Vas venir a Bilbao a aprendre basc. Després, també vas viure a Vitòria.

Vaig cursar primer els estudis de Filologia Gallega i quan estava a punt d'acabar em va prometre que havia de fer una altra cosa per a completar la meva formació. Així em van venir les ganes, i així ho vaig fer: Vaig venir a Euskal Herria fa més de deu anys.

La gent porta anys estudiant Filologia Anglesa.

Sí, és cert, però l'espai de l'anglès està ple. La del basc, en canvi, no. Per això vaig venir. Vaig estar quatre anys a Bilbao, dos a Vitòria. Vaig venir a estudiar en basc, res més que això, per la qual cosa el primer que vaig fer va ser apuntar-me en l'euskaltegi i començar a treballar com a cambrera o repartidor de pizza. Em resultava més fàcil venir a Bilbao, perquè era més fàcil envoltar el meu treball. És sabut que si em dirigís a un petit poble euskaldun, aprendria més i millor basc, però m'hagués costat més treball.

Et vas posar fàcilment a Bilbao i Vitòria?

Sí, no vaig poder. Vaig venir a aprendre basc, i ho estava utilitzant molt aviat, almenys una mica. A més, aquí estava la televisió, la literatura, la premsa… i, d'altra banda, hi ha llocs en els quals parlen en basc. Per tant, no tens més que dirigir-te a ells. Què té també el que vulgui jugar al tennis? Ha d'anar al lloc on es juga el tennis, no entrar a la pista on es practica la gimnàstica rítmica. Anar allí, ficar-se en l'ambient, adaptar-se, conèixer a la gent... això és el que haurà de fer. Quant a aprendre basc, en el meu cas, viure a Bilbao no va ser una dificultat extraordinària per a aprendre basca. Molt menys quan ets novençà, quan no pots realitzar una entrevista profunda en basca. En canvi, en el bar pots demanar-lo en basc. Perquè tens un començament. Després vindrà el periòdic i la televisió, i així rebràs la piràmide.

Vas estar en la facultat de filologia de Vitòria.

Estava fent una filologia romànica a Galícia i volia saber què era la filologia no romànica. I estava de sort, perquè estava lluny d'Euskal Herria a Vigo. En la filologia romànica, predomina el llatí, i poques són les preguntes que no tenen resposta en l'àmbit llatí. Quant a la filologia basca, la situació és totalment oposada. El basc és una llengua aïllada, no té parentiu, i no té molts textos antics que mostrin els goitibeheitis de la història de la llengua. Això és el que em va portar de Bilbao a Vitòria, on està la Filologia Basca. Em vaig inscriure en algunes assignatures, però no amb la intenció d'adquirir el títol, sinó amb la intenció de conèixer a aquells que es dediquen a la història del basc a nivell acadèmic.

No tenies cap vincle previ amb el basc.

No, no amb el basc, però sí amb Bilbao, ja que els pares i mares del pare van ser immigrants. I van ser molts aquí, perquè a casa del meu pare van ser catorze germans i en la de la meva àvia uns deu. Així, el pare té, en l'actualitat, prop de 50 cosins petits. Als 6 anys d'edat, el pare i la mare van tornar a Galícia, però, malgrat això, Bilbao ja és part de la mitologia familiar. Sempre sortia Bilbao xerrant a casa, per ser un bilbaí o per ser un familiar que vivia allí. En certa manera, estàvem en la capella de Bilbao.

Però no va anar per això pel que vas venir.

No, em va portar el basc, però també estava a Galícia, sempre allí Bilbao. En arribar allí, vaig poder tancar alguns cercles, sobretot els relacionats amb la família. T'he contat alguna vegada la història de Sagutxinho?

Sagutxinho?

Sí. La meva àvia em cridava sempre sagutxinho. Vaig creure que era la paraula del gallec. Això no vol dir gens bo del meu filòleg. Ja, ja! Abans havia d'adonar-me que no era gallec, ja que només la meva àvia parlava amb ella. Però era així: sagutxinho, no em donava cap altre nom, i fins i tot avui em crida sagutxinho. Ara ve la clau d'or: el primer dia de l'euskaltegi, al carrer Gardoniz, el professor, després de les presentacions de sempre –“com et dius?”, “per què vols aprendre basc?”– ens va donar unes pàgines en les quals apareixien algunes imatges amb els seus noms en basc. Una d'aquelles paraules em va cridar l'atenció, perquè la coneixia. L'única paraula que coneixia era: "Ratoncito! En aquest moment, tota la meva infància va passar davant els meus ulls.

Ratoncito, ratoncito. La seva àvia era superba.

Sí. Ja, ja… De totes maneres, tinc una teoria segons la qual l'àvia no va tornar a Galícia de bona gana. Pot ser que, encara que fora a Galícia, només podia aguantar a Bilbao: cridar a la seva neboda com ho faria una àvia d'aquí, afegint -inho. No t'ho crees, ho vaig descobrir als vint-i-cinc anys, el primer dia de l'euskaltegi.

No t'imagino damunt de la moto tur-tur, repartidor de pizzes a Vitòria.

Bé, perquè això va ser el que vaig fer. Jajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajajar… A més, era un treball de tarda i de nit, i, per tant, podia fer altres coses de dia. En aquella època, d'altra banda, era bastant senzill –amb permís de conducció i experiència– envoltar el treball. Jo havia fet un treball com a Pontevedra. Em van rebre de seguida, molta gent no volia treballar en això, sobretot en el fred de l'hivern. Sempre que anava de vacances a Galícia, deixava el treball. En tornar, m'esperava allí.

