Es tracta d'omplir un buit?

Iñaki Alegría: No hi ha intenció de substituir el presencial, és un model universitari alternatiu, orientat a persones d'un altre perfil. Per dir-ho d'alguna manera, s'oferirien com els estudis de la UNED (Universitat Nacional d'Educació a Distància) i per a aquest perfil d'estudiant, però adaptada a les noves tecnologies i a les noves metodologies pedagògiques.
Iratxe Esnaola: L'objecte públic és diferent.

No seria com la UNED?

I. Esnaola: UNED no és en basc.
I. Alegria: La UNED diu que és una universitat llunyana i nosaltres diem que la nostra serà en línia o e-learning.
I. Esnaola: En l'aprenentatge a distància estàs treballant des de casa, pel teu compte, i vas als exàmens. En l'aprenentatge en línia fas tot el curs en línia, hi ha exercicis, hi ha col·laboració, no estàs pel teu compte, tens tutors, hi ha treballs en equip, hi ha tipus de professors. És un concepte molt diferent i molt relacionat amb el model pedagògic.

Qui ha de prendre part en aquest projecte?

I. Esnaola: La UEU està preparada per a posar en marxa aquest projecte, però no pot fer-lo sola. El suport del Govern Basc és imprescindible, i el suport d'altres universitats, a un altre nivell i d'un altre tipus, però és imprescindible. Les universitats presencials han de creure que guanyen amb aquest projecte. Cadascun pel seu costat, l'oferta en línia en basca no aconseguirà garantir el ritme de desenvolupament que necessita.

Quins contactes heu tingut amb ells?

I. Alegria: En 2003 comencem a parlar amb el Govern Basc. Es va frustrar amb el canvi de Govern, i potser era massa aviat. En els dos últims anys hem tornat a tenir contacte, però molt superficial. També hem estat amb la UPV/EHU, per indicació del Govern Basc. Les universitats convencionals es dediquen a l'ensenyament presencial, funcionant de manera mediàtica a causa de la crisi.

Hem rebut bones paraules de col·laboració, però ara es necessita una aposta clara per part de l'administració.

Les universitats us han dirigit a l'administració.

I. Alegria: I viceversa. El Govern té un pla universitari, i en aquest pla universitari apareix la necessitat d'impulsar l'ensenyament en línia, però no diu a les universitats el que nosaltres plantegem zehaztasunarekin.Jaurlaritzak que han de fer i les universitats responen que són una universitat presencial i que tenen bastant treball.
I. Esnaola: Nosaltres oficialment no podem donar cap títol perquè no som una universitat. Proposem la creació d'una nova universitat que pugui donar els seus títols, però en col·laboració amb altres universitats.
I. Alegria: Pot ser que en el primer pas els títols els lliuri la UOC [Universitat Oberta de Catalunya] o la UPV/EHU, però la intenció és crear una universitat.
I. Esnaola: I això no vol dir que els presos no desenvolupin la seva oferta en línia.
I. Alegria: S'estan desenvolupant, però no tot el grau està en basc. En castellà està la UNED i la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR) està aprenent molt de basc. Nosaltres volem ser l'alternativa a la UNED. Així va néixer la UOC fa vint anys. Catalunya va demanar la transferència de la UNED i no la van aconseguir, i van dir que anaven a crear la d'allí. La Fundació va ser construïda entre el govern, algunes universitats de la zona i la Caixa. Van fer un projecte nacional per a buscar una alternativa a la UNED i a més amb la innovació, en línia, enviant apunts en dues paraules i fent exàmens superant la fórmula.

Heu tingut algun tracte amb la UPNA?

I. Alegria: Tenim un acord, però en el tema en línia s'estan donant la volta. En qualsevol cas, aquest projecte permetria fomentar la col·laboració no sols amb les universitats de la CAPV, sinó també amb la Universitat Pública de Navarra i els centres de Baiona. Però el primer impuls l'ha de donar el Govern.

Aquest projecte no pot ser una cosa liderada per un partit polític en el govern. Cal tenir en compte que un grau porta quatre anys en total, i en aquest model la gent el farà en 6-8-10 anys, és un projecte a llarg termini.
I. Esnaola: Aposta permanent. Existeix el mateix buit que en tots els altres projectes sobre el basc, i la responsabilitat d'aquest projecte hauria de ser també dels que no són euskaltzales. Pot ser que després vostè no estudiï basc en aquesta universitat, pot ser que no sàpiga basca, però almenys cal buscar el seu suport o el seu rebuig. No és un projecte d'Euskaltzaleon, ha de ser un projecte per a garantir el dret a estudiar en basc.
I. Alegria: Aquest projecte es durà a terme en aquest moment, i fa falta un consens.

Per què dius que és el moment?

I. Alegria: En 2003 tal vegada era massa aviat perquè la societat s'adonés que aquest model anava a ser fonamental. Ara, aquest tipus d'universitats s'estan creant a tot arreu: A La Rioja, València, Barcelona, a més de la UOC, s'ha creat una altra. Ells estan trucant a la porta, i nosaltres, a més de ser bascos, sabem altres llengües, i cada vegada ens serà més difícil aconseguir un mínim de referència.
I. Esnaola: Perquè l'existència d'aquest projecte no vol dir que els bascos no aprenguem en línia. Aprenem, però en altres universitats i en altres idiomes. Perquè no està en basc. És el moment, precisament, perquè és evident que en la societat existeix aquesta demanda o aquestes maneres d'aprendre són cada vegada més utilitzades. Avui dia, la passió per l'autoformació està molt arrelada en la societat.

