateratako bando honek eman zion bukaera Hernaniko Harrapazka Egunari.
Aspaldi bukatu ziren iñistorra ebakitzeko egunak Ereñotzun. Iñistorra (Pteridium aquilinum), iratzea edo garoa izenekin ere ezagutzen dena, ezinbesteko lehengaia zen ganadua zuen baserritarrarentzat. Iñistorrik gabe ezin bizi, eta irailaren erdi aldera hasten ziren mozten, hosto-gorritzen hasten zuenean.
Ukuiluan zabaltzen zuten iñistorra. Ganaduaren azpitarako (oheak egiteko) gauza hoberik ez omen zen. Azpitarako erabilitakoarekin egiten zen simaurra ere, baratzerako ongarria.
Pedro Santa Kruzek urtetan ebaki izan du iñistorra baserrirako. Honen garrantziaz galdetu diogunean ez du dudarik egin: “Urrea baino estimatuagoa huen! Orain txerria erretzeko adina ez zen bilduko!”, dio iñistor-tokiak desagertzen ari direla adieraziz.
Gutxi omen dira dagoeneko iñistorra moztera iñistor-tokietara joaten direnak. Iñistor-metak, bizitzeko modu baten azken arrastoak bihurtu dira beraz.
Gure amak beti esaten du: “Ez dut sekula ulertu zergatik gertatu zen Lehen Mundu Gerra”. Ez dio batere zentzurik harrapatzen. Ez du ulertzen zergatik inplikatu ziren Europako potentzia zaharrak halako basakeria batean eta ez zaio buruan sartzen nola konbentzitu... [+]
Maki gerrillari antifrankistek Euskal Herrian ez zuten presentzia bereziki nabarmena izan, baina batzuk pasatu ziren, baita erregimenaren errepresio bortitza pairatu ere. Guardia Zibilak hiru hil zituen Ibaetan 1947an eta bat Zubietan 1948an, ahaztuta badaude ere.
Orain arte uste izan dugu Erdi Aroan eta inprenta zabaldu baino lehen liburuak kopiatzeaz arduratu zirenak gizonezkoak zirela, zehazki, monasterioetako monjeak.
Baina Bergengo (Norvegia) unibertsitateko ikerlari talde batek ondorioztatu du emakumeak ere kopista... [+]
Florència, 1886. Carlo Collodi, autor de la coneguda novel·la Le avventure de Pinocchio, va escriure sobre la pizza: “Massa de pa torrat al forn amb salsa de qualsevol cosa que estigui a l'abast de la mà”. L'escriptor i periodista va afegir que aquella pizza tenia “una... [+]
Gerra Hotza bultzatu zuten politiken alboan egon ziren ere bakearen aldeko ildoak. Ez zuten Ekialdea eta Mendebaldea batzeko moduko berregituraketa politiko berririk ekarri, baina errealitate berriak josi zituzten Europako Mendebaldea eta Ekialdearen artean. Horietako... [+]
Els himnes, aquestes modalitats de cant concretes, belles i perilloses, tendeixen a estar dirigits a una comunitat. “Amics de la meva pàtria i de temporada”, comença el conegut poema de Sarrionandia. És, naturalment, un himne: heus aquí a qui es dirigeix en un to solemne... [+]
Lineal A duela 4.800-4.500 urte erabilitako idazkera minoikoa da. Berriki, Kretako Knossos jauregi ezagunean, bolizko objektu berezi bat aurkitu dute, ziurrenik zeremonia-zetro gisa erabiliko zutena. Objektuak bi idazkun ditu; bata, kirtenean, laburragoa da eta aurkitutako... [+]
Londres 1944. Una dona, de nom Dorothy, va ser fotografiada mentre realitzava labors de soldadura en el pont de Waterloo. No tenim més dades sobre Dorothy que el seu nom, però fins fa deu anys tampoc ho sabíem. La sèrie de fotografies va ser trobada en 2015 per la... [+]
Nafarroako Erriberako Andosilla herrian, sorpresa ugari ematen ari den indusketa arkeologikoa egiten ari dira Aranzadiko arkeologoak eta herritar boluntario taldeak. Resako aztarnategian orain arte oso ezezaguna zaigun Goi Erdi Aroko gizarteak hobeto ulertzeko aztarnak aurkitu... [+]
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Bilbo, 1954. Hiriko Alfer eta Gaizkileen Auzitegia homosexualen aurka jazartzen hasi zen, erregimen frankistak izen bereko legea (Ley de Vagos y Maleantes, 1933) espresuki horretarako egokitu ondoren. Frankismoak homosexualen aurka egiten zuen lehenago ere, eta 1970ean legea... [+]
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