Poeta repartidor de pizzes.

Gens poètic, no és cert? Ja, ja…

Galego va ser lector en la Universitat de Cork, Irlanda.

Sense basc, no sé on estaria ara. Segurament no em dedicaria a la llengua, ni a la filologia, ni a l'escriptura; vaig deixar d'escriure… El dia que vaig decidir venir a Euskal Herria a estudiar en basc –em diu la meva mare-, aquest dia va baixar el sant i et va tocar. I no és mentida, perquè tinc molts amics que tenen un expedient acadèmic molt millor que jo, que no treballen en temes relacionats amb la llengua. Jo també ho vaig veure: onze companys, en la cua dels aturats, amb la impossibilitat d'aconseguir un treball. Llavors em vaig dir: “N'hi ha prou d'això! No hi ha solució!”. I, de fet, vaig arribar a Euskal Herria abans del final de la Filologia Gallega. I sempre em deien el mateix: “Per què no acabes abans, perquè et queda poc”.

Tu no obeeixes a ningú.

No. Ja havia passat els anys que havia de passar en la universitat, no em donaria molt més. Tan aviat com volia, havia aprovat les últimes lliçons que havia d'aprovar i em bastava. Però allò era perdre el temps, mentre podia fer una cosa més enriquidora. Aprendre basc, per exemple. Així ho vaig fer. Més tard vaig obtenir el títol. Molts dels meus amics, he dit, van començar a treballar d'una altra manera. El currículum elaborat a través del basc em va ajudar a ser lector de gallecs en la universitat de Cork: el diccionari galego-basc, les classes de basca impartides en la universitat de Vigo, les traduccions… Sense aquest currículum, no hauria estat possible a Irlanda.

Galícia, País Basc, Irlanda… Acabem d'estrenar-te a Zarautz en el festival Literaturia.

Sí. L'any passat, en el festival de poesia Salvaterra do Minho vaig presentar el Tempo d'exili de Sarrionandia, el Premi Etxepare de l'any passat, i allí van passar alguns poetes d'aquí. Em van informar del festival de Zarautz i em van convidar a venir. He vingut de bon grat. D'altra banda, a Zarautz vaig conèixer a Ruper Ordorika, traductor i editorial, ja que premia a tots dos i a més promou la promoció del llibre premiat, a la tardor Ruper i jo farem una petita gira per Galícia. No estaria mal que es fes aquí.

Tens una relació bidireccional.

Sí, tan d'aquí com d'allà. De totes maneres, ara mateix, les editorials gallegues estan dedicades a les traduccions. Molt bones obres, molt ben traduïdes i excel·lents publicacions. A pesar que els nadius continuen venent, Méndez Ferrín, Manuel Rivas, Dalt de Toro…

Quin és l'estat del llenguatge? Treballs també en Galego? Creia que tots parlaven gallec.

No es tracta d'on estàs, sinó d'on vas. El nombre de parlants no val molt, sinó per a posar el número en una
enquesta o en un atles. En realitat, quan s'elabora l'informe sociològic, l'important és saber cap a on va el vector de la llengua. I en el cas del gallec, quan el 70% dels parlants són persones majors, majors de 65 anys, això significa que el vector està descendint. En el cas del basc, per exemple, es diu que pocs parlen, i és possible, però el vector està creixent. És més, la piràmide d'edat dels parlants de basc és més proporcionada, i els joves tenen més competència lingüística que els vells. Llavors? Els meus pares i mares només parlaven de gallec, però no sé si en la vida van veure alguna pel·lícula feta a Galícia, de gallec. O si alguna vegada van llegir un llibre en gallec. Bé, per a començar, acabo de comprar dues pel·lícules en basca: Flores i Amama.

No tens una mala oportunitat.

Les bones recomanacions dels bons amics, ja, ja… A Galícia estem començant en aquest camí. I quant a la volta de Sarrionandia, només jo hauria d'haver estat el traductor. És a dir, abans que jo, algú hauria d'haver vist el camí del basc a Galícia. No estem lluny, encara que tampoc és fàcil anar aquí i allà: quants autobusos i quants trens he recorregut jo des de Bilbao a Vigo i des de Vigo a Bilbao.

Isaac Xubín ets Isaac Fernández Fernández.

La meva mare va néixer en Xubín, a l'altre costat de La Corunya, en Oleiros. Vaig passar la meva infància fora de Galícia i cada vegada que tornava estàvem a la Corunya o Xubín, a casa dels meus avis, o dels meus oncles. La meva única referència identitària era Xubín, a Coruña. Als 15-16 anys, el pare i l'àvia van ser assassinats i els seus oncles van vendre la casa de Xubín. A més de perdre aquesta referència, en l'època vaig guanyar un premi de poesia, i vaig decidir Xubín.

Forma part de la teva identitat Xubín.

Sí. El pare, nascut a Bilbao, va ser traslladat de petit a Coruña. Tenia aquest petit trauma de ser d'un lloc sense records. Quan jo estava a punt de néixer, els meus pares vivien en la localitat d'Espinosa de los Monteros, en el nord de Burgos. El meu pare no volia que em succeís el que li havia succeït a ell, i em van demanar dies de vacances en el treball i em van portar a Galícia: el néixer en a Coruña no va ser una casualitat, sinó una opció totalment conscient. De la mateixa manera, quan va néixer la segona a casa, el seu pare va demanar unes vacances i a Coruña. Poques casualitats en els nostres naixements. Sabem d'on som.