Aquest disc m'ha agafat per complet: els cops de les primeres cançons i que sigui tan obert com concepte. Anem a les arrels del tronc: L'hondarribitarra Xabi Strubell és el pare del grup Zura, fundador i guitarrista del grup Dut, format en el si de la seva joventut. Més tard, el verb va canviar de temps i en dissoldre's el trio d'Hondarribia, cadascun va començar pel seu costat. Strubell va fundar el grup Zura i des dels seus inicis va explorar en altres estils. Després de publicar un treball amb Metak, en 2008 va sorprendre –per a bé– a la música basca amb el seu disc de cinc peces de Kiribil. Més tard, no han publicat més discos, encara que van participar en la col·lecció Txinaurriak que Bidehuts va posar en marxa en homenatge a Mikel Laboa. L'any passat, inspirant-se en la novel·la Leturiaren egunkua ezkutua de Txillardegi (a mode d'homenatge, per descomptat), van publicar aquest disc en el qual col·laboren amb les veus Jurgi Ekiza de Willis Drummond en lloc de la cantant Nerea Olaxa de la temporada bossa nova.
Es diu que el que va tenir continuarà sent, i sens dubte és així si ens fixem en les cançons d'aquest disc. La solidesa i la força del post-hardcore estan molt presents en diverses peces i es percep que estan en salsa natural, molt còmodes i amb molt bon resultat. La terra de Zeru, que obre el disc amb un cop de puny, ens deixa pegats a la butaca; és un rock molt viu que beu molt d'Euria Fugazi i Bap! dels últims temps i sap jugar amb mig tempo; Itxaso és completament melòdic, però amb guitarres totalment tortes i bateria a l'altura dels trumones, desenvolupant i transformant. Després del tro arriba el canvi: La hipòtesi més aplaudible és la cançó electro i ballable. Les cendres estan mullades en psicodelia, reposades però misterioses.
I la mort per a mi, que aguaita enmig del disc! és un: La llibertat de The Ex, la riquesa de Fugazi, la fermesa d'Helmet i la urgència de Gutariko Bat van a gran velocitat en un tren que mai volguéssim que es detingués; bell! Plorar silenciós té l'essència del rock dels anys 70; Lilura té el new wave bizati dels 90 i es transforma al rock enganxós per a envair el camí; La planta és reposada, gairebé murmurada, però el ritme és molt ric i lliure fins que arriba l'explosió. Per a acabar, París en un to lent però interessant.
Ekiza ha donat un toc diferent, més penetrant, a les cançons que canta. D'altra banda, han demostrat la seva condició de músics experimentats: ambients aconseguits, ritmes, desenvolupaments oberts de cançons... Estic desitjant veure a l'equip en directe. Benvingut/a a la Fusta!
ZURA
Oihuka
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]