El monstre nacionalista és, almenys de moment, l'únic resultat poètic d'Ignazio Aiestaran. Monstre. No sabem encara si es tracta d'un ésser viu que s'ha constituït al marge de les lleis de la naturalesa, o d'una persona amb gran activitat intel·lectual i capacitat d'actuar. Però el monstre. Com? Per si fos res més, “aquest monstre que jo porto”: el que s'ha inscrit en els documents d'identitat franquistes, el que és amant del basc, el que no té futur, el que no pot reivindicar drets al carrer i el que ha estat condemnat a criticar totes les lluites de carrer. “Aquesta monstruositat que tots portem dins”. I nacionalista. “Encara que no sigui nacionalista”. És a dir: “soc abertzale,/ des d'aquest racó de la terra/ la lluna/ com es veu/ agradar/ ser abertzale”. També es pot dir: espanyol entre els francesos, basco entre els espanyols, navarrès entre els vascons, voltor entre els navarresos, etc.
No sols quin monstre i per quin patriota. També hi ha més preguntes:Què és el poble? – “Alguna cosa que tots entenem i ningú pot delimitar”. Què soc jo? –“Ignorant entre omniscients/ mort entre vius”. Si Crist hagués nascut aquí: Déu hauria dit que no era el seu fill. I quan no hi ha preguntes, la sentència és la que va directament a l'estómac: el denunciant -“la democràcia de les urnes/ és tan fràgil com la caixa de cristall”-, l'ecologista –ara que som vascons/en principi perquè érem de bosc”–, el ciutadà –“La construcció nacional: El “Museu Guggenheim”, que sempre posa de manifest les nostres misèries –“21 són/ en 1987 van ser assassinades per una bomba en l'hipermercat de Barcelona/ 21 persones com tu i jo”–. Alguns poemes, és cert, d'una bona idea, que parla de l'embassament d'Itoiz: “El que porta aigua/ porta or”–, potser no tenen suficient desenvolupament o es queden en un simple joc de paraules: “en lloc d'aconseguir la sobirania tindrem el descabezamiento”. Però, en general, i malgrat els pocs anys que han passat, és una col·lecció que no ha perdut gens d'actualitat.
I si el llibre quedés aquí, no seria poc. Però no, té una segona part, l'epíleg: “Seguint amb la lectura en la ment” de Joxe Azurmendi. “La poesia no ens reconstruirà la casa que està en els trossos. No obstant això, ens farà més suportable el nostre destí”. Sobre la universalitat, la diferència, la nongalidad, el mestissatge, el conflicte polític, la poesia –“Un poeta és un al qual li cauen les disfresses una vegada i una altra”–. En poques paraules, Azurmendi, en el millor dels casos. Es pot dir, doncs, que només hi ha dos llibres. Abans d'acabar, no obstant això, l'últim consell d'Azurmendi és el següent: “En un món anormal en el qual s'ha declarat norma, perquè siguem un monstre”.
Munstro abertzalea, Ignazio Aiestaran. Elkar, 2003
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]