14 d'abril de 2016, dijous, al carrer Josep Torres, 20, en el centre de la gitana Gràcia. Les quatre de la tarda. Un grup de vuit homes musculosos, acompanyats per un paleta i un manyà, han perforat la porta principal i l'han serrat utilitzant un radial. Al juliol de l'any passat un grup de joves va ocupar l'edifici classificat com a patrimoni històric, recollit en 1892. Després d'anys abandonat, es trobava cada vegada més deteriorat.
El comando ha estat vigilant la zona i ha esperat que no es trobés ningú en l'edifici, per la qual cosa ha pogut accedir a ell. Una vegada a l'interior, s'han començat a destruir els mobles i les parets de les principals sales, lavabos i cuina. Els grups de protecció i una vintena de veïns s'han mobilitzat immediatament i s'han concentrat enfront de l'edifici per a evitar l'ensulsiada. En part ho han aconseguit. El grup d'homes ha abandonat l'edifici i s'ha situat enfront de la porta, fins a l'arribada de quatre furgonetes de la CONQUES dels Mossos d'Esquadra (Àrea Regional de Recursos Operatius), dues patrulles de la Policia Municipal, dues dels Mossos i una unitat de bombers. Els bombers han acudit al lloc per a comprovar l'estat de l'edifici i han aconsellat a l'Ertzaintza que no accedeixi a ell. Els Mossos han identificat als membres del comando i han xerrat tranquil·lament amb ells. Ells els han lliurat la seva targeta d'empresa, amb el telèfon i l'adreça web de Desokupa.
Aquesta tarda, el projecte d'informació Gràcia Viva va titllar: «La complicitat entre la policia i els pinxos ha estat constant. Somriures i secrets a cau d'orella». Els homes han esperat a la cantonada i han donat permís als ocupants perquè treguin les seves pertinences de l'edifici. Poc després, alguns treballadors han aixecat un mur en l'accés, impulsat per la constructora Norvet Property, fins que s'iniciïn les obres de rehabilitació de l'edifici. L'endemà, l'empresa va anunciar en la seva pàgina web el projecte que es durà a terme en l'edifici.
Seguint aquests fets, veïns i activistes han posat en marxa la campanya #StopDesokupa amb l'objectiu de «visibilitzar i lluitar contra la contractació de pinxos per part dels propietaris especuladors domèstics, i fer un seguiment d'aquesta mena d'actuacions i paralitzar-les col·lectivament». Així mateix, a través de la seva pàgina web es pretén crear un espai de denúncia d'aquesta mena de mesures i dels seus responsables.
Propietari de l'edifici
«De la paraula de Norvet prenem l'expressió "qui vulgui pot". Quan creem en un projecte el fem realitat. I et recomanem que facis el mateix. Buscarem l'habitatge que més et convingui i la facis tu; nosaltres farem tot el possible per a ajudar-te en això». Aquesta és la presentació de l'agència d'habitatge Norvet, S.L. Aquesta empresa, gestionada per l'executiu Alon Younger, està especialitzada en la rehabilitació de «edificis singulars» des de 2013. «Com ens agrada Barcelona, volem protegir els llocs que li donen personalitat. Nosaltres oferim al mercat l'afecte i la delicadesa que necessita un edifici amb encant», afirmen en la seva pàgina web.
Segons la llegenda difosa en el barri, l'amo, Agustí Agustí Atzeries, es va comprometre amb el diable per a aconseguir diners per a poder acabar de restaurar l'edifici en el 1.900, quan es trobava en obres. Per això se li va posar a Ca Demon el nom de “La Casa del Diable”. Atzeries va guanyar la loteria i va decidir, en contra de l'opinió dels veïns, omplir la façana de caps de diables que encara romanen allí.
Una vegada en mans de Sareb, l'edifici va ser adquirit pel fons d'inversió Roof Capital S.L. amb l'objectiu de construir pisos de luxe. L'empresa dedicada al comerç d'edificis, liderada per l'administrador Simón Castellá Högbom, també membre de la direcció de Banc Sabadell, va cedir a l'inici de l'any la propietat de Ca Dimoni a Norvet SL.
Al desembre, els veïns de l'edifici van denunciar que diverses persones suposadament enviades pels seus propietaris els tenien amenaçats i custodiats, que els havien ofert diners i que intentaven intimidar-los. Aquelles actuacions iniciades per Roof Capital, titular de l'espai, van continuar amb la mateixa quan l'edifici va ser adjudicat a Norvet S.L. Segons un dels veïns de l'edifici, va ser Alon Younger qui es va acostar a la casa per a intentar parlar amb els ocupants de l'immoble. Aquelles «pràctiques agressives d'intimidació» es van mantenir durant el desallotjament del 14 d'abril. L'empresa Desokupa no figura en el Registre Mercantil i alguns dels seus membres han viscut durant un període de temps en un mòdul prefabricat dins de l'edifici per a la conservació de l'espai fins a l'inici de les obres de rehabilitació.
