El canvi climàtic, la contaminació de les mars, l'esgotament del petroli i dels recursos naturals, la creixent deterioració de la terra, la dispersió incontrolada dels residus, etc., mostren des de fa temps que el model d'economia desenvolupista, ja sigui neoliberal, keynesià o de planificació central, condueix al planeta al desastre.

A pesar que l'oximoroma és el lema del capitalisme verd, les elits polítiques i econòmiques estan estenent les seves estratègies i iniciatives de sostenibilitat davant el repte ecològic d'un futur pròxim. Encara que les seves conclusions són imprevisibles, sense oblidar que el TTIP o els tractats similars són un obstacle per a això, les línies com les dues estratègies que explicaré a continuació poden obrir les portes d'un nou model de desenvolupament del capitalisme.

A la Unió Europea, la Comissió Europea ha adoptat recentment un conjunt d'iniciatives com a directiva en l'àmbit de la “economia circular”. Destaca la motivació de les mesures, ja que la Comissió reconeix per primera vegada que el model productiu basat en la cultura “agafar, usar i tirar” és insostenible. Per a fer front a això, té en compte les bases de la “economia circular”: La idea principal és la de “bressol a bressol” i estimula la visió de l'economia productiva que converteix els residus en recursos. Els avantatges d'aquest esquema serien evidents per a tots: el millor ús dels recursos naturals, la reducció de la contaminació, l'estalvi de costos i el disseny ecològic, així com la reutilització de múltiples productes i la generació d'ocupació a través del reciclatge. La Comissió concreta el pla per a posar en marxa aquestes mesures. A càrrec del programa Horitzó 2020 estan previstos 650 milions d'euros i una quantitat addicional a càrrec dels Fons Estructurals que es destinen a iniciatives locals. En la pràctica, els governs locals i municipals hauran de complir uns objectius concrets. Per exemple, per a l'any 2030 s'haurà de reciclar el 65% dels residus municipals. El territori que més recicla és Guipúscoa, amb un 42,3% de marca, i que deixa en evidència els esperançadors resultats de les mesures de reciclatge posades en marxa fa cinc anys. El nou marc europeu exigeix aprofundir en aquestes mesures, tant a Guipúscoa, que desgraciadament ha posat fre en aquesta matèria en l'últim any, com en la resta dels països. Així mateix, la directiva exigeix que en les licitacions públiques s'adoptin els criteris de les compres públiques verdes. Encara que al País Basc existeixen iniciatives a nivell municipal, són molt poques i escasses en general.

El grup dels Verds Europeus també ha presentat una nova iniciativa amb l'objectiu de difondre l'economia verda. A través de l'informe Moneda Verda, es demana que les polítiques d'estímul monetari del Banc Central Europeu (BCE) s'utilitzin per a reforçar les pràctiques de finançament de l'economia verda. La clau està a utilitzar de manera pragmàtica el camí de l'actual política monetària, compatibilitzant d'alguna manera la transició verda amb la crisi econòmica. Es prioritza donar suport a la política monetària i fiscal en una transició verda, més enllà de la senda del decreixement, per a crear ocupació i facilitar la sortida de la crisi.

En l'actualitat, el BCE dedica quantitats econòmiques a la compra de títols públics i privats, però aquesta política no discrimina entre els actius que adquireix, per la qual cosa a vegades també finança activitats contaminants i no sostenibles. La creació d'un fons verd, gestionat pel Banc Europeu d'Inversions, és una oportunitat per a una adequada difusió de la política monetària. Malgrat la seva complexitat tècnica, té un objectiu polític clar: garantir el finançament de projectes verds.