S'ha analitzat la viabilitat econòmica?

I. Alegria: Fa falta preus públics, si poses un preu privat, sent aquí la UNED, i tenint en compte que els euskaldunes també som castellanoparlants, aquí hi ha un problema. D'altra banda, no es pot dir que és barat, però per a posar una bona base no cal gastar una quantitat enorme, en ciment, en edificis… Els grups d'estudiants no poden ser molt grans, però amb pocs diners es pot fer un projecte bonic.
I. Esnaola: La UEU ha fet el seu propi camí en això. Té definit el seu model pedagògic d'educació en línia. Utilitza Moodle en postgraus i formació contínua. Tot això està desenvolupat, es tracta d'adaptar-ho a altres nivells d'aprenentatge.
I. Alegria: Un milió d'euros a vostè què li sembla, molt o pocs diners?

Poc.

I. Alegria: Perquè amb un milió es poden fer les coses.
I. Esnaola: Segons l'estudi de viabilitat realitzat, es necessitarien 50 alumnes/any per cada grau.

Heu proposat començar amb mitja dotzena de graus.

I. Alegria: Pensem començar amb 2-3 titulacions en col·laboració amb la UOC, però el temps passa, i potser hem de crear la universitat i començar amb 6-8 titulacions.
I. Esnaola: De totes maneres, estem oberts, no és un projecte tancat. Primer amb dos graus i després pujant gradualment? Perquè puja gradualment.

S'han analitzat les necessitats d'alumnat i professorat?

I. Alegria: S'ha realitzat una anàlisi exhaustiva de la titulació d'Administració d'Empreses. Volíem començar amb una titulació compatible amb l'atur i el teixit productiu, i també l'hem triat pel mite que té més dificultats per a oferir en basca. Una vegada realitzat l'examen, hem pogut comprovar que existeixen especialistes, professorat i tutors.
I. Esnaola: La UEU no té dubte que existeix un professorat euskaldun, precisament en la UEU es reuneixen molts i no preveiem cap problema per a trobar professors.
I. Alegria: D'altra banda, en un primer moment caldrà realitzar una inversió per titulació, per a adequar els materials, preparar la plataforma...
I. Esnaola: La nostra situació és molt curiosa, ens sentim capaces de portar-ho tot avanci, però necessitem ajuda. Diguem gairebé l'ajuda financera.
I. Alegria: Econòmic i de solidesa. No pots dir a la gent, “veuen a aprendre amb nosaltres!”, i dos anys després no tens continuïtat perquè no hi ha diners.
I. Esnaola: Fa falta una decisió política que vagi a continuar la legislatura a legislatura.

Aztiker, a petició de vostès, ha preguntat als euskaldunes d'entre 25 i 55 anys per a conèixer als possibles alumnes i les seves característiques.

I. Alegria: Se'ls va preguntar si tenien previst realitzar estudis universitaris, els farien en línia, si seria un impediment fer-lo en basc, i més preguntes. Vam obtenir 700 respostes. El quatre per cent tenia previst cursar estudis, per la qual cosa l'univers sortia de 25.000. El basc presentava un 10% d'inconvenient. Les opinions sobre les titulacions i els preus eren diferents. Entre els membres de la UEU i els que han estat en els cursos de la UEU, a través de Google, vam fer una enquesta més senzilla i vam obtenir 800 respostes. Així concretem les titulacions i tenim una fotografia més detallada.

Quines titulacions es consideren?

I. Alegria: En el cas de començar amb dos graus, la prioritat és l'Administració d'Empreses i la Psicologia, però no està tancada. A continuació es mostra algun títol relacionat amb l'ensenyament, Pedagogia o Educació Social, humanitats en general. En Enginyeria, alguns són difícils de fer en línia, però està tenint molt èxit una Enginyeria Multimèdia, una d'Informàtica i Audiovisuals alhora.
I. Esnaola: L'oferta és molt pròspera i és fàcil saber qui té èxit, quines titulacions són viables.

La UEU va comptar amb el projecte Universitat Basca. Aquest projecte no ha tirat endavant. És la seva alternativa la nova proposta?

I. Alegria: Diria que són complementaris. El servei en línia és una línia dins de l'estratègia de la Universitat Basca, però no substitueix a l'altra.

Oferta en línia en basca en la universitat: situació i reptes amb les jornades Quins objectius teníeu i ho heu aconseguit?

I. Esnaola: L'objectiu de la jornada era fer una reflexió oberta sobre la possible creació d'una universitat en basc en línia i per això convidem a tots els agents que tindran alguna cosa a veure en aquest projecte. La reflexió va ser molt fructífera i podem dir que l'objectiu es va complir plenament, ja que va quedar molt clar quines són les claus per a l'èxit d'un projecte com aquest i, al mateix temps, es va evidenciar la necessitat de superar la desconfiança inicial de les universitats presencials. Es pot dir que hem entrat en la fase d'execució, en la fase de determinació.
I. Alegria: A partir de setembre començarem a demanar reunions i, al mateix temps, entrarem en les especificacions per a demostrar que el que diem és factible.