Davant de la pantalla

En la meravellosa pel·lícula Wall-e de la factoria Pixar, us haureu adonat que, a més de dos robots protagonistes, floreix un tercer personatge indirecte: les escombraries. La contaminació i les escombraries provocades per l'ésser humà fa impossible la vida en la terra i, amb la intenció d'abandonar el planeta i recuperar el seu estat inicial, deixen un robot batalló de neteja. Utilitzar, tirar i esperar que algú solucioni el nostre “problema”. No pensis que, com diu la presentació comercial, és un simple “relat sobre un amor cibernètic”. Em sembla difícil que una pel·lícula catalogada per a “nens” sigui més “madura” que aquesta.

Utilitzant un tractament molt més rigorós, com és lògic, hem vist el tema en nombrosos documentals: En el documental Els glaneurs et la glaneuse, dirigit per Agnès Varda, per exemple, vam conèixer a un grup que considera la cerca entre les escombraries com un procés concret. Varda va viatjar per ciutats i zones rurals de França, gravant amb la càmera tot el que veia, oferint l'oportunitat de conèixer a les persones que vivien d'aquesta recol·lecció. En el documental Plastic Planet de 2009, amb menys d'un segle de vida, descobrim els danys del material que s'ha tornat universal i imprescindible: el plàstic. En 2012, el conegut actor Jeremy Irons va intentar explicar l'efecte i la importància de tots els residus en el món amb el seu treball Trashed. Va viatjar per tot el món, mostrant llocs meravellosos però igualment contaminats. I potser una de les més conegudes: En el documental An Inconvenient Truth de 2007, es van relatar els riscos de l'escalfament global i els principals factors que l'originen. El canvi climàtic és una veritat incòmoda per a alguns dirigents, d'aquí el títol de la pel·lícula.

Encara que de moment ha tocat aquest tema de molt lluny, la pantalla petita també s'ha ocupat d'aquest tema. Una prova d'això podria ser un petit fenomen que està florint en les sèries del nord d'Europa en els últims anys: les eco-sèries. És el cas de la sèrie danesa Bedrag, centrada en les energies renovables. O el noruec Okkupert, que pot ser un guió de ciència-ficció fa uns anys, però que reflecteix una realitat que cada vegada està més prop de nosaltres. A causa del canvi climàtic i als escassos recursos naturals, els noruecs han decidit no produir més petroli ni més gas. Per això, la història ens situa en un futur pròxim que Rússia envaeix Noruega. Amb aquesta acció, pretenen fer-se amb el control de tota l'explotació del país.

I finalment, en la sèrie Jordskott, plena de simbolisme, veiem constantment arbres dels assentaments naturals de Suècia, convertits en elements imprescindibles de la trama.

Darrere de la pantalla

Es pot parlar molt si es vol analitzar com s'ha tractat el tema del medi ambient enfront de la pantalla. Però què ocorre darrere de la cambra? Com es gestiona les escombraries que es genera en els milers de rodatges que se succeeixen cada dia a tot el món i sobretot a Hollywood? Són sostenibles les gravacions actuals? Quin espai ocupa el reciclatge?

Explosions per a efectes especials, impressionants il·luminacions, gegantescos escenaris i decorats que es construeixen… Segons un estudi publicat en 2006 per la universitat californiana UCLA, el medi ambient de la ciutat està més afectat per les indústries de cinema i televisió de Hollywood que per sectors com l'hotel, el tèxtil, l'automòbil o l'aeronàutica. Només la indústria petroliera els supera. La producció de més de 140.000 tones de partícules contaminants a l'any, entre les quals es troben les indústries audiovisuals, es troba el smog de Los Angeles.

