Amb prou feines va pensar que de les papil·les que el moliner Víctor García Torres feia als seus fills i filles fa 30 anys sortís una iniciativa que avui és un projecte sòlid: Triticatum. Prenent com a eix la recuperació de les antigues varietats de blat, el passat 21 d'abril es va celebrar en la cooperativa Lakari de Zarautz (Guipúscoa) la xerrada El moliner de Girona, organitzada per l'associació Hazizaleak. “Ens van deixar un petit molí a casa i amb blat, blat de moro o ordi fèiem papillas. Els amics van començar a demanar-li-ho també per a ells, i així comencem a poc a poc”, compte García. Li van entrar ganes de saber d'on procedien les farines que utilitzava, de quin blat sortien, quina classe de blat, quines característiques, etc.
Sense deixar perdre
L'objectiu principal de Triticatum és fer una prospecció de les antigues varietats de blat abans de perdre-les per complet. Durant tots aquests anys s'han identificat més de 400 varietats, moltes de les quals han estat sotmeses a proves per a conèixer les seves característiques i analitzar la possibilitat d'elaborar pans amb elles. “A més de la labor de documentació, disposem d'un jardí botànic per a la reproducció de les varietats de blat”. En el Triticatum s'analitzen les característiques agronòmiques de cada varietat: com responen a les malalties, si competeixen bé amb l'herba, cicle de criança, altura, forma de l'espiga... Els membres de l'associació també han creat un banc de llavors amb les varietats de blat de moro que obtenen.
La producció actual depèn de la producció industrial
García ha explicat que “les grans de l'antiguitat eren les de fer un bon pa, que venien de l'època de Mesopotàmia, per a fer un aliment bàsic sa”. Per contra, les varietats de blat que es produeixen en l'actualitat estan seleccionades per a la seva producció industrial: fan milers de quilòmetres per a arribar a nosaltres, utilitzen molts nitrogen i additius sintètics en terres, han d'utilitzar malalties i productes per a evitar-les...
Les antigues varietats de blat autòcton es “acostumen” durant segles a aquest clima, adquirint la capacitat d'enfrontar-se més fàcilment a les malalties i a l'herba. “En cada zona de la península s'han plantat les seves varietats de blat, la qual cosa té un valor afegit de proximitat i de comerç just”. García explica que la farina que es consumeix en l'actualitat està per sota del cost de producció i, per descomptat, molt mal pagada als agricultors del país d'origen.
Els baserritarras tenen vacances? Pregunten a l'escola. Els alumnes han respost que no. Llavors, treballant tots els dies, us agradaria ser baserritarra en el futur? I si ningú vol ser baserritarra, qui farà menjar per a nosaltres? La pregunta es va quedar en l'aire.
Per a la... [+]
Hiri handitik ezin ateratzeak ernatu du nigan berde behar bitxi bat, orain artean sekula ezagutu gabea. Ados, beti izan zait atsegingarri berdetasuna begiestea mendian, basoan, golf zelaian, baina oraingo hau da, seguru obligazioak behartua, ia-ia bitala, arnasten dugun airea... [+]
Koronabirusaren kontrako gerra, Covid-19ak ekarritako krisia, 2020ko Larrialdi Handia, etxe guztiak presondegi bihurtu zireneko urte hura... ez dakigu nola deituko dioten gaur bizi dugun emerjentziari. Naturak, bitartean, bere zikloekin aurrera darrai lasai ederrean,... [+]
Els membres del projecte Ortutik Ara de Busturialdea (Bizkaia) porten prop de set anys agitant les consciències i els sabors. “Treballem l'alimentació des d'un punt de vista agroecològic”, explica Sergio González Sánchez, membre del projecte. La seva activitat es divideix... [+]
