El govern turc ha demostrat sovint que és un mestre a treure partit de les tragèdies humanes. El terratrèmol de 1999 a la regió de Marmara va permetre a les autoritats demolir tots els barris d'Istanbul i aixecar-se de zero. El mateix ocorre a les ciutats del Kurdistan en 2016.

“Afortunadament aquesta vegada la naturalesa no ha provocat la catàstrofe a Turquia. Però sí que s'està produint una crisi humanitària i cultural. En els enfrontaments entre l'Exèrcit turc i el PKK a la ciutat de Diyarbakir, en el sud-est d'Anatolia, gran part de l'històric barri de Sud ha quedat reduït a pols. No sols els llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, sinó també els llocs habitats per la ciutadania han estat destruïts. La majoria de la població ha fugit d'alguns barris de Surre en un setge que ha durat cent dies”.

Defne Kadioglu Polat, que investiga la transformació i l'exclusió social de les ciutats en la Universitat de Sabanci a Istanbul, ha explicat en l'article “Turkey’s war on Kurdish cities - clearing the way for ‘urban regeneration’?” publicat per Erdogan.

Naomi Klein va explicar en la seva famosa obra “The Xoc Doctrine” com les grans corporacions treuen partit a les crisis de qualsevol classe, ja que la segona part del títol no revelarà: “L'enfortiment del Capitalisme Hondamendi”. És a dir, que els grans inversors aprofiten bé la crisi econòmica, els desastres naturals i les guerres per a fer nous salts en les seves agendes neoliberals.

S'esmenta a Nova Orleans dels Estats Units com un cas arquetípic, ja que ha convertit Katrina a “la ciutat més neoliberal d'Amèrica” després de la catàstrofe causada per la tempesta, en detriment del teixit socioeconòmic i de milers de ciutadans que hi havia allí abans de les inundacions. Nova Orleans és avui una ciutat totalment gentrificada, molts dels quals es van veure obligats a abandonar les seves llars no han pogut tornar i la capital de Louisiana ha quedat sota la influència de grans inversors.

En realitat, la transformació de Diyarbakir havia fet els seus primers passos en 2009, quan l'ajuntament de la ciutat, llavors favorable a l'autònom Kurdistan, va aprovar l'enderrocament de cases no autoritzades, portant “temporalment” als seus habitants a 20 quilòmetres de la ciutat. No obstant això, molts veïns no estaven disposats a abandonar els vells carrers de tota la vida.

Ara, amb la guerra, el Govern d'Istanbul ha trobat la manera d'accelerar el procés. El cap dels arquitectes de Diyarbakir, Merthan Anike, ha denunciat que l'operació militar de Sud ha servit al Govern per a vendre a través dels principals mitjans de comunicació la reforma urbanística de Diyarbakir i Sud, sense consultar amb les autoritats locals.

La parlamentària d'HDP Feleknas Uca ha protestat perquè el govern, amb el pretext de preservar l'històric barri de Sud, s'està convertint en un centre de consum amb noves cafeteries, hotels i grans superfícies. L'Associació de Municipis del Kurdistan ha advertit del pla de “genocidi cultural”.

Els kurds tenen motius per a témer aquestes grans manipulacions urbanístiques, després del terratrèmol de la rodalia de Marmara en 1999, el govern va llançar el programa Kentsel Dönüsüm en tota Turquia i des de llavors “han ampliat exponencialment el sector de la construcció i han transformat completament tots els barris que eren habitants de minories ètniques i religioses”, segons Defne Kadioglur.

Hiricidio en Anatolia

El professor de geografia francès Matthieu Gosse ha explicat el cas de Diyarbakir en el nou mig electrònic Invest “El vell barri de Diyarbakir ha estat destrossat i remodelat amb la guerra”.

Després de l'inici de la revolta kurda, a la tardor de 2015 es van consolidar grups armats, formats fonamentalment per joves urbans de la Joventut Abertzale Revolucionària (YDG-H) i dels Grups de Protecció Civil (YPS), tant a Sud de Diyarbakir com en Cizre, Silopi, Nusaybin o Yksekova. Des de llavors fins a març de 2016, en el cas de Diyarbakir, la ciutat ha estat transformada per l'estat de setge i les guerres armades, organitzat per la mescla de l'històric barri històric i el nou barri de pobres pagesos arribats dels pobles del Kurdistan a partir de 1980.

Les lluites més dures s'han interromput a mitjan març, i Diyarbakir, de 950.000 habitants, té als màxims representants municipals, entre ells el propi alcalde. L'Exèrcit ha desplegat les seves banderes i l'eslògan nacionalista turc en els edificis controlats fins fa poc pels autonomistes kurds, segons ha informat el Govern. Totes les portes de la muralla que envolta l'antic barri sud estan serrades amb blocs de formigó, excepte cinc.

Goss, que a l'abril de 2013 va analitzar Diyarbakir, ha relatat els canvis trobats en la visita de dos dies que s'ha realitzat aquest mes d'abril. No tots els barris han sofert igual. Al sud del barri de Melikahmet, als carrers de Lalebey, Alipaşa, Ziya Gökalp o Abdaldede hi ha moltes cases metrallades, els grafitis de les parets mostren que aquí hi havia molts partidaris del PKK: “En els primers carrers estrets la vida social era gran, els nens posaven un ambient increïble. Els grans prats que envoltaven les muralles, abans abarrotats de gent, estaven ara deserts. Es veu que la majoria de la població s'ha escapat i, després de calmar les baralles, no han tornat”.

En els barris d'Iskenderpaşan o Melikahmet, per contra, el geògraf a penes ha trobat traces de bala en els edificis, la majoria dels grafitis que es veuen estan en turc i encara avui els policies turcs estan més controlats. Ha quedat molta més gent.

La pitjor situació l'ha trobat en l'est de Sud: Fatihpaşa, Debutants, Savaida, Cemal Ylmuru… Obliguen a 15.000 habitants a marxar-se. Queda prohibit l'accés al barri. Els joves de les milícies pro-PKK (IDG-H, YPS) es van atrinxerar aquí, no se sap quants, centenars, però –diu Goss- la gent de Diyarbakir no els va seguir. Tots els soldats van ser morts o empresonats.

Turquia està derrocant parts senceres d'aquest barri, sense testimonis, per a completar la destrossa que va començar en la guerra, blocs sencers d'habitatges derrocats amb buldòzer, camions carregats amb enderroc surten contínuament d'allí.

Aquest mateix mes de març el govern d'Ankara ha decidit expropiar a 6.292 habitatges de Sud Sud, edificis municipals i esglésies cristianes. El primer ministre, Ahmet Davutoglu, havia dit: “Reconstruirem Sud com Toledo”. Matthieu Goss escriu: “El projecte de reconstrucció de Davutoglu sembla respondre a la mentalitat de l'AKP: gentrificació autoritària, allunyament dels pobres, lectura ideològica del passat, paisatges urbans com els decorats que semblen de cartó”.