Sense tenir en compte les fases de pre-producció i postproducció, hem fet un Top-5 dels mals hàbits de qualsevol rodatge:

1) Necessiten una instal·lació de llum dièsel per a il·luminar tots els set de gravació. Pot estar encès entre 18 i 20 hores al dia, 6 dies a la setmana, entre 5 i 10 setmanes o més.
2) S'utilitza molt camió i furgoneta per a transportar tot l'equip de gravació, així com centenars de persones que treballen en un rodatge.
3) En els serveis d'àpats s'utilitzen centenars de gots i plats de plàstic. Tiren un munt d'ampolles d'aigua i, amb ella, aigua que es malgasta perquè la gent no vol caminar sobre l'ampolla durant tot el rodatge.
4) La major part del material que s'utilitza en l'àmbit artístic és rebutjat. A penes hi ha cultura de reutilització.
5) A pesar que estem en l'era digital i que aquest mal es va reduint gradualment, cada dia es continuen utilitzant diversos paquets de paper per a imprimir textos de guions o seqüències concretes.

Exemples sostenibles

En els últims anys s'han mobilitzat nombrosos grups a favor d'un compromís ecologista. S'ha creat una Guia de bones pràctiques impulsada per l'associació cinematogràfica dels EUA o Hollywood Goes Green, per exemple, perquè els estudis reforcin el compromís de treballar de manera responsable amb el medi ambient: reciclar el 65% dels residus, substituir combustibles amb biodièsel, utilitzar bombetes de baix consum, substituir correus electrònics per paper reciclat al màxim, eliminar avions privats d'estrelles de cinema i prioritzar vols convencionals, construir tots els sets amb materials reciclats…

Però, a més d'aquest esforç, haurien de promoure un compromís real i aconseguir un consens general. Més encara les pel·lícules amb missatge ecològic. Com en el The Day 2004 amb After Tomorrow, per exemple: es va representar un episodi catastròfic abusiu, demostrant que l'escalfament global conduiria a la terra a un estat de glaciació, i després de gairebé 700 milions de dòlars de benefici, els productors van emprar al voltant de 200 milions per a plantar arbres i altres activitats sostenibles. Això sí, els danys causats per 10.000 tones de diòxid de carboni provocats en el rodatge no van ser més que una mesura per a calmar el remolí provocat en la seva consciència. No es necessita semblant rebombori i exageració, sinó canvis des de petits i quotidians.

Molt més interessant és la filosofia de la pel·lícula Away We Go, dirigida per Sam Mendes en 2009 i que compta amb un gran èxit. El film està rodat amb l'objectiu de contar la història d'una parella que abandona el poble en el qual viuen i cerca un lloc adequat per al seu bebè. Però sobretot, per a demostrar que el cinema pot fer-se ecològicament sostenible i responsable. L'esforç va ser bastant gran, ja que durant gairebé un segle el cinema s'ha fet d'una sola manera: contagiant-se. Al costat de l'equip assessor Green Media Solutions, van utilitzar biodièsel per a tota la il·luminació; cotxes híbrids i bicicletes per a moure l'equip de treball i tot el material; ampolles de plàstic totalment prohibides; termos d'alumini reutilitzables; tota la flota era biodegradable; el 51% dels residus generats pels decorats van ser reutilitzats i el 49% restant van ser reciclats; i la major part de la matèria orgànica va ser emprada per al compostatge.

En altres produccions també s'aprecien petits esforços: En l'excel·lent sèrie d'HBO Boardwalk empire, per exemple, totes les peces són de segona mà i una tercera part dels vehicles híbrids. En It’s Complicated, protagonitzada per Meryl Streep, es va repartir la fruita sobrant i tot el menjar que havia sobrat. Quan van acabar de rodar Matrix, van buscar un segon ús de tot el decorat: Es van utilitzar per a construir cases per a famílies sense recursos que vivien a Mèxic.

És clar que el cinema pot ser una arma, un altaveu, una lupa, un mitjà de comunicació molt efectiu que pot impulsar la reflexió de persones de diferents classes socials. Però aquests exemples són una excepció i no una regla. Desgraciadament, encara hem de dir que la indústria del cinema és una de les més contaminants del món.