Al País Basc, com en molts llocs, la indústria tèxtil era un sector molt important de l'economia. Algunes cançons remarquen clarament la situació: aquí estan les variants del bell en Irut, del Quilo Egilea d'Otxalde i de la Filla Comerciant d'Intxauspe o de María d'Alegia de 1885 d'Agustín Etxeberri...

Ens parlen de l'obra d'un mode realista. Els eixos i telers es configuren i les dones romàntiques filen, broden, basten, cusen. El basc compta amb un ric vocabulari per a descriure l'ofici. En el meravellós Oi Pello Pello, diguem-ho, es determinen els viatges de l'ofici: filar ezan, astalka ezan, harilka ezan, jos ezan… En tots els versos apareix el quilo, penjat de la cintura d'una nena a la mà. Les tiges de fusta o de vímet recollien fils de lli, de treball o de cànem que no estaven filats. En pronunciar la paraula quilo s'escolta el ressò llunyà de la paraula germànica knülle original.

Des de la tradició mesopotàmica fins als nostres dies, la indústria tèxtil ha estat obra de les dones. Els homes mai utilitzaven el quilo, i si l'usaven, significava que s'havien lliscat fins a la humiliació pels estreps de la societat. Quan la indústria va devorar la indústria tèxtil, els caps paternalistes havien proletaritzat a les dones. Les mateixes dones es converteixen en estrelles en les imatges de Louise-Michel o Merci Patron, que sofreixen de ple la crisi d'aquesta mena d'indústria...

Estic filant, amb el
pes de
la meva
càrrega en la cintura, plorant...

Estic cantant en Irut pels cercadors de cançons antigues que van arrelar en les zones de Baixa Navarra . És una conversa de tres cobles realment nues i profundes. El dolor de l'amor negat apareix en cada línia. La irule que té en l'ull el plor parla amb la persona que mestressa:

Plores, sospires...
Un cavall de consolació,
sí, amb el temps.

El membre de la malvada Irule sap que el temps cura les ferides i se sent amb una gran lleugeresa i amb la silenciosa ironia de l'experiència.

La gent diu
"hal´eztena frango",
"La meva benvolguda
nena per a tu i per a mi".

Quan el quilo és arrodonit en la cintura, quan els gestos són repetitius, hi ha temps per a reflexionar. La dona de la cançó sosté el seu amor contra el mesquí i incomprensible de la societat, com succeeix en els cors dels enamorats cremats en moltes ocasions.

La filla comerciant d'Intxauspe està plorant al seu treball, aprenenta consoladora. Ha sortit a primera hora del matí del dissabte al vestíbul d'algun veí en el qual ha treballat com a modista o arranjador de roba. Venia a la nostra casa la botiguera Ana i les persones majors parlaven en veu baixa de les coses més lletges que ocorrien als pobles. En veu baixa i en francès de manera que els nens –nosaltres, no obstant això...– no els entenguem.

La filla comerciant d'Intxauspe,
que s'ha anat
a cosir d'hora al matí, passa el matí d'aprenent a...

Aquesta sèrie de cobles també és una conversa entre l'aprenent i el comerciant experimentat. L'aprenent sembla tenir més sentit que la filla d'Intxauspe, que assenyala la sendera de la prudència:

Tu estimes el que no seràs
, ell m'entristeix.
Mestressa el que puguis
tenir si té fama de jardí...

En aquests contundents paràgrafs ens adonem de la importància de la terrible pressió social que el col·lectiu conreava (o té) en el simple basc, sempre que tingui bona fama, l'astut comerciant l'informa que pot estimar a qualsevol. Què constitueix, doncs, la fama? Treballador, creient, euskaldun, dantzari honrat, pilotari expert, senyora humil de casa i sobretot, que li agradés riure.

La versió del poema Iruten ari nok, que es va donar a conèixer a la vall de Baigorri, va afegir signes de lluita de classes a la melancolia de l'amor negat. Un amant guillat diu fermament que no acariciarà a un cavaller, a un arrendatari, sinó a un transeünt i a un transeünt.

