Una de les balades basques més conegudes és la que narra la història d'una noia que es va convertir en un cérvol, i aquesta és la balada que inspira aquest últim treball de Mariasun Landa. En la balada, com diu el títol, es conta la tràgica història d'una noia que es converteix en un cérvol, un cérvol que és capturat i assassinat pel seu germà caçador. Mariasun Landa ha creat a partir d'aquesta història un relat compost per tres elements o peces, un relat que uneix tradició i modernitat, passat i present.

“Maitane anava gairebé totes les tardes al parc de Cristina Enea (…) guardava uns trossos de pa per a lliurar-los-hi als ànecs de l'estany del parc. Els coneixia des de petit i a cadascun els havia posat un nom, encara que Erramun, el vell policia municipal del parc, va riure pel seu compte”. Així comença aquesta Última balada; i com pot endevinar el lector, Maitane serà la protagonista principal; ella, i Erramun, la vella policia municipal del parc.

En concret, després de veure un cérvol al parc, Erramun li diu que han portat dos cérvols del parc de la Taconera de Pamplona: Mayi i Jakes. Per a respondre a la pregunta de la nena “I per què aquests noms?”, el vell policia municipal: “Però, com no saps la història d'una noia que es va convertir en un cérvol? I el que li va succeir al seu germà, un apassionat caçador? (…) No sé quins dimonis ensenyen avui dia a l'escola!”. I així, Erramun li comptarà a la nena, diverses tardes, que s'ha convertit en Oreina i que s'ha convertit en nena.

A més d'aquesta relació entre la jove i la Policia Municipal, el lector coneixerà també els diaris de Maitane. És a dir, dins d'un relat d'avui dia se'ns informa de la balada antiga. El tràgic final de la balada, no obstant això, no satisfà del tot a la nena i “Deixa'm pensar… –va respondre Maitane com si estigués decidint–. Potser demà t'ensenya una solució, escriuré un altre conte per a Mayi”. I, efectivament, això és el que se'ns mostra al final del llibre, una nova versió de la balada antiga, diferent, molt més recent (context, esdeveniments…) i que en aquest sentit pot ser encara més pròxima al lector actual. I és que aquest llibre de Mariasun Landa, entre les seves virtuts (llegir ràpid, ganes de seguir la història, impulsar la reflexió sobre els temes d'avui, la credibilitat…), hi ha una de les més destacables: acostar la tradició oral, portar-la als lectors d'ara i oferir nous textos jugant amb ella.

Aquest últim relat de Landa és un llibre molt recomanable, ja que el pren de la tragèdia, l'aventura, la tradició, l'amor i l'humor, entre altres. També un gest simpàtic al final sobre el mateix escriptor: “És de barri i ha escrit molts llibres, es diu Mariasun Landa… Ho coneixes?”.