Què són les festes de les ciutats: els concerts que s'han celebrat al llarg de tot l'any (moltes vegades més enllà de les traves institucionals) solen ser més que simultanis en un termini determinat. Moltes vegades fins al vòmit. Però més que queixar-se, és qüestió de probios, i aquests són els que vam poder gaudir en les festes de Vitòria que han passat.

La primera actuació que vam veure va ser la de Gardens. Van tocar el 5 d'agost en la plaça del matxet, una vegada passada la mitjanit. Era evident que es trobaven a casa, més encara des que els membres del grup s'han mudat i tots tenen Vitòria-Gasteiz com a residència. Va ser un concert especial, potent, i encara que la plaça no es va omplir, era evident que la gent estava a gust.

El dia 7 es podrà gaudir de la carpa petita de les txosnas Nena Coyote eta Chico Tornado. Es tracta d'una banda de dues persones, però els efectes i diversos amplificadors, acompanyats d'oïda, semblen ser més nombrosos. Aquests recursos són ben utilitzats per Koldo Soret, que afegeix textures variades al so que d'una altra manera hagués estat el pla. Per citar alguna cosa de l'actuació, destacaria l'actuació d'Haize Eza del grup DUT, sobretot pel que crea la pròpia cançó, no tant per l'execució del grup, que no aporta molt a la cançó original.

Era el 8 d'agost, però era un dia assenyalat per a molts de nosaltres. Per a començar, els de Montauk, que només porten tres o quatre concerts, actuaran en el mateix escenari que Coyote eta Tornat. Els vitorians fan rock amb tints intimistes i juguen molt amb la intensitat. Segons el cantant Beñat Goitia no era la millor plaça per a ells, però van defensar bé les seves cançons del seu primer disc Bilaketa. La versió de Ruper Ordorika Zaldiak va ser una de les primeres sorpreses de la nit.

El trio Capsula anava de seguida, i la gent es va afanyar a acostar-se al gran escenari. Van començar a oferir, davant una freda audiència, cançons de rock amb un toc de psicodelia. La versió d'Ikusi eta Ikasi de Delirium tremens no va ajudar a escalfar l'ambient. I no podien negar que ho havien intentat. El guitarrista Martin va treballar sense parar en els treballs d'escalfament de l'audiència. I va donar el seu fruit: al final del concert, l'ambient festiu era ja palpable per a la I Need Somebody d'Iggy Pop i la Suffragette City de David Bowie.

Amb aquell ambient de festa, els Willis Drummond van ascendir per l'aire. Vitòria-Gasteiz és una ciutat especial per a ells i per a molts d'ells és un grup especial; per tant, alineats els planetes. Començant i acabant, van oferir un concert extraordinari, i una vegada més va quedar clar que són un dels grups més forts que es pot escoltar avui dia a Euskal Herria. No és molt que en les pàgines d'aquesta revista Andrea Zuboto va escriure la crònica del seu concert d'EHZ, i com va ser si fa no fa igual, us convido a llegir-lo.

Aquestes i més van ser les passades festes, però només vam poder gaudir d'elles. Espero que hagi triat bé. A mi, almenys, em van donar satisfacció.