La vall de Viñales va ser declarat Paisatge Cultural de la Humanitat per la Unesco en 1999. La principal característica d'aquest paisatge són els pujols calcaris arrodonits, anomenades mogotes, que envolten la vall. Però més enllà de la geologia, el paisatge cultural és la cultura desenvolupada pels seus habitants, la interacció entre l'entorn i l'ésser humà. La cultura del tabac va néixer, per exemple, de les relacions entre la gent i la terra a Cuba, i s'ha desenvolupat en Viñales en els últims 200 anys, a la regió de Vueltabajo, que ofereix un dels millors tabacs del món. Igual que això, en Viñales trobarem altres expressions sincréticas i autèntiques desenvolupades a partir de la colonització: les danses yoruba i kreole, el decimismo i el repentismo, la literatura oral i moltes altres que conformen aquest caràcter intangible que anomenen la cubania.

En la petita societat de Viñales s'han produït grans canvis en els últims anys, com en tota l'illa, però són més recents i s'estan produint més ràpidament. Fins fa poc, aquest poble de l'oest de Cuba es dedicava exclusivament a l'agricultura, el guajiro, amb la denominació dels hangos. El turisme, per part seva, ha suposat un repunt en l'economia local, però ha donat divises als qui es dediquen principalment a l'allotjament i als serveis, i les diferències econòmiques entre la població s'han intensificat. Quant a la cultura, Miguel Ángel Díaz Catalá, un dels membres del projecte Finestra a la Vall, ha assenyalat que “han prevalgut alguns hàbits de consum cultural estranys, que no tenen res a veure amb la cultura tradicional i popular del poble, i que s'estan introduint principalment a través del turisme”.

D'altra banda, la normalització de les relacions amb els EUA i els canvis legislatius a l'illa han fet que s'augmenti el turisme en els pròxims anys: “Cuba està cada vegada més integrada en un món globalitzat i el turisme ocupa un lloc cada vegada major en la vida social i econòmica de Viñales”, creu Díaz Catalá.

Una finestra a la identitat cubana

En 2010 van presentar el projecte comunitari Finestra a la Vall, amb l'objectiu de preservar i promoure els principals senyals d'identitat cultural de la regió i de Cuba, amb especial atenció a la transmissió a les noves generacions. El projecte ha tingut un bon acolliment al poble i molta gent està participant. També s'han organitzat tallers de música, repentismo, història i pintura. Els grups de dansa Arison i Arichiqui han actuat en la zona i han rebut nombrosos premis, un d'ells atorgat per la Comissió de Defensa de la Revolució de Cuba (CDR). Les "nits del barri" són moltes de les actuacions que es realitzen i que es difonen tant en la web ventanaalvalle.org com en Facebook.

Però el projecte vol créixer i ara pretenen construir un espai cultural, ja que els creadors necessiten un ranchón o un teatre on mostrar les seves obres. Les obres es van iniciar fa un any, després de superar diversos obstacles burocràtics. S'està aixecant un edifici que comptarà amb un escenari, vestuaris, estudi de gravació i altres infraestructures, però sovint les obres es paralitzen a causa de la falta de material o diners. “L'administració local, avui dia prioritària en educació, sanitat i habitatge, no pot donar diners al projecte, però ens dona un altre tipus d'ajudes i tenim la seva aprovació”, explica Díaz Catalá.

Amb l'objectiu d'autofinançar-se, han habilitat una sala per a acollir turistes.Gran part de l'allotjament es realitza en cases privades autoritzades a Cuba, la qual cosa permet als turistes conèixer millor als seus ciutadans i socialitzar part dels seus beneficis. En el cas de Finestra a la Vall, l'impacte negatiu del turisme, la generació de desigualtats, s'elimina i es converteix en un benefici per a la comunitat. Estan treballant per a habilitar una segona habitació i ho tindran llest per a l'estiu. Tanmateix, això no és suficient per a costejar la construcció i alguns amics d'Euskal Herria s'han organitzat per a solidaritzar-se amb el projecte, amb l'ajuda de diversos bascos que viuen a l'illa.

Connexió amb el País Basc

Molts visitants forans han passat en els últims anys pel projecte Finestra a la Vall, molts d'ells bascos. Díaz Catalá ha viscut al País Basc, i d'aquí li va venir la relació dels seus inicis amb els bascos. Posteriorment, ha donat a conèixer el projecte i tots els anys ha estat visitat per molts euskaldunes. De fet, alguns visitants s'acosten a Viñales a la recerca d'aquests fons tan genuïns, intangibles i a vegades indeterminats de Kubania, i en el projecte troben un esperit cada vegada més difícil de captar en tota Cuba, en un ambient obert de creació.

Els bascos senten des del principi una especial complicitat en Finestra a la Vall, al contrari que en altres llocs de l'illa, on la gent té notícies d'Euskal Herria. “És un ambient familiar, les necessitats culturals són molt similars en tots els racons del món, però allí hem vist a molta gent molt implicada. Malgrat no haver aconseguit encara espai físic, em va sorprendre que el projecte estigués tan viu”, diu Naroa Idoiaga, de Guernica, que va ser allí l'any passat. “Com molts altres, ens acostem a Viñales amb la intenció de passar dos o tres dies, i coneixent el projecte ens quedem més d'una setmana”.

L'equip de gestió basc ha organitzat diverses activitats per a donar a conèixer el projecte i recollir el seu suport: exposicions, conferències, venda de material en fires… Amparo Loizaga és l'ànima d'aquest grup i parla amb passió del projecte: “Em vaig enamorar de les passions d'aquestes persones per reivindicar i difondre la seva identitat entre els propis i els visitants; també Euskal Herria, malgrat les diferències, ha fet una reivindicació d'aquest tipus i estem orgullosos de la nostra cultura”, diu Loizaga. El projecte de Viñales és local, però també és un punt de trobada entre cultures, com diu Loizaga: “Els txalapartaris o bertsolaris van, han d'actuar allí, juntament amb els d'allí, ja que és un lloc per a agafar i donar”.