Igual que ocorre amb el basc, l'oci dels més joves és un dels desafiaments més apressants als quals s'enfronta la normalització del català. Atès que la majoria dels mitjans per a divertir-se –com a videojocs, sèries i música de moda– estan majoritàriament en castellà, els agents lingüístics estan molt atents al fet que els nens i nenes es diverteixin amb el castellà, deixant el català per a l'aula. Per això, el projecte Corrandescola, que compta amb una forta component de vent, ha provocat una tempesta. Improvisats com corrandistas i glossadors, es troben amb el costat lúdic del català. No sols això, treballen l'expressivitat i la música, també perden la por a l'activitat pública.

Albert Casals, professor de la Universitat UAB de Barcelona, és el punt de partida de Corrandescola. En el curs 2006-2007 va redactar la seva tesi i va establir una programació innovadora, a mode de prova, en una escola de la capital catalana. El curs següent va portar el projecte a altres quatre escoles. La proposta definitiva, el programa didàctic Corrandescola, va ser presentada en 2009. Abans s'utilitzava la improvisació catalana amb finalitats pedagògics, però Casals es va adonar que hi havia alguns problemes fonamentals: només es treballava amb nens petits i estava més relacionada amb la identitat que amb la pedagogia. “Volia que la improvisació influís en la resta del currículum escolar, per exemple en el llenguatge”, diu Casals.

La tradició de glossadors i corrandistas és una de les formes d'improvisació dels Països Catalans, originària del Principat de Catalunya –a Menorca, Mallorca, València i en terres de l'Ebre també hi ha altres improvisacions en català–. En la dècada de 1990 va estar a punt de desaparèixer, però avui dia la tradició gaudeix de millor salut. No obstant això, segons Albert Casals, l'objectiu de Corrandescola no és recuperar i fomentar aquest costum, sinó utilitzar-la per a fins pedagògics. No porten als improvisadors a les classes, sinó tot el contrari. És a dir, donen formació al professorat perquè interioritzi els detalls de la improvisació, per a després treballar-la a l'aula. “Això ens garanteix un bon desenvolupament de la part didàctica i la integració d'altres aspectes del currículum amb la improvisació”.

Al fil de la tesi de Casals, alguns mestres i mestres d'Educació Primària van començar a reunir-se per a analitzar com portar aquest model innovador a l'aula. Entre ells es trobava Gemma Pla, membre de l'associació cultural cor de Cartxofa i professora de música a l'escola de la localitat de Cassa de la Selva. Ja havia treballat pel seu compte la improvisació amb els seus alumnes i Corrandescola no va trigar a descobrir alguns beneficis. “El català s'allunya dels llibres i dels quaderns, els alumnes gaudeixen perquè juguen i canten amb l'idioma”, diu Pla.

Creixent la demanda

Porten al voltant de cinc anys implantant de forma organitzada Corrandescola en els centres educatius, sota la coordinació d'Albert Casals. Cada any se sumen més centres educatius. Aquest curs, per exemple, han participat gairebé 40 escoles, és a dir, al voltant de 700 nens i nenes. També Casals té coneixement de centres que estan fora del programa oficial, ja que molts dels professors que han rebut la seva formació porten pel seu compte la metodologia de Corrandescola a l'aula. Per tant, no se sap quants alumnes estan treballant en total la improvisació.

Les glosses i les corrandas són, bàsicament, una activitat pública, per la qual cosa es realitzen trobades escolars al final del curs per a mostrar tot l'après en classe. Els nens i nenes de 5è i 6è de Primària tenen l'oportunitat de cantar des de l'escenari, acompanyats dels seus companys i de joves d'altres escoles. Enguany s'han organitzat quatre trobades. “No hi ha competència, són demostracions fonamentalment”, diu Casals. “Al cap i a la fi, l'objectiu principal és que tots o la majoria dels alumnes cantin i improvisin davant el públic”.

Casals considera que la metodologia de Corrandescola es basa en la pràctica. Els principals responsables són els professors de català i de música. Comencen a treballar els conceptes més senzills: quines són les melodies, com es rimea, etc. A continuació, aprenen les competències necessàries per a la improvisació, com els recursos estilístics i l'actitud en l'escenari. Segons Gemma Pla, la programació ha d'ajustar-se al nivell de cada centre: “No és el mateix que tots els alumnes siguin d'origen català que hi hagi molts alumnes vinguts de fora. Si el català no és la seva primera llengua, comencem amb coses fàcils, com els parells de rima”.

Vivències positives

“És una activitat lúdica que augmenta la motivació, incita als joves a practicar també fora de l'aula”, ha subratllat Casals. Això influeix positivament en la competència lingüística i, a més, proporciona recursos per a parlar en públic, estructurar el discurs i acceptar els propis errors. “Els nois i noies aconsegueixen una gran capacitat de síntesi, han de dir tot en quatre línies!”, afegeix la professora Gemma Pla. També ajuda a superar els estereotips, ja que un alumne que es mou en l'àmbit acadèmic pot ser un expert a improvisar. “Els alumnes estan contents, funciona”, assegura Pla.

En qualsevol cas, el principal beneficiari és el propi català. “Per a totes les llengües, sobretot per a les que no tenen estat, és imprescindible tenir relació amb les vivències positives”, ha explicat Casals. “Les glosses ens han ajudat a superar els prejudicis de molts no parlants d'origen català”. No existeix una tradició semblant en les llengües de l'entorn, per la qual cosa els alumnes i alumnes consideren natural que la improvisació es realitzi només en català. “Amb el Rap, per exemple, no ocorre el mateix, perquè veuen que no és només en català sinó en altres idiomes”.

“És necessari que els parlants puguin fer totes les coses de la vida en aquesta llengua, insultar, passar-ho bé i escriure una poesia romàntica”, ha subratllat Casals, “per això necessitem elements lúdics que siguin els nostres i la improvisació compleix aquesta comesa”. L'inventor de Corrandescola ha assegurat que “el futur del català es decidirà en l'àmbit de l'oci”.