Joana Etxart és una de les iniciadores de la guarderia. En 2014 van sentir la necessitat de comptar amb un espai d'aquest tipus. Així ha comptat Etxarte: “Com a pares i mares, la necessitat sorgeix d'una frustració. El meu fill va deixar la guarderia per a entrar en la ikastola. L'experiència que vaig tenir amb la guarderia va ser molt bona d'una banda, però molt dura amb el basc. Va estar en la guarderia de Maule, i si en el paper és bilingüe, oficialment o teòricament, en la realitat no és bilingüe. No hi ha res pensat per a fer parlar i utilitzar el basc, vist prèviament. Vol dir que el treballador que parla basca pot ser que estigui parlant una amini en basca, però els majors parlen en francès. El meu fill estudiava basc amb mi i desestudiaba en la guarderia. Per a mi era una vida violenta, dura. La relació que tenia amb el meu fill entorn del basc era dura. Li portava paraules com “Je veux encore” de la guarderia i jo li preguntava “això en basca!”. Tenia una frustració, i vaig veure que en el meu entorn també hi havia molts pares i mares de la meva generació que sofrien a aquest nivell”. Etxart es va reunir amb la seva mare, Joana Arantzet, i no van trobar una mainadera que treballés exclusivament en basca. A Etxart li va semblar una situació negra. Així es va descobrir que en Anglet partien una Casa de Mainaderes (MAM Maison D’assistantes Maternelles). Els treballadors eren vascoparlantes i parlarien en basc.

A partir de 2017 vuit nens en tot el dia

En 2014 Etxart i Arantzet i al gener de 2016 ja estava en marxa la Xübükota. Llogar i condicionar un edifici de 97 metres quadrats en el centre de Maule no ha estat fàcil. Els dos pares van crear l'associació Ttipi Ttapa per a això i van posar en marxa una campanya de captació de fons a través d'Internet. El Govern Basc pretenia recaptar 3.000 euros i va aconseguir superar la xifra. Etxart no s'ha mostrat molt content amb la resposta de les institucions en el vídeo que ha realitzat en Kanaldude. Diu que en el Consell General van trucar a la porta un parell de vegades i diuen que és una bona idea, però no és segur que s'interessin, “o veuen el que cal veure. Sento que es futan moltes coses, li ho repeteixo. Si no es parla basc en dos anys, a aquesta edat en la qual s'aprèn l'idioma... Jo ho sento”. A principis d'enguany tampoc va ser finançat per la Casa del Poble de Maule i el Col·legi Públic de Zuberoa. Mesos després, el Col·legi Públic ha donat 4.000 euros. Udalbiltza va incloure la guarderia en el seu projecte de vida i treball al Pirineu Basc, i va destinar 4.000 euros a la posada en marxa de la Xübükerga. L'Oficina Pública del Basc els ha ofert llibres i jocs.

Luxi Agergarai i Marion Cazenave, dues mainaderes, cadascuna d'elles pot cuidar tres nens al llarg de tot el dia, des dels dos mesos fins als tres anys. Així, tenen sis nens al llarg de tot el dia i van de tant en tant. A la fi d'enguany cadascun d'ells podrà gaudir d'un quart dia complet. Per tant, en 2017 seran vuit els nens que tindran l'oportunitat d'estar tot el dia en Xübükos. Les dues mainaderes no poden respondre a totes les peticions. Agergarai i Cazenave estan contents perquè estan complint els seus desitjos, treballen en basc en Zuberoa, i els nens tenen l'oportunitat d'escoltar basca en el centre de Maule. De fet, en la majoria dels pares i mares l'un o l'altre sap basca, però no els dos. El seu principal objectiu és que els nens i nenes escoltin basca. També valoren altres característiques, com el petit espai i el reduït nombre de nens. Existeixen altres dues modalitats de guarderia, una dedicada a quatre nens o menys a la casa privada i una altra, la guarderia clàssica, que pot acollir entre 15-20 i 25 nens.

Sylvie Genez prefereix el model d'immersió

Sylvie Geneze és la mare d'Antton. El petit només té uns mesos. Genez explica a Kanaldude per què ell i la seva parella volien que el nen entrés en la guarderia Xübükota: “Hem triat la implantació d'Antton en aquesta guarderia per dues raons. D'una banda, ser euskaldun és un dels aspectes més importants, no parlo basc o molt mal. Viu al País Basc, per la qual cosa és important que la cultura i la llengua d'Antton estiguin lligades al basc. La mainadera del meu fill també era basca, així que vaig fer aquesta elecció. Al saber que el mes de gener passat deixava de ser mainadera, he buscat a una altra mainadera euskaldun. Hem trobat a Luxi i el seu programa ens ha encantat. El basc és molt important, però a més ens ha agradat molt el seu projecte. El lloc també ens agradava. No anàvem a instal·lar Antton en una guarderia euskaldun si no hagués estat un lloc adequat.

El basc és molt important, però també l'entorn que s'ampliarà. Aquests són els criteris en els quals es basa la nostra elecció. Prefereixo la immersió, perquè no em sento capaç de transmetre el basc al meu fill. Parlo mal, faig errors. Així, puc parlar la meva llengua materna, en francès, amb els meus fills. Soc dels camps, en la meva família, entre els meus amics, són pocs els bascos, en canvi, per part del meu amic, en Muskildi, la majoria són bascos. Naturalment, estan parlant en basc, així que Antton parlarà fàcilment amb les seves àvies, ties o cusis, i el següent pas serà la ikastola. S'incrementarà en un entorn compartit. A més, els amics de la meva filla estan parlant de francès, i Antton també haurà de desembolicar-se en aquest ambient, perquè és una llengua que tots coneixen, i també els bascos. Fa un mes que estem en aquesta guarderia i estem molt contents. La immersió no té molta influència, perquè encara no es parla, però estem contents amb l'equip, amb el lloc, amb el projecte i amb l'entorn basc”.