Heu comptat alguna vegada els dispositius de plàstic que teniu a casa? I els que utilitzeu tots els dies en la cuina? Quants d'ells són de llarga durada i d'un sol ús? Es pot viure amb normalitat sense plàstic? La curiositat va portar a Javier Barrios a buscar alternatives sense plàstic. Quan encara estava en Equo, “vaig veure que hi havia botigues que venien maquillatge, menjar, roba i altres productes ecològics, però no botigues d'eines per a la llar”.

En cerca i a la recerca del model que va trobar al Canadà, es va llançar, al costat de De La Port, a la iniciativa Sinplástico. Encara recorda el dia en què va buscar per al seu fill un biberó de cristall: “No ho vaig trobar en les farmàcies d'aquí, però vaig veure que les marques de biberó que eren aquí a la venda es venien a França i Gran Bretanya!”, fruit de la diversitat de normatives. El contaminant hormonal A bisfenol (BPA), utilitzat per a la fabricació de plàstic, (vegeu el número 2504 d'ARGIA), va ser prohibit a Europa en 2011 en els biberons de nens; a Dinamarca, Àustria i Bèlgica està prohibit en la resta de productes per a nens; en l'Estat francès, en 2015, es va prohibir en tots els envasos d'aliments. En el cas d'Espanya, la prohibició es limita, de moment, als biberons de plàstic.

Principi d'atenció

No és clar quant s'hauria de limitar la proporció màxima de BPA per a evitar danys a la salut, i Europa va aplicar el principi de precaució en el cas dels biberons de nens; es va prohibir, per si de cas, davant el possible mal. L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària té fixat a priori el límit de: 0,005 mg/dia/kg peso.

“El límit de consum s'aplica a un únic producte i aquí està el parany”, diu Marion de La Port: “Tots els dies tenim molts productes de plàstic al voltant i superem àmpliament el límit que marca la norma. Per això és important el principi de precaució, ja que la norma vigent no té en compte l'acumulació de substàncies ni la seva reacció”. Segons un recent estudi de sis organitzacions no governamentals estatunidenques, per exemple, el 67% dels entrevistats disposen de BPA.

Educant a productors

Al setembre de 2014 es va posar en marxa la web de difusió d'informació i al novembre es va posar en marxa el punt de venda. Segons ens han explicat, l'objectiu és conscienciar a la ciutadania i que la gent prengui mesures per a protegir-se a si mateixa. “El nostre esforç per aconseguir productes de qualitat i saludables, no sols en diners, és inútil, ja que contaminem aquests aliments envasant-los al buit, cuinant-los en envasos de plàstic o guardant-los en tuppers i similars”.

Tot això ho diuen amb cura, perquè no es tracta de crear alarma. “No es tracta d'espantar a la gent, sinó d'informar perquè prenguin les decisions estant al corrent”, ha precisat De La Port. Segons ens han explicat, el major problema de tot plàstic és la falta d'informació.

"Hi ha molts tipus de plàstics i cadascun té una composició, una composició que s'amaga. Per això, el nostre compromís amb els nostres clients és la transparència sobre totes les eines que recollim a la botiga”, explica Barris. “Volem fer una venda responsable i fem un filtre entre productors i compradors”. Per a això, els distribuïdors proven prèviament els productes que els envien. Poden passar mesos abans d'oferir el producte als clients. Es treballa el contacte directe amb els productors per a identificar correctament els components dels productes, evitant així qualsevol tipus de petjada de plàstic.

En aquest treball han trobat paelles de Berriz, sacs inoxidables en Jundiz, esponges a Galícia, cosmètica a Bilbao, ampolles d'aigua inoxidables als EUA, brotxes a Palència, copes per a la menstruació a Almeria, bosses per a la compra a Gran Bretanya, fabricades exclusivament amb fils i tintes naturals, fil dental a Alemanya...

“A més d'apostar pels productes naturals, proposem que els envasos també siguin nets”, ens comenta Barris. “En més d'una ocasió hem hagut d'avisar als productors perquè el que ens han manat tenia un mànec de plàstic o una pinta de fusta de pèl natural que ens han enviat embolicats en bosses de plàstic individuals!”. La conscienciació, per tant, se centra en clients i productors en Sinplásticon. “Hi ha alternatives i nosaltres les busquem i les sumem per a posar-les a la disposició del client. Per tant, no siguis pessimista, hi ha alternatives!”.

Diuen que és més fàcil del que es pensa reduir el consum de plàstic. De fet, encara que és més difícil substituir els aparells de plàstic de llarga durada, utilitzem moltes coses d'un sol ús cada dia. Segons ens han dit, “consumir és votar; i nosaltres hem triat una altra manera de consumir”. Per a això ens proposen fer el nostre compromís #yovivosinplastico: 1) compromís amb el medi ambient, reduint el consum de bosses de plàstic; 2) compromís amb la salut, utilitzant envasos de vidre o acer; 3) compromís amb les generacions futures, triant materials ecològics; 4) compromís amb mi mateix, desenvolupant cada mes una acció per a viure sense plàstic. Heus aquí el projecte Sinplástico.