Què és exactament pedagogia de la confiança?
Si prenem una definició per termes, la paraula pedagogia indica l'ajuda que es presta a una persona al llarg de la seva trajectòria educativa. Es refereix a la qualitat, a com ha d'intervenir l'adult en el recorregut del nen, nena o jove. A això li hem afegit la paraula confiança, convertint-la en el nostre diferencial. Creiem imprescindible que l'alumne i alumna confiï en si mateix, en els altres i en el context en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Quan això s'aconsegueix, l'estudiant està preparat i obert per a aprendre.
Quines mancances veu en l'actual model educatiu?
La imatge del retrovisor pot ajudar a parlar d'aquest tema: avancem però sempre amb la vista cap enrere. Excepte excepcions, es pot dir que estem educant a les persones del futur amb procediments antics. On està el buit? En el model anterior el centre ha estat docent i l'alumne passiu. Les ments dels alumnes s'han omplert de coneixements, però sense partir del que està en l'alumne. Per això diem que cal centrar-se en l'aprenentatge i canviar els rols.
AVANTATGES:
“En els centres en els quals participa el nostre equip barregem edats en espais, com al carrer i en les places, o en les comunitats indígenes. D'aquesta manera, als més majors se'ls activa l'instint de compte amb els més petits i als més petits se'ls dona models d'imitació. D'altra banda, la confusió d'edats permet respectar els diferents ritmes cognitius i els interessos dels nens i nenes”.
En què es transforma a les persones el model que proposen?
És molt important que l'alumne o alumna es vegi com una persona, com un individu que està aprenent, la qual cosa humanitza l'educació. Més enllà del projecte acadèmic, volem ajudar els alumnes a construir un projecte de vida complet. Per a això, atenem a tota mena de capacitats i intel·ligències i oferim un context per a la seva elaboració; en l'educació tradicional es treballa principalment la intel·ligència logicomatemàtica i la intel·ligència lingüística, però on queden totes les altres capacitats? En la vida necessitem totes aquestes coses.
Aquest moment en el qual els nens comencen l'escola...
El segon procés de socialització dels nens comença a l'escola. Sol ser molt primerenc, i en el nostre equip cuidem moltíssim el moment. No tenim setmana d'adaptació, perquè creiem que serà el propi nen el que marqui el final d'aquesta fase. Hem de fer amb molta sensibilitat la transferència de confiança des de les figures de referència (pares, mares, pares...) cap a les figures escolars (professorat, resta d'educadors...). Per això, per a nosaltres és important que les famílies entrin a l'escola i facin el temps necessari en ella. Quan troba un port segur en els educadors està disposat a explorar i aprendre. I el mateix ocorre en les etapes altes.
La confiança és imprescindible. Per què?
Aquesta vegada et faré una pregunta: pensa en una persona que confies plenament, recorda. Què li fa tenir aquesta confiança?
La lleialtat, la falta de condicions...
Aquestes són les respostes que normalment surten. Que és aquí quan ho necessito, que m'accepta com estic, que està bé o malament, que no em jutja, que respecta els meus ritmes, que creï en mi. Tots aquests sentiments afecten l'autoestima personal i al sentiment de competència. Quan una persona ho posa tot en algú se sent capaç d'afrontar els reptes. Quan aquests elements s'uneixen en la relació, se sent la confiança i contribueixen al fet que un se senti valuós i capaç d'enfrontar-se a situacions. Això és imprescindible per a avançar en la vida.
Quan s'arruïna la confiança?
Just quan falta tot això. Quan has necessitat a algú i no has estat. Quan has obert la porta a algú i t'has sentit jutjat. Quan has necessitat el teu ritme i t'han exigit un altre. Llavors es produeixen ferides i és dur, però afortunadament, al llarg de tota la vida tenim l'oportunitat de curar-les a través del treball personal.
Les fronteres són necessàries, però a vegades no es transmet la por?
En més d'una ocasió ens han preguntat “llavors en la pedagogia de la confiança tot és possible? No hi ha límits?”. La persona necessita límits, per descomptat, perquè li donen seguretat i perquè es respecti a si mateixa necessitem aquests límits per a respectar als altres. No obstant això, moltes vegades es dona una transferència de pors més que límits a través d'unes regles de matoll i uns límits de matoll, i la seva separació és important. Què és la por i quins límits.
Un adult desconfiat de si mateix pot transmetre confiança al nen?
Qui no visqui difícilment transmetrà confiança. Qui no confia en els altres ni en la vida, qui no s'ha fet aquest treball aconsegueixo mateix, difícilment podrà fer-lo arribar a ningú. No podem portar als nens ni a les nenes fins on nosaltres no hem arribat mai. Per això, en la pedagogia de la confiança, el treball intern que es fa és important.