El subscriptor japonès d'ARGIA es diu Sho HAGIO. Viu a la província de Fukuoka, a 1.000 quilòmetres de Tòquio, on rep la revista. La mateixa pregunta que li vam fer fa unes setmanes al flamenc Karel Sterckx també l'he llançat al japonès per email: com i quan has après basc i com estàs subscrit a ARGIA?

Sho ha visitat el País Basc per primera vegada en 1984, quan era estudiant d'universitat. Durant la seva estada es va relacionar amb alguns joves euskaldunes a través dels quals va conèixer a ARGIA. En tornar al seu poble, i volent mantenir la seva relació amb el món basc, els va preguntar què podia ser la millor manera, i els joves li van proposar un setmanari que va passar de ser Zeruko Argia a ARGIA. Per a aquella època, naturalment, el nostre idioma no era estrany. En un principi diu “per curiositat intel·lectual”, va començar a aprendre basca; i després d'haver estat a Euskal Herria, ha seguit les notícies a través d'ARGIA i ha mantingut l'idioma. La primera subscripció la va fer en 1993, i encara que des de llavors no sempre ha estat abonat, actualment continua rebent el setmanari. Afegeix que el projecte ARGIA ha rebut amb satisfacció els canvis realitzats en l'últim any.

No obstant això, prefereix parlar de cultura abans que de llengua. O més aviat, en parlar de la llengua, parla de cultura, entrant en aquesta última. Veu grans similituds entre les cultures basca i japonesa, la qual cosa li empeny a conèixer i aprendre més. Diu que moltes vegades és un sistema per a mantenir les cultures vives rebre coses noves d'altres cultures, però que al mateix temps no ens agrada el desconegut, per la qual cosa intentem buscar similituds entre cultures per a sentir-nos més còmodes. Així ho ha fet Shok amb la nostra cultura i ens subratlla l'estructura de la llengua, la importància dels costums antics, l'ús dels noms de la casa o la importància de l'auzolan. Aquests valors i característiques també són importants al Japó.