Antoine Deltour, empleat de la multinacional d'auditoria PricewaterhouseCoopers (PwC) que va revelar informació de l'escàndol LuxLeaks, ha estat condemnat a un any de presó per incomplir la llei de secrets professionals de Luxemburg i per apropiar-se de bases de dades il·legals, en definitiva per robatori. Raphaël Halet també ha estat declarat culpable d'assassinat en el judici, que s'ha prolongat durant deu mesos. El periodista Edouard Perrin ha quedat lliure. Per contra, els delinqüents denunciats (Amazon, Ikea, Fiat, Pepsi, Apple...) encara no han estat demandats.

OXFAM diu: "Els qui fugen de pagar impostos surten reforçats d'aquest judici, en el qual la llei s'ha posat de la seva part. A partir d'ara, serà una persona molt valenta per a parlar de frau fiscal, perquè haurà de fer front a les grans multes o a la possibilitat d'anar a la presó”. Temps difícils per als alertes, en anglès whistleblower, en castellà alertes i en francès lanceur d’alerti.

Luxembourg Leaks o LuxLeaks és l'escàndol dels acords de la hisenda pública de Luxemburg per a evadir impostos a clients de tota Europa a través de les companyies d'auditoria. Durant els mesos de novembre i desembre de 2014 el Consorci Internacional de Periodistes de Recerca ICIJ va publicar els documents LuxLeaks en dues ocasions. 28.000 pàgines que contenien 548 tractats fiscals tramitats per la multinacional de l'auditoria PwC amb autoritats luxemburgueses per encàrrec de 343 empreses. La filtració mostrava que Luxemburg havia organitzat una estafa a escala industrial.

Des de 1990, Luxemburg s'ha especialitzat en la indústria financera, atraient filials de grans companyies estrangeres a través de les clàssiques mecàniques dels paradisos fiscals. Els funcionaris de Luxemburg han garantit a aquests mitjançant cèdules especials (LLIGA Advanced Tax Agreement, en anglès) que no pagaran en impostos, sinó el 29% dels beneficis, o menys.

Multinacionals d'auditoria com PwC enmig de la hisenda de Luxemburg i de les corporacions protegides amb xarxes filials. Al País Basc també són coneguts per la seva labor d'intermediació entre les grans companyies i les administracions públiques. El propi PwC ha participat en l'operació de finançament de la incineradora de Zubieta a Guipúscoa, en el cas dels swaps tòxics; després de ser demandat, els jutges també van fer que PwC resultés guanyador a Guipúscoa.

L'ex primer ministre luxemburguès abans de ser president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va ser capturat a mig fer per LuxLeaks entre 1995 i 2013. En esclatar l'escàndol, va declarar que mai s'immisceix en un sol dossier, que els acords entre el Govern i les companyies respecten el dret internacional, malgrat la violació de la justícia fiscal i les normes ètiques i morals.

No obstant això, ningú li ha impedit dormir a Juncker; les companyies que van aconseguir pagar l'1% dels beneficis fiscals han continuat tranquil·les en els seus negocis, igual que PwCk; i han tingut seriosos maldecaps amb la justícia els que han pogut evadir el frau.

Indústria de l'evasió fiscal

La revista Rue89 ha trobat a Antoine Deltour en Nancy (França), poc abans del judici, i a la jove a la presó. Viu amb la seva dona i la seva filla de nou anys. “Si em castiguen, interposaré un recurs, no per mi, però a favor dels alertes”.

PwC va començar jove, acabant l'escola comercial de Bordeus. Amb la crisi de 2008 es va adonar de la importància de l'elusió de la fiscalitat a Luxemburg. Amb la intenció de canviar, aconseguir un lloc per concurs en l'Institut Francès d'Estadístiques i Recerques Econòmiques (INSEE) i acomiadar a PwC per a començar una nova vida.Però no sense abans rebre alguns documents de PwC calents.

Va copiar els 350 LLIGA que van passar per les seves mans: "Qualsevol pot ser un atacant d'alerta. Jo no he fet més que copiar documents i lliurar-los-hi a un periodista. Després els fets m'han arribat al capdavant, sí, però no ho vaig pensar abans”.

Va ser inaugurat pel periodista de Cash Investigation Edouard Perrin. No va aconseguir molt de ressò, però prou com per a iniciar una recerca interna amb PwCk i detenir a Deltour. En comissaria, ha reconegut, "em vaig sentir molt sol, bastant perdut". L'advocat especialitzat en assumptes penals internacionals, William Bourden, li va recomanar que, al no poder mantenir l'anonimat, el millor seria que se li plantés cara públicament. Amb l'aparició, l'assumpte es va engreixar en els mitjans de comunicació com una bola de neu.

Milers de cartes, desenes de peticions de diàleg... Al principi contestava personalment, després va ser un grup de suport el que es va encarregar del treball. Ha necessitat a tots a l'arribada del dia. La comissió també s'ha fet càrrec de les despeses derivades de la celebració del judici. El ministre francès de Finances, Michel Sapin, també ha defensat públicament als responsables de l'INSEE, que han negat qualsevol intent.

La defensa de Deltour sempre ha estat clara, s'ha presentat com lanceur d’alerti, com advertente que no ha buscat cap benefici personal. “Estic orgullós que aquestes denúncies hagin tingut unes conseqüències concretes, els riscos que he adquirit han servit per a alguna cosa. S'ha fet un avanç en les normes europees”. A França s'esmenta la Llei Sapin 2, que ha de garantir la transparència de l'administració i la seguretat dels denunciants.

La segona font de LuxLeaks, Raphaël Halet, no ha tingut la mateixa sort. En haver signat la clàusula de confidencialitat amb PwC a canvi de l'acomiadament pel cobrament de la indemnització, no ha pogut donar la cara públicament. Això ha deixat en el judici sense suport oficial i financer, i sense el Premi del Ciutadà Europeu que se li ha donat a Deltour. Halet, que ha saltat del cas, ha començat a parlar en públic.

Com Deltour era un treballador qualificat, Halet era un humil secretari encarregat de passar i copiar documents en escàner. Quan va veure la primera filtració en el programa Cash Investigation, es va adonar de la importància del seu treball mecànic. I va lliurar més documents al periodista.

En el judici, Halet va explicar com el pacte LLIGA passava tots els dies als funcionaris d'hisenda de Luxemburg, i a quina velocitat el tramitaven, en tres minuts cada LLIGA es jugava milions d'euros. Molts milions d'impostos deixats sense cobrar per qualsevol país del món.

Per exemple. L'americà Walmart, que no té ni una sola botiga a Luxemburg, compta amb 22 falses companyies per 64.2000 milions de dòlars i en el període 2010-2013 va pagar menys de l'1% per un benefici de 1.300 milions. El president del Govern europeu, Jean-Claude Juncker, que va organitzar aquesta indústria, s'ha compromès avui a Brussel·les. El llop com a pastor.