La professora de la UPV/EHU Idurre Eskisabel ha realitzat una tesi titulada: Denominació i existència, nomenclátor basc i diferenciació per sexe. Posar un nom a un nen sembla una tasca insignificant, però per a ell és un fet important, tant a nivell individual com social. Els noms tenen identitat sociocultural, els noms són senyals d'identitat. Quan ens parlen de Rakeles i Aiora que no coneixem, fem la mateixa representació de cadascun? Ens semblen quadrilles semblants Borja-Nagusia-Juan Mari-Verónica i Oihana-Aitor-Maddi-Iraitz? En opinió d'Eskisabel, quan se seleccionen els noms, s'està fent una autodefinició. Els que posen nom, avui dia els pares, transmeten per què el seu fill és Aitor o Antoine. De manera individual, no tan senzilla, però repassant els noms en el seu conjunt es pot observar el sector social al qual ens referim.

La revolució dels
noms en el segle XVIII, en Valcarlos hi havia cinc germans de la mateixa família, anomenats Juan. Llavors, la importància no la tenia l'individu, sinó la família. L'acadèmic d'Euskaltzaindia, José María Satrustegi, va ser l'encarregat de recollir la dada. Avui dia no se'ns ocorre donar-li el mateix nom als germans o a les germanes. Alguns noms, com Zipriano, Serapio, Mari Jose o Felicites, a penes els utilitzaríem. Ara estan de moda Aiora, Ane i Oihan. S'ha produït una important revolució en els noms de persones des de finals de la dècada de 1950 fins als nostres dies. En aquesta revolució els noms han canviat, el significat dels noms ha canviat, i a diferència d'abans, ara els pares decideixen quin serà el nom del nounat. Eskisabel creu que en una cosa no s'ha produït cap canvi: la diferència de sexe. En general, la societat, i en la mesura en què li correspon regular la llengua, Euskaltzaindia prefereix alguns noms per als nois i altres per a les noies.

La revolució dels noms no és només cosa del País Basc, sinó que també s'ha produït a Europa i a Occident. Una altra cosa és que a Euskal Herria el factor lingüístic ha estat determinant.

Fins a principis del segle XX, la religió tenia un gran poder en la imposició de noms i en la formació del corpus. A cada moment i a nivell local, el nomenclátor ha estat regulat per les institucions més potents. Per això, durant segles, la religió ha tingut molt a dir. Després, ha estat l'Estat el que ha pres el seu lloc, encara que sovint ha estat i continua mantenint la mà de l'església.

A la fi del segle XIX i principis del XX es va establir la base del nomenclátor basc. Sabí Arana va ser el principal impulsor. En Hego Euskal Herria, l'època de la República es va caracteritzar per l'auge dels noms en basc, però també van aparèixer noms que responien al moment polític, com a Llibertat, Fraternitat, Terra i Cosmos. La dictadura de Franco va suprimir els noms en basc i els que es referien a la República. En el registre s'esborraria el nom d'Iñaki i inclouria a Ignacio. No obstant això, en els anys 1950-60, al costat del Renaixement basc, els ciutadans van començar a barallar per posar noms en basc.

Per a posar el nom d'Aratz, per què ha de ser un nen?En els últims
anys, molts pares que porten al nounat a registrar-se estan alterats. Volia posar-li el nom de Terra al noi i no podia. Li responen que es tracta d'un nom de nena, tal com es recull en les llistes de noms de persones d'Euskaltzaindia. “Però si conec a nois i noies que es diuen Lur. Com no li poso el nom de Terra?”. És el que li ha passat a Axier López amb la nounada Terra. (Relata les incidències i la seva reflexió en l'última pàgina d'aquest reportatge).

Tals successos tenen la seva explicació. Ja hem dit que s'ha produït una revolució dels noms, s'han creat nous noms, però la regulació s'ha fet més lenta que en el ritme en el qual s'han produït. Així, durant anys hem tingut noms ambigus o mixtos, hem conegut a Aratz i a les noies, ha estat habitual que familiars i amics de diferents sexes comparteixin el mateix nom.

Euskaltzaindia dicta normes per a la normalització del basc i a partir de 2001 ha establert una distinció en els noms en funció del sexe, eliminant les ambigüitats existents fins llavors.

Eskisabel en la seva tesi (En el número 202 de Jakin teniu un resum) explica en profunditat els criteris que ha seguit Euskaltzaindia per a distingir els noms segons el sexe. En resum, l'autor de la tesi ha recollit tres arguments: L'obligació que imposa la llei espanyola, és a dir, que el nom aclareixi si és home o dona; que en el sistema del basc sempre s'han diferenciat noms d'home i de dona; que es tingui en compte el sentit comú del poble.

