Amb la política d'ultimàtum que està duent a terme la multinacional Arcelor Mittal, a poc a poc va aconseguint el que vol. Ara ha fet el mateix amb el Govern Basc; caldrà veure quina és la decisió final i si cedirà davant el xantatge. La multinacional índia va amenaçar amb tancar la planta de Sestao si no s'acceptava la seva proposta: a partir de juliol només es van obrir 12.000 tones de bobina negra per a produir a partir dels caps de setmana, utilitzant només la meitat de la plantilla –346 ocupacions, sense tenir en compte les contractacions–. De la mà de CCOO i UGT, utilitzant la por i en contra d'ELA i LAB, la majoria de la ponència –143 a favor, 127 en contra– va aconseguir que s'aprovés la proposta. Es va trencar així la defensa sindical unitària per a mantenir tots els llocs de treball.

La multinacional, que cotitza en les borses més grans del món, distribueix dividends entre els accionistes de la companyia. Com si fos una empresa en crisi, ha demanat al Govern Basc ajudes en matèria d'energia i ha dit que sense elles l'ACB no es tornarà a obrir. El Govern Basc té ara a les seves mans collar fort els caragols i no rendir-se a la multinacional. El gestor de diners públics, només hauria de decidir donar aquestes ajudes si veiés garantit el futur de la indústria de Sestao, en una zona en la qual l'atur i la crisis són profunds. Però en cap cas hauria de fer costat a la multinacional si el tancament gradual de la planta és el resultat final.

El Govern Basc té altres experiències: ha donat ajudes públiques a empreses multinacionals i després han desaparegut o han deslocalitzat la producció. És el cas de Virtisú, propietat de Jofel Industrial, en les Encartaciones.