Toma qualsevol programa electoral i llegeix punt a punt. Es pot entendre el fons de les propostes sense tenir clar què és cada impost o el sistema de pensions? Pot qüestionar les declaracions dels grans mandataris del Banc Central Europeu qui no coneix altres models? El que mai hagi rebut una formació bàsica, sap quins dimonis està signant en un contracte, en un préstec o en qualsevol cas? Doncs, excepte excepcions, no; i no obstant això, cada any milers d'adolescents abandonen l'institut sense adquirir coneixements suficients per a comprendre les fluctuacions del sistema econòmic i desenvolupar la seva pròpia opinió.

Enekoitz Etxezarreta és professor de la UPV/EHU i pertany al GEZKI (Institut de Dret Cooperatiu i Economia Social). Diu que quan s'escolta qualsevol cosa d'economia, molta gent sent que està davant una cosa difícil d'entendre, i això no és casualitat. “El discurs s'inverteix més del que deuria, es publiquen notícies en un llenguatge excessivament tècnic, perquè la gent es distingeixi i conclogui que l'economia té les seves pròpies normes. L'economia sempre és una cosa que coneixen aquests ‘experts’”. L'economia social, per contra, creu que demostra just el contrari: que l'economia pot ser una cosa que sigui a les nostres mans, que tenim capacitat col·lectiva de prendre decisions socioeconòmiques i d'influir.

Garantir el coneixement bàsic no és suficient

Etxezarreta diu que des de l'ensenyament obligatori es pot fer una gran feina, tant acostant l'economia a les persones com identificant uns valors concrets com “de sentit comú”. De la mateixa convicció és Leire Uriarte, professora de MU i membre de LANKI (Institut de Cooperació de Mondragon Unibertsitatea). Considera imprescindible garantir un coneixement bàsic de l'economia a través de l'educació, però també li sembla important determinar des de quin punt de vista es treballa. “Si el pensament econòmic no hegemònic no té cabuda, estem donant una visió parcial del món, coherent amb el sistema. Si no els parlem de crisi ecològica i de diferències, quin tipus de persones estem educant?”.

Uriarte afirma que cal recuperar l'economia i posar-la al servei de la vida. “Creiem que els fenòmens econòmics tenen vida pròpia, perquè així ens ho presenten, però no són conseqüència de les intervencions i decisions humanes. Si això no es veu clar, difícilment podem creure que les maneres de fer economia poden canviar”.

En la universitat, l'acritud també és protagonista

L'escàs paper de l'economia en l'educació obligatòria genera desinformació, i sense coneixements bàsics, és difícil desenvolupar una visió crítica. Però també els que han triat un camí de l'economia transversalment per a realitzar estudis superiors i mitjans, a penes han trobat un instrument per a endurir la seva mirada crítica. El bilbaí Paulo Guridi va estudiar el Grau en Economia en la facultat de Sarriko de la UPV/EHU. Diu que els conceptes allí estudiats adquireixen la forma de la veritat empírica, encara que no ho siguin. “Està enfocat a repetir i aplicar el que diuen corrents com el neoclàssic o el keynesià, deixant un marge molt petit per a la reflexió personal”. Posteriorment, el màster en Economia Social i Solidària ha buscat alguna cosa que no va trobar en el Grau i ha notat un gran contrast. “El professorat, en molts casos, és el mateix, però se sent més lliure per a opinar i crea espais i dinàmiques per a criticar diferents aspectes de l'economia”.

No és només una xacra que afecta el País Basc. La valenciana Marina Sánchez és experta en economia feminista, no vaig agafar per la seva formació en el Grau d'Economia de la Universitat de Barcelona. “La propaganda neoliberal completa és el 90% del que s'aprèn en les facultats econòmiques. Com a molt, només una lliçó de cada curs recull punts de vista diferents i, a més, de manera succinta”. L'organització ERNAI ha convidat aquests dies a realitzar diverses xerrades a Euskal Herria: sobre els treballs no salarials que queden sota coberta, sobre la sostenibilitat de la vida… I tot això reivindicant l'existència d'una economia. “Això, per exemple, no té a penes cabuda en les universitats”. En el primer curs es va crear un grup d'economia crítica en col·laboració amb un professor, que li ha permès aprendre molt més que en la universitat.

Existeixen excepcions

Hi ha persones que, conscients de la gravetat de la situació, estan treballant altres camins. La funció de GEZKI, per exemple, és ajudar a cobrir el buit existent entorn de l'Economia Social en l'oferta docent de la Universitat del País Basc. Així diu Etxezarreta. “Tenint en compte la importància que ha tingut l'economia social, i sobretot el moviment cooperatiu, al País Basc, no és raonable que la presència en els programes universitaris sigui tan escassa”.

D'una banda, com la majoria dels membres de GEZKI són professors de graus, tracten de donar cabuda al tema de l'economia social: oferint un espai en les seves assignatures, convidant a ponents externs o proposant temes per a treballs de fi de grau, entre altres. A més d'aquesta oferta formal, ofereixen a l'alumnat una formació complementària a través de les jornades que han vingut organitzant al llarg dels anys. També ofereixen, en col·laboració amb altres departaments i instituts, el màster universitari de postgrau en Economia Social i Solidària.

També en els graus directament relacionats amb l'educació estan donant cabuda a les reflexions sobre l'economia, almenys en Mondragon Unibertsitatea. En aquesta labor treballa Leire Uriarte. “En el grau d'Educació Primària i Educació Infantil, en segon curs, treballem el vincle entre l'escola i la societat. Reflexionem sobre els reptes de l'escola en el context dels canvis socials actuals. Comprendre les principals tendències socials és fonamental per a poder reflexionar sobre les funcions socials de l'escola, i l'economia és un dels grans condicionants de les dinàmiques socials”.

A més d'analitzar les característiques i influència del capitalisme neoliberal, s'intenta demostrar que hi ha altres maneres de fer, segons ha explicat Uriarte: “També reflexionem sobre l'objectiu que hauria de tenir l'economia: per a què l'economia? Per a respondre a les necessitats de la societat o per a guanyar el màxim possible?”.