Hem preguntat a la pròpia Euskaltzaindia i la comissió d'Onomàstica ens ha respost. Segons la Comissió, “Euskaltzaindia, com totes les acadèmies d'idiomes, analitza l'ús dels parlants per a fer propostes de decisió, i no entra, com és lògic, en els debats polítics”. En l'escrit es recull que en els documents investigats figuren noms de diferents procedències, alguns d'ells autòctons, alguns en basc, i la majoria d'ells externs. I aclareix: “però no hi ha un nom que serveixi per a designar a les dones i als homes, a tots dos”. A continuació, fa referència a la llei i diu que al Sud del País Basc, Portugal, Itàlia, Alemanya, i fins a 1996 a França, cal distingir clarament el sexe en els noms de les persones. En opinió d'Euskaltzaindia, “avui dia els noms que generen problema per raó de sexe són només uns pocs: Aiuri, Maren, Amaiur, i en menor mesura altres pocs. A vegades la gent es queixa que aquesta distribució és sexista, però també hem rebut peticions en contra: les que consideren que el nom que s'ha posat al seu fill o filla ha de ser prohibit a les persones que tenen un altre sexe”. A França, la llei no diu que el nom hagi de dir quin dels dos sexes és el seu. Sobre això diu la comissió d'Onomàstica: “En qualsevol cas, cal deixar clar que la majoria de les persones que han utilitzat el nom basc en Iparralde han diferenciat clarament el sexe i, per exemple, que totes les Oihana són nenes”.

En basc sempre s'han diferenciat noms per a dones i per a homes?
Avui dia la Reial Acadèmia de la Llengua Basca diu que no hi ha cap nom que serveixi per a nomenar dones i homes, tots dos. No obstant això, Eskisabel sosté que el discurs sobre la discriminació sexual dels noms d'Euskaltzaindia no sempre ha estat el mateix, i dona l'exemple de José María Satrustegi, que va fer un gran treball de recerca sobre ells. Satrustegi va començar a crear el primer nomenclátor impulsat per Euskaltzaindia en 1972, i va arribar a la conclusió que els documents antics indicaven que els noms han estat els mateixos per a homes i dones. Malgrat això, no va seguir aquest camí, és a dir, el d'utilitzar els mateixos noms per a tots dos sexes, utilitzant com a argument la llei i les ganes dels ciutadans. Un altre exemple que qüestiona si el basc té una diferència sexual intrínseca en els noms. Satrustegi va presentar molts noms basats en la toponímia com el de la verge, per a eludir la legislació del franquisme. Així que aquests topònims es van convertir en noms de dones. Coses posteriors són les següents. En l'època en la qual els mateixos noms s'han utilitzat per a tots dos sexes es van publicar tres nomenclatures, subratllant que entre els noms en basc hi ha alguns que són mixtos. Aquests nomenaments corresponien a Mikel Hoyos, Urtzi Ihitza i Xarles Bidegain.

Els criteris actuals
Euskaltzaindia, en l'actualitat, ha establert els següents criteris de diferenciació, excepte excepcions.

→ Els topònims i paraules comunes que acaben en -a i -e es consideren noms femenins; els que acaben en -i, -o, -o i consonants per als homes.

→ Afegir -a un nom d'home converteix en nom de dona. Per tant, als noms comuns que acaben en -i, -o, -o i consonants -a se afegeixen els noms femenins (Haritz/Haritza, Amets/Ametsa...). A més, es proposen altres dues vies per a la formació de femenins a partir de noms d'home: la d'Andre o Mari (Andregoto o Marimartin, per exemple).

→ Hi ha noms històrics que acaben en -a. Aquestes es mantenen.

→ En el cas dels topònims, si en aquest lloc hi ha un santuari de la verge, es dona prioritat a aquest, i es considera com a nom de dona, abandonant la resta de normes.

→ Els noms del nomenclátor de Sabí Arana es mantenen malgrat que es considera que el criteri de segregació és contrari al de la llengua basca, ja que han tingut un ampli reconeixement.

L'opció perduda
Eskisabel diria que ha estat una oportunitat perduda, que Euskaltzaindia tenia una solució per a establir les bases d'un nou model: podia dir que dicta normes lingüístiques per a Euskal Herria i, per tant, no té per què ajustar-se a la legislació espanyola, màximament quan la de França crea un context molt diferent. També podria dir que en la nostra tradició han nascut els noms mixtos, que han nascut.

No obstant això, Eskisabel no creu que Euskaltzaindia sigui més conservadora que altres institucions i la pròpia societat pel discurs que ha fet en els últims anys: “Euskaltzaindia ha fet tot això per a reproduir el sistema de gènere que avui dia existeix, perquè coincideix amb la majoria de la societat, perquè, en definitiva, entra de ple en aquesta ideologia hegemònica de gènere sexual”.

Quan la societat diu que reprodueix el mateix sistema posa un exemple per a entendre la conducta. Quan la dona es queda embarassada, la reflexió del seu pare o dels seus pares és la següent: si neix la nena, Lorea i si neix Ander. És a dir, tenim uns noms al cap per a la noia i altres per al noi. Els qui no estan d'acord amb el sistema de gènere sexual, els qui volen qüestionar aquestes diferències, fan una reflexió diferent quan arriba el nen. Alguns han fet un esforç per inventar nous noms mixtos. Uns altres han intentat utilitzar noms que fins fa poc eren mixtos, ja sigui nen o nena o nen. Aquests pares i mares s'han enfadat perquè Euskaltzaindia ha optat per una distribució en funció del sexe i pels problemes per a posar un nom al gust. En opinió d'Eskisabel, tots dos exemples són rars, encara que en els últims temps s'han multiplicat aquest tipus de tendències.