Comando de Desocupació
Aquest comando de vuit homes va proporcionar als Mossos un número de mòbil i una targeta d'empresa amb un lloc web durant el dia del desallotjament. Es pot llegir en la web i en el portal digital Milanuncios.com: «Desocupació. Empresa especialitzada en el desallotjament de pisos ocupats per força i sense contracte de lloguer, mètodes legals, recuperarem l'edifici en menys de 72 hores en tota la península. Eficiència superior al 90%».
L'anunci ens recorda alguna cosa que es podia llegir en el mateix portal en 2009: «Morosos Bcn. Un equip de professionals amb més de 20 anys d'experiència en el sector. Som especialistes en la gestió de cobraments de deutes i fraus. Utilitzem mètodes àgils i comptem amb assessoria jurídica especialitzada en impagats. Cobraments ràpids, sense factura i en diners B, independentment de l'antiguitat, utilitzem les nostres pròpies tècniques amb eficàcia garantida, ètica i dins de la llei».
Tots dos negocis comparteixen un nom: Daniel Esteve. El seu número de telèfon apareix com a número de contacte en la web de Desokupa. A més, Esteve va ser detingut en 2008 en una operació policial contra Morosos Bcn desenvolupada a Castelldefels (Castelldefels), on va ser detingut. En els cercles policials era conegut com el Segurata pel seu treball en l'àmbit de la seguretat privada a les sales de festes de Barcelona i Eivissa, segons va informar El Funcionari.
Després que diverses persones, des de Figueres fins a València, denunciessin que els membres de Morosos Bcn els havien «obligat salvatgement», la unitat de segrestos i extorsions de Mossos d'Esquadra va obrir una recerca, dirigida pel Jutjat d'Instrucció número 3 de Gavà. El 4 de novembre de 2008, el Grup Especial d'Intervenció dels Mossos (GEI) va realitzar una operació per a detenir a Esteve, acusat de detenció il·legal, insults, amenaces i pertinença a una associació il·lícita. L'operació policial va tenir el seu ressò, ja que un dels agents implicats va ser condemnat a un any de presó i a una inhabilitació. El Mosso va ser condemnat a Antonio Coscolini (que acompanyava a Daniel Esteve aquella nit), amb una magrana encegadora, per destrossar part del testicle dret i de l'esquerra.
L'extrema dreta també
Anys més tard, l'ex lluitador i ex porter de discoteques de Mixed Martial Arts (MMA) ha constituït l'empresa d'esdeveniments L'Illa Fighting Championship SL. L'empresa organitza els campionats d'Illa Fighting Championship. La cinquena edició d'aquests festivals de combat es va celebrar en el pavelló Vall d'Hebron el passat 15 de maig, i va reunir lluitadors internacionals de MMA, K-1, Muay Thai i boxa.
Diversos testimonis han declarat que Daniel Esteve va dirigir a la resta de membres del comando que van participar en el desallotjament de Ca Dimonico i va ordenar les seves posicions i funcions poques setmanes abans d'aquesta trobada esportiva. No obstant això, segons els testimonis, Esteve va recomanar a un membre de l'empresa propietària de Ca Dimoni que es trobava en els voltants de l'edifici a contractar "un altre comando", ja que no sabia si podria "defensar de nit l'edifici" amb els homes que tenia.
Alguns dels components del grup apareixen en fotos de Facebook entrenant en gimnasos d'arts marcials de Barcelona i Castelldefels. Després de veure un capítol del programa Entrelínies de TV3, monogràfic titulat «Violència controlada», emès al febrer de 2008, diversos testimonis del desallotjament de Gràcia han identificat a un d'ells: Ernesto Navas. En aquest document audiovisual, TV3 va definir a Navas com un «expert en lluites».
El mateix Navas va reconèixer que combatia i va dir: «En els combats t'ho passes bé». No obstant això, va afegir que, després de casar-se i tenir un fill, va decidir «canviar de vida». Navas va ser condemnat per temptativa d'assassinat a l'octubre de 2006, quan encara era menor d'edat, per colpejar a tres joves redskin en el metre de Camp de l’Arpa i clavar un ganivet a un d'ells. Segons el propi documental, va passar dos anys i dos mesos en llibertat vigilada. Més tard, va fer una «reinserció social» gràcies a un programa de combatents marginals que impulsa Meguro Roquetes, un ex campió mundial, Chinto Mordillo, en el barri de Nou Barris.
En algunes de les fotografies d'aquest gimnàs, també coneguda com a Gos de baralla [Gos de baralla], es veu al braç un gran tatuatge d'una svástica nazi i un destacat «Rudolf Hess» en els abdominals en honor a l'històric líder de l'Alemanya nazi. Alguns dels membres de l'actual comando de Desocupació es reunien en aquest gimnàs, tancat fa dos anys. Entre ells, Daniel Esteve i el seu company d'entrenaments, el comandant Jivko Ivanov.
