Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

€uroexit

En el referèndum que es va celebrar a Gran Bretanya al juny, com és sabut, va sortir guanyant la sortida de la Unió Europea. A pesar que és un desconegut com acaba el procés, és clar que és possible treure a un país de la UE. És de destacar que la sobirania monetària (la lliura i el Banc d'Anglaterra) és un gran avantatge, simplificant molt el procés.

És possible que un país deixi de costat l'Eurozona (i l'Euro)? Seria recomanable per al seu desenvolupament? S'ha donat un llarg debat que no s'ha tancat sobre aquest tema. L'entrada en l'Eurozona es va planificar com una via unidireccional, sense retorn, deixant als països a la mercè del Banc Central Europeu (BCE) la política monetària i de canvi. A més, en esclatar la crisi de 2007, l'austeritat del BCE es va anar notant cada vegada més en el compliment dels seus objectius. Així, els països van perdre l'eina per a devaluar la moneda, limitant les vies de competició. Les mesures que van aplicar els països van ser la reducció d'impostos i salaris, és a dir, la devaluació interna, perquè la resta d'instruments (la política monetària i la política de canvi) no eren a les seves mans. En conseqüència, es troben absolutament limitats a l'austeritat imposada pel BCE, explicats de forma molt escarida.

És possible que un país deixi de costat l'Eurozona?L'entrada en l'euro es va planificar com una via unidireccional, sense retorn, deixant als països la política monetària i de canvi sota el BCE És possible que un país deixi de costat l'Eurozona?L'entrada en l'euro es va planificar com una via unidireccional, sense retorn, deixant als països a la mercè del BCE la política monetària i de canvi

En la mesura en què sofrim les conseqüències de la crisi, alguns experts proposen que per a superar aquesta situació és necessari sortir de l'Euro per als pobles del Sud (M. Weisbrot, J. Sapir, C. Lapavitsaso, entre altres): Que els països trenquin la Unió Monetària, que segueixin una sortida unilateral. La xarxa d'economistes polítics Research on Money and Finance considera que els països deutors no haurien de pagar el deute, al mateix temps que abandona l'Eurozona i realitza auditories públiques del deute públic. D'aquesta manera, es recuperaria la política monetària interior, superant amb més celeritat la crisi econòmica actual.

Però aquestes propostes tenen aspectes foscos, com han subratllat els escèptics amb la sortida de l'Euro (M. Husson, M. Etxezarreta, Sr. Albarrasí i O. Onaran, entre altres). Què passaria amb el deute d'aquests països? El més probable és que estigui en Euros, la qual cosa és un problema. A més, aquests experts subratllen que el problema de la perifèria europea no ve de la mà de l'euro, sinó de la seva dependència financera, productiva i del comerç exterior. El problema és com es recupera la sobirania i no que es recupera la política monetària nominal.

El debat ha estat molt profund; l'objectiu humil d'aquestes paraules és, en la mesura que sigui possible, despertar el debat. Al cap i a la fi, un altre país es troba en una cruïlla d'aquest tipus. I l'opció no és gens fàcil.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Hezkuntza sailari

Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.

Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]


2025-01-29 | Aramaixo Bizirik
Valoració de l'informe ambiental contra la central eòlica “Itsaraz”
El passat 16 de gener, el Ministeri per a la Transició Energètica de l'administració de Madrid va publicar la declaració d'impacte ambiental sobre el projecte “Itsaraz” que esperàvem amb entusiasme i inquietud. La resolució expressa una decisió tan ferma com ferma... [+]

Tecnologia
Estètic

Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]


Polítiques industrials: eina de qui?

En els últims anys, el concepte de política industrial ha reaparegut amb força a diferents nivells. L'organització que fos el martell del neoliberalisme, el Fons Monetari Internacional, subratlla en l'actualitat que els mercats han rebut la pressió que els governs prenguin... [+]


Nortasuna

Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]


Permís de paternitat

He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]


2025-01-29 | Andrea Bartolo
Guerra imperialista

Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]


2025-01-29 | Cira Crespo
Ez esan kolonizazioa

Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]


2025-01-27 | Aritz Arrieta
Un poble d'acolliment?

La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]


Que el soroll dels diners no calmi els brunzits de les bombes

El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]


Poble d'acolliment del basc

Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.

Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]


Vagues de glutamat

I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.

Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]


Teknologia
Bizitza sistemak

Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]


2025-01-22 | Ula Iruretagoiena
Lurraldea eta arkitektura
Erosoa

Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]


Eguneraketa berriak daude