El diputat de Medi Ambient de Guipúscoa, José Ignacio Asensio, va afirmar en una entrevista realitzada la setmana passada en la cadena SER que el metge i el científic que li van precedir estaven ideologitzats. José Cruz Ruiz Villandiego, director del Servei d'Estomatologia i Odontologia de l'Hospital Quirón de Sant Sebastià, i Fernando Palacios, membre del Consell Superior de Recerques Científiques d'Espanya. Tots dos creuen que les incineradores són un perill per a la salut.

És lògic que Asensio defensi la seva, encara que amb arguments molt febles, com mostrava la conversa. Però bo, és la seva opinió. El que no és tan lògic és que es titlli d'estúpid a l'oïdor i, sense dir-ho així, quan es diu que Villandiego i Palacios estaven ideologitzats, això és el que estava fent. És el mateix que la patronal diu dels sindicats més combatius: “Aquests estan ideologitzats”. O quan UPN, PSN, PP i Ciutadans proclamen en la Plaça de l'Ajuntament, davant els mandataris municipals, davant el tema de les escoles infantils de Pamplona: “Per una educació apolítica”.

El portaveu de la Diputació de Guipúscoa, Imanol Lassa, també va fer el mateix en resposta a la cadena humana reeixida del 28 de maig en Donostia:“Respecte a la ciutadania, però darrere d'aquesta campanya es troben la intencionalitat política i l'esquerra abertzale”. Va mostrar el seu respecte per la ciutadania, però no per Podem, Ezker Anitza-IU, Greenpeace i altres organitzacions que van donar suport a la cadena humana. La veritat és que si “tot és ETA” va funcionar, per què no aquesta “esquerra abertzale” barata?

A més d'ideologies, vendre la incineradora de Zubieta com un miracle que ve a solucionar el “problema de les escombraries” diu molt de l'opinió d'alguns polítics sobre el nivell de la ciutadania. Aquesta idea, no obstant això, continua sent forta, entre altres raons perquè els mitjans de comunicació sistèmics com El Diario Vasco o Diari de Navarra tenen un missatge d'aquest tipus. Milers de ciutadans i ciutadanes creuen en la seva veritat, encara que siguin contràries a la seva visió espanyola, de dretes i monàrquica.

Els de Guipúscoa Zutik reivindiquen una ideologia a favor de la vida, alegre, tossuda i vestida. Imanol Lassa va tornar a intentar vincular-se amb els “temps passats”, però qui segueix els passos del moviment trobarà pocs vestigis de moltes lluites del passat: més que de coets responen a l'Ertzaintza amb balls; des de l'alegria i el coneixement pretenen atreure al ciutadà a la política, tal com acaba d'escriure Andoni Egaña sobre ells “prenent la política en el sentit més radical”.

Contra la incineradora sí, com a símbol del sistema actual, i per tant, fent públic clar i orgullós el seu anticapitalisme. Fent d'ells el “punt de trobada de les lluites” que ve de la plaça de la República de París; un marc d'idees ampli, però sense propostes tancades ni precises. Donant més importància al camí que a l'objectiu final. Donant per clau l'horitzontalitat. Utilitzant la comunicació i el coneixement i ús de les xarxes socials de manera excel·lent. Passat? Voldria una màquina, però en els seus recorreguts pel Boulevard de la Plaça de Guipúscoa surt vapor de 15-M, Occupy Wall Street i Nuit Debout.

Són diverses desenes al matí, centenars de tardes, milers de vegades... i sovint susciten el somriure de molts altres milers. La responsabilitat no és poca, ja que el que construeix un petit tresor té molta responsabilitat en la seva conservació. Com acabarà? Ningú ho sap, però l'important és que hagi marxat. Guipúscoa Zutik és el motor de moltes il·lusions i preocupacions, ja que juntament amb molts altres –metges, pares, Zero Zabor Taldea, partit…– ha demostrat que és possible paralitzar de nou el projecte incinerador de Zubieta. El que succeirà, no ho sap ningú, no és un objectiu fàcil, però el debat polític ja és capdavanter en tota Guipúscoa. El PNB, el PSE-EE i el pp ja no han de vendre rates i bosses negres com a símbol de la llibertat; ara cal vendre una incineradora, cada vegada més gran, i això no és tan fàcil.

Els metges que lluiten contra la incineradora porten dos mesos intentant reunir-se amb el diputat general, Markel Olano, i Asensio, a qui Arantxa va detenir. Quin sentit té estar en les campanyes de fractura en onze racons de Guipúscoa fotografiant amb els d'aquí i no haver estat un dels actors principals en un debat tan gran? Això també és una vella política.