Aviat es compliran vint anys de la seva arribada a Badalona. Sembla que tens una relació especial amb la ciutat.

És tan cert que em costa treball explicar-ho amb paraules. La vull profundament. Per això he participat en totes les iniciatives que he tingut l'oportunitat de millorar la ciutat. Badalona es caracteritza per la diversitat cultural, i hem d'aprofitar-ho. Ja és hora d'entendre que la diversitat és una riquesa i no una amenaça, com va obrir l'anterior govern.

L'Ajuntament de Badalona és pioner per comptar amb una dona musulmana –i amb mocador– com a regidora. Com ho has viscut?

Ha estat complex, sobretot després de les polítiques racistes que Xavier García Albiol (pp), a Badalona, va obrir en els últims anys. Ell va desmembrar la ciutat de dalt a baix i la població de Badalona té en les seves entranyes la visió que el PP va sembrar. No s'esperava que el Govern anterior es negués a veure a l'Ajuntament a la dona musulmana que porta el mocador, alguna cosa que rebutjava.

Ha tingut un bon acolliment?

M'ha passat de tot; hi ha gent que m'ha insultat i m'ha tendit al carrer, però em quedo amb coses positives. La majoria de la gent s'ha congratulat i això suposa un gran pas en el camí cap a la igualtat. He rebut missatges de felicitació de tots els racons del món.

Com era per als immigrants viure amb les polítiques de García Albiol?

Molt dur. Els anteriors governs d'Albiol van decidir suspendre les mesures que havien dut a terme a favor de la convivència i la igualtat. I no sols això, la prioritat d'Albiol va ser promoure la por i l'odi a la diferència. A tall d'exemple, el departament que tinc ara, Participació i Convivència, ja existia en l'època d'Albiol, però quan hem arribat l'hem trobat sense contingut.

Després de les últimes eleccions van aconseguir que Albiol quedés fora de l'Ajuntament. Hi ha una foto simbòlica de quan vas fer la promesa, que li ha donat la volta al món.

Recordo aquest moment perfectament. Jo estava enfront d'ell i em vaig adonar que ell sofria. Com no anava a sofrir! Va treballar durant tota la legislatura perquè els estrangers difonguin que no tenien dret i en el moment en què jo, amb el vel, li estava excloent, no podia estar de qualsevol manera. Pobre home! La fotografia que vaig fer de regidor és reflex de la victòria de Badalona.

Quina importància ha tingut el canvi per a la comunitat musulmana de Badalona?

Com a ciutadans se'ls ha obert una porta. Però no sols a la comunitat musulmana, sinó a totes les comunitats que viuen a Badalona. Això és només el començament, estic convençut que en les pròximes eleccions hi haurà candidats d'altres religions i cultures.

Conversem sobre l'etern debat dels canterios.

És totalment fictici. El mocador no impedeix res, ni ser activista, ni ser polític... Jo, per exemple, porto mocador perquè ho vull i la majoria dels quals portem vel ho fem amb convicció. Per descomptat, no podem oblidar que també hi ha persones que la societat o la família vesteixen la força.

El problema del cervell en aquests dies està a flor de pell. Hi ha qui creu que portar un burkini o un vel és una violació de la llibertat…

Si jo em decideixo a posar-me el vel i tu me'l prohibeixes, llavors també mors la meva llibertat. No estic d'acord amb els que obliguen a posar-se el vel ni amb els quals obliguen a llevar-l'hi. La dona ha de tenir dret a decidir.

Com veus el feminisme en la comunitat musulmana?

Les dones musulmanes tenim molts drets que la gent no coneix i, sens dubte, el feminisme té la seva força en l'islam. Nosaltres tenim des de fa més de 1.400 anys el dret a casar-nos i separar-nos de les escoles, del patrimoni i de les llibertats. Hem estat pioners en molts sentits en comparació amb el d'aquí.

És cert que amb el temps hem anat perdent drets, però no per culpa de l'Islam, com molts pensen, sinó perquè ens ha robat colonialismes, polítiques o societats. En qualsevol cas, les dones musulmanes lluitem per a recuperar-les.

Creu que hi ha falta d'informació sobre l'Islam?

Hi ha massa soroll. No voldria generalitzar, però, d'una banda, els mitjans de comunicació no ajuden molt, i, per un altre, la societat en general no fa cap esforç per a arribar més enllà del que diuen els mitjans. Per tant, també hi ha massa ignorància.