Aizpelarreta
Els grans arbres són rars al nostre voltant. Ens produeixen una por espantosa que ens porta a degollar arbres. Creiem que ens veniría damunt, com si la fi de la seva vida fora acabar amb nosaltres. Pensen que no han res millor de fer. Pobres de mi!
Totes les plantes han de créixer per a poder viure. No són com aquests animals. Ells han de créixer, créixer, estirar-se. Cada any construeixen un nou vestit sobre el primer. Apareixen quan tallem el tronc dels arbres. L'any en què no es faci un vestit nou, l'arbre morirà. Nosaltres, podant, degollant, podant, podant, etc., estripem el vestit i obrim de bat a bat la porta d'accés a la medul·la per malalties i plagues. Amb la tisora i el xerrac, per no dir amb la motoserra, d'una banda es cria i per un altre es facilita la mort.
Les tales d'arbres provocades per l'orgull de la por són criminals. L'objectiu sol ser fer que l'entorn de l'arbre sigui més segur, però precisament el contrari: amb més ferides, la humitat s'introduirà a l'interior de la fusta i a poc a poc anirà semblant i corrompent. L'estructura que sosté l'arbre serà cada vegada més feble i multiplicant el risc que l'arbre caigui sobre el teu cap.
Les úniques raons per a la tala d'arbres han de ser culturals. Les relacionades amb l'estil de vida dels nadius. Igual que tallem l'enciam (Lactuca sativa) o el conill per a viure, l'estil de vida sostenible ha de ser una acció cultural que l'exigeixi i garanteixi. Com hem treballat durant centenars d'anys els boscos de les nostres muntanyes. Boscos curts, per exemple. S'ha ordenat i realitzat una explotació forestal sostenible per a l'obtenció de pasturatge, energia, material per a fusteria, incontrina per a baixos, abonament, etc. L'última resta d'aquest treball són els petits arbres dels nostres boscos, les impressionants restes del treball dels nostres avantpassats. Els terribles trossos d'arbre que valen la pena de buscar, trobar, conèixer, saludar, adorar i cuidar. Monuments extraordinaris. Per exemple, la major fageda curta (Fagus sylvatica) de Guipúscoa habita al Parc Natural de Pagoeta, en el bosc d'Aizpelarreta de la vall d'Altzola en Aia. L'1 de juliol de 2016 li van mesurar la cintura: 6,2 metres. S'estima que creix tres centímetres a l'any. Mereix una visita, no és així?
Basotik fundazioa aurkeztu du duela gutxi Gipuzkoako Foru Aldundiak, lurralde horretako baso pribatuen kudeaketa “aurreratua” egiteko asmoarekin. Baina Gipuzkoako lurrak industria-forestalistaren kolonia edo fabrika handi bihurtu nahi badira, horrek izen bat dauka:... [+]
Estem menjant a casa les últimes pomes que hem rebut des de l'any passat, la Malus domestica. Els que estan en forma són els coliflor, Brassica oleracea var. botrytis. El freixe, el Fraxinus excelsior, és aquí, quiet, segur, esperant dies més llargs per a florir.
Enfront de... [+]
L'època en què neixen els xais sol ser una mica més tard, però aquí i allà ja he vist l'un o l'altre. Quan neix Axuria, l'ovella mare li renta l'espatlla llepant-li el cos; es diu que la mestressa. Les cries venen de tota mena, les mares també, són de tota mena i a vegades la... [+]
En la muntanya que domina la nostra casa, el caseriu Aitzondo compta amb amplis boscos. En els arbres destaca una plantació, sobretot ara a la tardor. Quan per la mar es fica una tempestat tortuosa i descendeix el pujol, els extrems d'aquests tallants arbres apareixen entre els... [+]
Els fongs que han atacat el pi insignis han posat potes enlaire la silvicultura de Bizkaia i Guipúscoa. La silvicultura total, que s'ha modificat sense grans alts i baixos en gairebé un segle, ha estat posada en qüestió per uns fongs cucs. Més que de Xixtrin, haurem de dir... [+]
En els pressupostos participatius de 2017 un ciutadà va proposar crear un bosc comestible en la zona natural al costat del canal de Sarriguren (Navarra). En aquell moment no va ser el projecte més votat, per la qual cosa es va rebutjar la proposta. No obstant això, la idea de... [+]