El jazz, l'estiu, els festivals... és una equació que hem vist en moltes ocasions. Imaginem festivals de jazz com una plaça plena de gent, un estadi, una platja o un espectacle que es fa en qualsevol lloc. En la majoria dels casos, ben dotats amb diners públics, els grans festivals que pretenen i creuen portar a artistes d'alt nivell. Festivals poc populars, des del punt de caritat dels músics locals fins al preu de les entrades.

Hi ha també una manera d'oposar-se a aquest festival en el Jazzaharrean del casc vell de Vitòria-Gasteiz. Fa 11 anys, el festival va sorgir de la unió de diversos bars del cantó d'Asisko Frantzisko, com una alternativa més popular a l'elitisme que se celebrava a principis de juliol en el Festival de Jazz de Vitòria-Gasteiz. Més popular perquè els concerts es fan en bars o al carrer, perquè no cal pagar entrada, i perquè són músics de l'entorn que no es veuen en els cartells d'altres festivals.

Us confessaré que sempre m'ha sorprès aquest fenomen dels festivals de jazz. Com és capaç de veure un concert al llarg de l'any, i molt menys a un concert de jazz per a moure a la gent que no s'acosta en massa. I aquest moviment de masses també ha afectat a Jazzahean, que moltes vegades no s'ha pogut ficar en els concerts.

L'edició d'enguany va arrencar en el bar Parral amb el concert del grup Tempora. Són cançons més pròximes al pop, encara que amb un toc jazz. A més, hi ha noms coneguts en el grup: Per exemple, Hasier Oleaga o Juantxo Zeberio. En 2015 es van interpretar sobretot cançons de l'obra El Nou Món, composta per Harkaitz Cano i Karlos Linazasoro.

Els de Cosmosoul, per part seva, van actuar el passat 5 de juliol en el bar Parral, i encara que no vam poder entrar en el bar, des de l'atri del bar ens vam adonar de què es tractava d'uns temes de soul i funk.

Per sort, l'endemà vam poder veure a la cantant i pianista local a la terrassa de la Natura morta Gorbea sota el nom Calzzeta-Sinkey Duo. La veu d'Alana Sinkey ens va semblar realment digna de ser vista, ja que omplia la mateixa plaça amb gran elegància, sense necessitat de bandes.

I per elegància, cal destacar el concert ofert per RS Faktor el 7 de juliol en Artium. Rubén Salvador és de casa i ens va encantar sentir presentar les cançons del seu nou treball Akufeno, elegants peces de jazz contemporani que parteixen d'experiències personals.

Durant dues setmanes la part vella de Vitòria-Gasteiz i els seus voltants s'han omplert de jazz. Els concerts sense esmentar han estat més, ja que no hem pogut acudir a tots. I ho dic amb pena, perquè veuríem al duo de Dani Pérez i Jordi Bonell, als companys del trio Azkaiter Pelox, o al Nois Afrobeat Band, format per músics locals. Esperem poder veure-ho abans de l'any que ve.