“els Estats Units –ha escrit el New York Times- s'estaven estripant per dins, a causa de la llunyana guerra dels drets humans i Àsia, llavors va aparèixer el Pare Berriga en la dècada de 1960 com a estrella intel·lectual de la ‘nova esquerra’ de l'església catòlica, proclamant el racisme i la pobresa, el militarisme i la insaciable fam del capitalisme, que constituïen el mateix gran problema: els elements d'una societat injusta”.

Nascut en 1921, va passar pel seminari jesuïta i va ser ordenat sacerdot en 1952, any sabàtic de la seva arribada a Europa. En l'estat francès va conèixer als “sacerdots obrers” que agitaven l'estructura i els costums de la llavors Església catòlica, que en la dècada de 1960 també tindrien ressò a Euskal Herria.

En 1957 va publicar el seu primer llibre de poemes, que va ser prou famós com per a ser nominat al National Book Award, i des de llavors fins a la seva mort trauria almenys un llibre cada any. En 1963 va visitar París el que llavors era Txecoslovàquia, Hongria, Sud-àfrica, Israel i Palestina… D'una banda, els Estats Units i per un altre, la Unió Soviètica i el seu bloc, eren els temps més càlids de la Guerra Freda. Va tornar a casa convençut de la necessitat de submergir-se en els moviments a favor de la pau i en contra de les armes nuclears.

No era l'únic catòlic en això. El 9 de novembre de 1965 Roger Allen es va asseure en el sòl de LaPorte, a Nova York, enfront de la seu de les Nacions Unides, a la manera dels budistes, es va fregar el cos amb gasolina i es va inflamar. El jove, inconscient, moriria l'endemà, i quan li van preguntar per què ho havia fet, va respondre: “Soc un treballador catòlic. Estic en contra de la guerra, de totes les guerres. El que he fet és un acte religiós”. Pel sermó pronunciat en el seu funeral, el cap dels jesuïtes va obligar a Dan a viatjar fora dels Estats Units durant sis mesos.

Va ser detingut per primera vegada en 1967, després d'haver protestat a la guerra amb diversos estudiants enfront del Pentàgon. “Per primera vegada m'he posat en la presó els pantalons jeans i la camisa, m'han semblat adequats per a un capellà”, va escriure. Al febrer de 1968 va viatjar a Vietnam del Nord amb l'historiador Howard Zinn, per a portar a tres militars ianquis a casa. A Hanoi li va tocar provar un típic bombardeig d'avions estatunidencs mentre esperaven a reunir-se amb Viet Cong.

El 17 de maig de 1969, sis setmanes després de la mort de Martin Luther King, la protesta dels nou de Catonsville: els activistes, entre ells els germans Berrigan, van entrar en les oficines de reclutament de soldats, van prendre papers davant els atònits treballadors i van calar foc en el vestíbul a les files dels joves anomenats a la guerra, assolant-se en napalm simbòlics casolans.

Van escriure en la fulla reivindicativa de l'acció: “Us demanem perdó, bons amics, perquè hem violat l'ordre, cremat papers en lloc de cremar nens, enfadats per gent molt disciplinada a la porta del cementiri. Que Déu ens ajudi, però no teníem més remei (…) Denunciem també a l'església catòlica, i a altres esglésies cristianes i a les sinagogues, perquè estan silencioses i covardes davant els crims de la nostra nació”.

Van ser jutjats a la tardor, en un cas que durant tres dies va atreure a la premsa de tot el món. Més tard, Gregory Peck rodaria la pel·lícula “The Trial of the Catonsville Nine”. Condemnat a dos anys de presó, Donen va decidir no lliurar-se. Va durar quatre mesos en l'esbarzer, en els quals va reaparèixer en diverses localitats del Nord-est dels Estats Units, fins que l'FBI va aconseguir ser arrestat.

No estimar la pau a mig fer

Donen Barrigan va recollir les vivències dels 18 mesos de presó com a diari “Lights on in the House of the Dead” (Argiak a casa dels morts). Molt conegut com a poeta, va publicar 50 llibres en diversos gèneres.

En un dels seus llibres resumia el seu treball contra la guerra i a favor de la pau de la manera següent: “Ens diem pacífics, però durant molt de temps no hem estat disposats a pagar molts diners. Per això continua la guerra, perquè estimem la pau amb la meitat del cor i la meitat de la vida, no amb el tot. No hi ha pau perquè no hi ha pacificadors. No hi ha pacificador, perquè fer la pau és almenys tan car, tan difícil, tan agitador com fer la guerra; perquè fer la pau pot portar-te a la presó i a la mort i a la desgràcia”.

En 1972 els dos germans Barrigan van tornar a ser processats pel segrest del secretari d'Estat, Henry Kissinger, per a finalment posar-los en llibertat.

El 9 de setembre de 1980, la multinacional General Electric fabricava míssils nuclears per a l'exèrcit a Pennsilvània, on dos Barriganares i sis activistes es van unir a la causa i es va avariar per martells, sabent que en el seu interior no portava càrrega atómica.la acció es convertiria en pel·lícula amb el títol “King of Prussia”, nom que tenia la fàbrica de General Electric.

A aquesta acció li van cridar “Goldeak” (Plowshares, en anglès), recordant la predicció que el profeta Isaïes va pronunciar fa 2.800 anys: “Les espases es convertiran en arades i les llances en falçs. Cap nació s'aixecarà contra la nació, ja no es prepararan per a la batalla”.

En la dècada de 1980 va treballar com a capellà en la cura de pobres, malalts de càncer i malalts de sida. En 1984 va visitar El Salvador i Nicaragua, on l'Exèrcit dels Estats Units va promoure els danys produïts per les guerres. En 1985, el cineasta Roland Joffe la va traslladar a Colòmbia, Paraguai i l'Argentina perquè li aconsellés en el que després de “La Mision” ha estat tan famosa.

En 2001, el dia que complia els 80 anys, li van preguntar quan havia de resignar-se: “Em quedaré, però no fins a l'endemà de la mort”. En una foto de 2006, vestit de sacerdot, apareix la creu en el golf, lligada per un policia a la porta d'un museu de l'Exèrcit a Manhattan. I l'última imatge, la de 2012, il·lustra en la seva oració pels joves d'Occupy Wall Street.

Amy Goodman li va entrevistar en 2006 per a Democracy Now, al final li va preguntar si les coses no havien millorat des de la seva joventut, des de la guerra de Vietnam, i el vell Donen: “No, no, és el pitjor moment de la meva vida, de veritat. Mai he vist infringir tan covardament qualsevol norma humana que s'hagi de respectar. Aquestes persones apareixen en la televisió i porten un lema que no escriuen ni diuen: ‘Els menyspreem, vostès, la seva llei, la seva ordre, la seva Bíblia, la seva consciència, ho menyspreem tot. I si és necessari us matarem per a demostrar-ho”.