Ha sorgit en el Camí de la Llibertat, amb el qual s'ha materialitzat oficialment la veritable divisió política dins de l'esquerra abertzale. Això demostra que Euskal Herria no és molt diferent d'altres països, al contrari que s'ha pensat i reivindicat en tantes ocasions. Aquest procés també es va donar a Irlanda, en un ambient bastant més cru, ja que els que es van separar del Sinn Féin i de l'ira han seguit amb la lluita armada.

La lluita armada és un dels principals punts que ha mirat el sector mediàtic de la societat basca. Què ocorrerà? En una compareixença pública en Bilbo, Askatasuna Bidean va deixar clar que no s'ha parlat d'això, però se suggereix que no és una de les prioritats, ja que van assenyalar que l'esquerra abertzale té suficient massa crítica per a organitzar-se d'una altra manera. No obstant això, en el document de presentació es veu clarament que ells no diran a ningú com cal lluitar o com no: “En el camí de l'Estat Socialista Basc, en la lluita per l'alliberament d'Euskal Herria, que cadascú ocupi el seu lloc, segons els seus desitjos i forces”.

En el si de l'esquerra abertzale s'està donant una important batalla de legitimitat i a Bilbao també es va donar suport a la presentació, en la qual van participar uns 50 ex presos i ex refugiats. El nou grup ha criticat durament als que van tramitar l'estratègia que va suposar el cessament de l'activitat armada d'ETA, entre altres assumptes. L'Esquerra Abertzale oficial –Sortu, LAB, Ernai– la desolla políticament, atribuint essencialment la traïció i equiparant la seva naturalesa amb l'Abraçada de Bergara, la rendició de Santoña o ETA pm, EIA i Euskadiko Ezkerra.

Es consideren militants del Moviment d'Alliberament Nacional Basc, que l'esquerra abertzale oficial ja no fa molt temps, i prenen com a “vergonyosa” l'activitat i el rumb de Sortu. També han fixat una fita en el temps: l'inici simbòlic de la traïció va ser la multitudinària roda de premsa en la qual l'esquerra abertzale il·legalitzada en Alsasua va aprovar al novembre de 2009 els “Principis Mitchell”. Des de llavors, han considerat que en l'esquerra abertzale s'han desenvolupat dues tendències, “reformista, oportunista i institucionalista d'una banda i abertzale socialista revolucionari per un altre”. El primer s'ha imposat en la institucionalització de l'esquerra abertzale, mentre que el segon ha obert la porta a la lluita política.

Les crítiques que des d'Askatasuna Bidean es fan públiques no són noves i s'han socialitzat de diferents maneres en els últims anys. Els més coneguts s'han estructurat en el discurs sobre l'amnistia, sobretot a través del Moviment Pro Amnistia i Contra la Repressió. El Fòrum de Revolucionaris o Ibilaldia va sorgir en 2013 i seguint les idees de la històrica ANV-EAE, l'Euskal Ekintza es va constituir a l'agost de 2015. Es tracta d'iniciatives de caràcter molt divers, però que han aconseguit culminar la trajectòria de sortu.

Sortu ha rebut en els últims anys un important cabal de crítica, tant per si mateix com per amplis sectors vinculats als moviments populars. Algunes d'elles es poden llegir en les reflexions realitzades per onze joves en LARRUN, “Repensant l'esquerra abertzale”, editat al costat d'aquest número. Sortu, LAB i ERNAI han volgut encaminar el debat amb el procés abian, i està per veure quin resultat donarà aquest procés o en quina mesura s'aconseguirà la reestructuració de l'esquerra abertzale oficial, que sofreix una profunda crisi.

De moment, no sembla que aquests corrents tinguin suficient força per a superar l'hegemonia de l'esquerra abertzale, però està donant competència en molts àmbits i a mesura que la dissidència es va materialitzant, tampoc es pot descartar la lluita electoral. No és l'àmbit prioritari dels Camins de la Llibertat, però també ha quedat oberta de bat a bat.