Ivanov va participar en el desallotjament de Ca Dimoni. Se'n diu comandant perquè ha participat en diversos conflictes armats: A Kosovo va lluitar contra la independència, o en la guerra civil d'Ucraïna, va participar en els batallons per l'annexió de Crimea a Rússia. Ivanov Stop Islamisation of Europe (SIOE) és militant del moviment antiislàmic a nivell europeu, mentre que Bulgària Alba és militant del grup armat racista Ortodoxa (Panamà).
2015eko irailean Donostiako Kortxoenea gaztetxea eraisten saiatu ostean, bi hilabeteko erresistentzia fasea abiatu zuten. Hondeamakinak geratu egin behar izan zituzten segurtasun neurriak bete gabe aritu zirelako eta beraz, legez kanpo. Bi hilabete horietan hamaika ekimen kultural antolatu zuten eta 24 orduz jendea izan zen gaztetxean.
Azaroaren 4ko goizaldean etorri zen bigarren oldarraldia. Hiru lagun zeuden gaztetxean, gaua han pasa zutenak. “Hondeamakinak errepidean gora zetozela entzun eta leihora hurbildu nintzen, goizeko 7:10 inguru. Hori ikusita, “Badatoz! Badatoz!” oihuka hasi ginen, baina segundo gutxira, 8-10 bat gizon gihartsu, ilunez jantzita eta burua estalita, barrura sartu ziren atea kolpez irekita. Palanka batez gain, hainbatek metalezko barrak eta egurrezko objektuak zeramatzaten”. Horrela azaldu diote ARGIAri Kortxoenearen huste ilegala, une horietan gaztetxe barruan zeuden bi kidek.
“¡Fuera de aquí! ¡No cojais nada! garrasika, behin eta berriz errepikatzen zuten. Gutako bakoitza norberaren gauzak hartzen saiatu zen, baita baliozko gauzak ere: ordenagailuak, proiektorea eta beste, baina guregana korrika etorri eta oso modu txarrean kanpora aterarazi gintuzten. Gutako kide batek adibidez, “kontuz, bizkarrean hernia bat daukat” esan eta segituan belaunarekin bizkarrean jo zuten bete-betean. Oso minduta egon zen hurrengo asteetan”.
Bultzaka, eskuak bizkarraren atzean eutsiz eta eskumuturrak bihurrituz atera zituzten. Tentsio handiko uneak izan zirela gogoratzen dute. Lehenak jantzi ahal izan zuen, beste bat oinutsik aterarazi zuten eta hirugarren kidea, barneko arropa soilik jantzita zuela.
Beren artean apenas hitz egiten zutela gogoratzen dute eta oso ongi zekitela zer egin behar zuten. Zur eta lur, ezer grabatzeko astirik eta aukerarik gabe. Aurreko saiakeran bete ez zuten segurtasun neurria zen eraikina hesitzea. Bada, eraikinetik gertu zegoen auto bat gizon horien artean lekuz mugitu eta hesitzeko moduan utzi zuten”. Une horretan, arduradunak hurbildu eta korrika ihesi hasi aurretik, zoriondu egin zituztela oroitzen dute.
Kortxoenea barnean zeuden pertsonak kanporatu eta minutu gutxira iritsi zen Donostiako Udaleko teknikaria. Eraikina hutsa zegoenez eta hesiak jarrita zeudenez, baietz, eraisketa has zitekeela adierazi zuen. Hondeamakinak paretak zulatzeari ekin zioten. Alarma deia zabaltzearekin batera, jendea hurbiltzen hasi zen eta hiru kide teilatura igo ziren, eraisketa geratzeko asmoarekin. Segurtasun enpresako kideak teilatura igo eta hauek “atxilotzen” hasi ziren, eskuburdinak jarriz.
Bitartean, desalojoa ilegala zela argi zutenek, Donostiako Udaltzaingora eta Ertzaintzara deitu zuten, agenteak joan zitezen beren begiekin ikustera gertatzen ari zena legez kanpokoa zela. Ertzaintza ez zen agertu, nahiz eta goizeko 6:00etatik aurrera Polloe hilerriaren ondoan operatiboa prest zuten. Gazteak teilatura igo zirenean bai, furgonetak Kortxoeneara joan ziren.
Desalojoa bizi zutenek argi dute eraikinean sartu zen gizon taldea eraikuntza enpresak kontratatu zuela, “arduradunekin bat eginda zeudela ikusten baitzen”. Elkarri bostekoa ematen eta egindako lanagatik elkarri zorionak ematen aritu ziren.
Es va aixecar i va estar vint minuts en el gimnàs. Torna i llegeix [alguns llibres] i escriu sobre el que has reflexionat. Jo no em poso a pensar en com em sento, el temps està perdut”.
Amadeo Llados és un esportista fitnes i coach, com un entrenador personal, però els... [+]
Elena Francis és un nom fictici, però sí que va ser un programa de ràdio de l'Espanya franquista: Consultori d'Elena Francis. Les dones espanyoles enviaven una carta a la mateixa per a consultar al conductor del programa: com fer una bona ensalada russa per a enlluernar al seu... [+]