Filant em fa vostè
pessigolles en la
cintura i
amb el ploro en els ulls.

Fora de la meva finestra,
si ets
un cavaller encendré
l'espelma per al transeünt.

Jo defenso al meu
criat amb
el meu afecte
els platerets de l'arrendatari no em cegan.

Els versos del Quilo Autor d'Otxalde de 1878 demostren que el món de les hilanderas i dels productors de tela desapareixia ja a partir de mediats del segle XIX. No era bastant productiu:

El fabricant de quilos Gilen, d'Amikuzeko,
ha desallotjat als seus empleats de les seves cases:
Benvolguts servidors!
Perquè els mitjans de lucre que ha perdut.

Com és sabut, l'activitat es va anar industrialitzant i automatitzant a Anglaterra, en els tallers Jacquard de Lió a França i després en tota Europa. Avui ens venen de la Xina, l'Índia o Turquia. A Europa es filen i cusen els luxosos vestits que només es venen a preus alts. El bertsolari, negant les noves condicions econòmiques, arrelava en la mandra de les noies borratxes la gravetat de la situació:

No pot costar cent lliures de fus, perquè
li ha vençut l'agulla de
mitjó, el filferro de porpra!
No cal espantar-se, la noia.

Elhe agafa la faldilla a la mà, que en la
memòria de treball no té al cap,
com un mandrós!
En el racó de la caixa hi ha un grapat de roba blanca.

La societat va canviar radicalment, va entrar en velocitat amb el desplegament de les xarxes ferroviàries. Les venedores anaven de casa a casa pels mercats i pobles presentant teles a la moda. Es va abandonar el treball i es van emportar els quilos i els telers als museus.

Hi ha pocs joves irules en Eskual Herria,
un no es veu el quilo en la
cintura, a la
porta, oh, quins pantalons en la fira de venda.

Tal vegada Otxalde s'alegrava que els arnesos que s'utilitzaven per a filar puguin ser admirats avui dia en els actes d'Hazparne (Baigorri). Hi ha encara pocs homes que coneixen les tècniques d'aquest ofici, que tenen un bon exercici d'habilitat amb els dits i una gran prudència.

Per què ens afecten tant les penes del cor de les hilanderas? La resposta ens porta fins al límit de la literatura i la poesia, l'illa rocosa d'Ithaka, esculpida per a les cabres, i els segles en els quals els déus es comptaven en vers les indignacions dels déus. Imaginem a Penélope d'Odissea filant una manta, cosint, bastant durant el dia, i de nit, destruint la minuciosa tasca perquè el lloc d'Ulisses no fos robat per un granet de mà. El personatge tèrbol creat per Homer es va convertir en el símbol de la hilaritat del temps. Així mateix, el que treballa amb el fil aixeca en nosaltres la pols de Sisisifo impedit i no volgut...

Penélope, potser, durant els vint anys que Ulisses va estar fora, va poder vessar alguns lloros com els iruleones del País Basc. Però sabia que s'estava creant un teixit essencial que s'emprava en néixer per a trair per primera vegada als ninos i per a protegir i envoltar als cadàvers que se sepultaran en el sòl. En palpar el llenç podem notar que tenim alguna cosa més enllà del comú, una part de la humanitat que supera els límits de la nostra mera condició de gent.

La cançó va ser gravada per Kepa Junkera en algun disc dels últims anys amb la veu de Miguel Bosé o Benat Axiari i Nemesio Etxaniz (1899-1982) va oferir un teatre tràgic en 1952 per a arriscar al públic guipuscoà reciclant l'ambient i les trames de la cançó.

La irule, malgrat estar perduda, quan tanca els ulls, uneix els mons de la mitologia al nostre abast i de seguida, a ella, va completant la relació que crèiem cancel·lada.