"No es pot", ha dit l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, que ha desmentit el lema de la nova esquerra després del M15 espanyol.Titulada el 15 de març pel diari El País: Després de “Carmena renúncia a municipalitzar el servei de recollida d'escombraries” l'Ajuntament abandonarà la gestió privada de residus de Madrid per a fa quatre anys. És a dir, per a tot el temps que estigui manant.

Així ha descartat un dels principals components del programa presentat per Podem per a l'Ajuntament de Madrid: “Establir una estratègia de recuperació progressiva de la gestió pública dels serveis municipals (...) per a la remunicipalització del servei d'escombraries”.

Poc després de la presa de l'alcaldia de Carmena, a l'agost de 2015, el mitjà electrònic El que has de saber va informar que s'havia iniciat el conflicte de residus a Madrid: “Les grans constructores i Carmena entaulen un pols pel negoci de les escombraries en Madrid” Feliciano Tisera deia: “La batalla està sobre la taula. Les companyies de recollida d'escombraries filials de les grans corporacions de la construcció –FCC, ACS i Ferrovial- pressionen a Manuela Carmena (Ara Madrid) per a mantenir i millorar els contractes de recollida d'escombraries”.

El contracte de recollida d'escombraries de la ciutat de Madrid, no es barregi amb el de la neteja viària, encara que aquest també depèn fonamentalment d'aquestes corporacions, finalitzava a l'octubre de 2015 i mobilitzava 100 milions d'euros a l'any. Carmena, deia la crònica, estava en dubte, o renovava els contractes amb tres grans, o tornava a intervenir a tota velocitat el servei de 1.900 empleats.

L'Ajuntament va concedir a les companyies una pròrroga d'un any. Aquests sabien que Carmena passava necessitat i li exigien millors preus, a més d'una concessió a deu anys. El risc de caos en la recollida d'escombraries era imminent, a causa de les amenaces dels sindicats CCOO i UGT. I Carmena s'ha rendit.

Qui vulgui conèixer l'entramat de la qüestió el farà bé llegint “El canvi a Madrid ensopega amb les escombraries” de Diego Sanz Paratcha en la web de la revista Diagonal. “Carmena ha tornat a posar els residus urbans en mans de les grans empreses. Els experts i grups de suport a la remuncipalización denuncien la falta de voluntat política”.

La regidora de Medi Ambient de Madrid, Inés Sabanes, va justificar la decisió amb dos arguments: La falta de temps perquè 1.900 treballadors se subroguin de les companyies privades a una nova companyia municipal i els límits imposats pels plans d'ajust del Govern a la nova ocupació pública. Amb els contractes que adquireixin les companyies privades al novembre de 2016, qualsevol pla de publificación s'ajornarà almenys a 2020, o probablement més, perquè s'ofereix una pròrroga de dos anys en les condicions de la competició.

La primera clau per a explicar l'arrugamiento de les autoritats d'esquerres és que Sanz Paratch veu el caràcter de l'equip de Manuela Carmena. Fitxat personalment per Iñigo Errejón de Podem, Carmena va formar part del seu equip de govern, excepte dos regidors, un d'ells Carlos Sánchez Mato d'Hisenda, els únics que s'han mostrat crítics amb el contracte de recollida de residus.

Carmena, quan va accedir a l'alcaldia, va crear un nou càrrec, el gerent de la ciutat (Gerent de la Ciutat), que li va concedir a Carmen Román Reichmann. Funcionari d'elit del Ministeri d'Hisenda en el Govern de Madrid, ha estat director general tant dels governs d'Aznar com de Zapatero. Ha estat el servei jurídic de l'Ajuntament que està sota el seu control el que va garantir les privatitzacions d'Ana Botella (PP)... i el que aconsella rebutjar les promeses de publificación de la campanya de Carmena.

Problemes tècnics o falta de voluntat

Jorge Riera, de la Plataforma per la remunicipalització dels serveis públics de Madrid, Enrique Villalobos, de la Federació d'Associacions de Veïns de Madrid i Jordi Colomer i Mise, expert en gestió dels serveis públics de recollida de residus de Porta a Porta en Usurbil i Hernani a Guipúscoa, ha estat entrevistat a la recerca d'explicacions sobre la fallida de Madrid.

Tots coincideixen que la importància que l'equip jurídic estigui compromès amb la qüestió és important per a tornar a posar en mans públiques els serveis públics privatitzats. Però, què fer si l'equip jurídic trobat en l'Administració és totalment conservador?

Colomer ha reconegut que per a tornar a posar a la disposició de l'Ajuntament el servei d'aigua d'Arenys de Munté, en paral·lel als tècnics municipals, va caldre organitzar un servei jurídic propi en l'empresa pública: “O trobes un típic ‘guerriller’ o has de formar un equip que t'ajudi”.

En això, paradoxalment, portar fins a l'extrem el desig d'estalviar en despeses pot xocar contra les autoritats de l'esquerra: Els regidors de Madrid, en tenir menys assessors dels que necessitaven, "van renunciar a la capacitat d'anar més ràpid", diu Villalobos, "necessitaven molts més assessors si aconseguien el model de ciutat que volen".

La segona dificultat també pot ser superada per les retallades i límits imposats pel Govern a les administracions per Montoro. Igual que en el cas dels contractes d'una empresa privada a una altra, 1.900 treballadors de la mateixa empresa podrien passar a una altra privada. D'altra banda, els comptes econòmics de Madrid, molt adequades, permeten la creació de noves empreses i permeten als serveis bàsics superar el límit de generació de noves ocupacions, entre ells la gestió de residus.

A més, l'Ajuntament pot decidir crear un servei que li ofereixi el servei d'una manera més eficaç quan una empresa pública no hagi de donar beneficis ni pagar l'IVA. Pel que sembla, el regidor d'Hisenda de Carmena, Sánchez Mato, volia seguir el camí de la publificación valorant tots aquests motius.

Però no ha pogut ser. Els dirigents de CCOO i UGT també han treballat en contra de la publificación –“els afiliats bàsics estaven a favor, però no els alliberats que no han treballat durant 20 anys, per por de que tornessin a manar a treballar”, ha dit un testimoni– i ACS Florentino Pérez i FCC Carlos Slim han aconseguit el que volien.

Al final, el que era un model de gestió de residus, ha quedat en la pugna entre les gegantesques contractes privades dels serveis públics: Florentino Pérez versus amic de Felipe González, Carlos Slim.

És curiós el que ha passat desapercebut en l'opinió pública d'Euskal Herria, que tant mira a Espanya. Permet que s'aclareixi el tema dels residus de Guipúscoa i es discuteixi de veritat la remunicipalització que, com els sindicats, citen els partits d'esquerra.