Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Osasuna demana que es reconegui la malaltia"

  • Barcelona 1950. Fa vint anys va començar a sofrir el que després seria una fatiga crònica. O va començar el que el propi filòsof López Petit ha anomenat “la travessia de la nit”. Aquest procés físic i mental de destrucció s'explica en el llibre Fills de la nit. Amb voluntat de participar en el debat, en lloc de ser simplement sofridor.
“Medikuntzak modu garbian banantzen ditu osasuna eta gaixotasuna, eta hori problematikoa da”. Argazkia: Núria Juan Serrahima
“Medikuntzak modu garbian banantzen ditu osasuna eta gaixotasuna, eta hori problematikoa da”. Argazkia: Núria Juan Serrahima

El teu relat és íntim des de l'arrel, però també té una dimensió política.

El més polític que puc fer en aquests moments és, sens dubte, explicar per què hi ha nit en mi i em devora incansablement. És a dir, explicar la malaltia com una acció política. Compartir seria polititzar el meu malestar. Transformar la malaltia en arma.

És a dir, diagnosticar una època diagnosticant-se a si mateix.

És un llibre totalment personal, en el qual es mostra el meu procés de destrucció física i mental, però al final es converteix en una veu col·lectiva. L'aposta era aquesta: vaig fins al fons del que em passa, d'alguna manera connecto amb un malestar social, i la politització de l'existència fa que la malaltia es converteixi en arma. Faig un diagnòstic personal, però al mateix temps és el diagnòstic d'una època. La veu personal es desocupa i es converteix en una veu col·lectiva.

Vas dir diagnòstic, terme de medicina. Però el seu ha estat acostar-se a la filosofia.

La gent que avui vol mantenir-se en peus, sense agenollar-se, que no vol sofrir la humiliació diària, té problemes amb la vida, problemes polítics. Davant aquests problemes amb la vida, la psicologia es queda en la pell, en la descripció dels problemes d'una vida privada. La filosofia intentaria entrar més en el fons fosc de tota vida: què sabem d'una vida, què sabem de la nostra pròpia vida, com travessem la impotència política, com es fa sostenible una vida política. I tot això sense emmalaltir.

Vostè va caure malalt, cansat crònic.

Bé, m'han classificat dins d'una síndrome en el qual caben tot el que no es pot explicar. Creia que el ser classificat, el donar nom a la malaltia, podria detenir la destrucció que sofreixo. Però el cansament no és una malaltia que es pateixi. És una manera de ser.

El psiquiatre el té clar: has desenvolupat molt la part intel·lectual de la teva personalitat i poc l'emocional.

La medicina divideix de manera clara la salut i la malaltia, i això és problemàtic. Fins i tot ara, quan ha aparegut un grup de malalties, que anomeno malalties de la normalitat, que sorgeixen de la inadaptació a la normalitat. Es tracta de malalties que els metges no saben diagnosticar i que, alhora, són molt personalitzades, diferents entre si. Quan estàs constantment mobilitzat dins d'aquesta màquina que anomenem vida, et trenques. I què passa quan es trenca una vida, com surten les forces d'aquesta ruptura?

És una bona pregunta.

El primer que hem de reconèixer és que som una anomalia. I això ens portarà a la força del dolor, o millor, a la força del dolor. És una anomalia voler viure i no poder viure. Si tens problemes amb la vida perquè no t'adaptes totalment a la normalitat, perquè ets una anomalia –i en certa manera som ja tots–, et creua una força de dolor. La qüestió és com prens aquesta força de dolor i com la corregeixes. La dimensió col·lectiva ajuda a articular aquest desig de vida.

Ha esmentat les malalties de la normalitat. Cada societat té els seus partidaris.

És un malestar social el que denúncia a aquesta societat com a opressor, com a brutal, injust. Avui coneixem les malalties del buit, ansietat, anorèxia; malalties del sistema immunològic: fatiga crònica, sensibilització química múltiple, fibromiàlgia. Com anomenar a la malaltia de la normalitat? Segurament el cansament és el nom més adequat.

Per tant, la normalitat és absoluta i no hi ha excepcions. La malaltia et treu de la normalitat.

La malaltia, per als romàntics, era un signe de distinció. En una època global, la pròpia normalitat s'ha tornat molt més interessant que l'excepció. Diguem que el cansament fa perdre l'alegria malgrat la mediocritat que et treu.

És que traurem la malaltia de la nostra societat?

La malaltia està integrada en la naturalesa humana, és totalment pròpia. I, al mateix temps, sempre ha estat sinònim de decadència, d'impotència. La salut, per contra, la veritable salut, requereix acceptar la malaltia, dominar-la i convertir-la en un estímul per a viure.

I, des de la malaltia, quina és la relació amb la mort?

En el cas del cansament crònic, diria que és fonamental: si s'interioritza la mort pot viure. Jo em vaig tornar, haig de posar la mort en el meu interior perquè aquesta vida és insuportable. Una forma de relació amb la mort t'impedeix sentir por davant la mort. I això ho connecta amb voler viure. Com pots canviar la teva vida si no l'odies? No es pot fer una afirmació pura de la vida, perquè la vida és fosca. Però aquesta és la gràcia de la vida, perdria l'interès si fos absolutament clar.

Erabakia

“Desberdindu behar dira hauskortasuna eta ahultasuna. Ahultasuna biktimaren ideiarekin lotuta doa, gaixo gaixoa. Nik horri bira eman nahi izan diot, gaixo egotearen urguilua adierazi nahi izan dut. Antonin Artaudek zioen gaixotasun bat sendatzea krimena dela, gaixotasunak ematen baitizu aukera mundua bestela ikusteko, ilargiaren beste aldea. Kasu, ez dut aukeratzen gaixorik egotea, gaixo orok sendatu nahi du, badakit hori. Baina gaixotasunak, gaixotasun batzuek behintzat, zarenaren egia ematen dizute, eta munduarena. Nekea zer da? Zure bizitzaren etena, eta etenak uzten dizu ikusten etenik gabeko aktibitate batek ezkutatzen dizuna. Gaueko zeharkaldi honen momenturen batean norberak erabakitzen du zer izan nahi duen, bere bizitza izatea zer nahi duen”.


T'interessa pel canal: Filosofia
Poètica de les paraules

L'emprenedoria està de moda. El concepte ha cobrat força i s'ha estès molt més allà del vocabulari econòmic. Just do it: fes-ho sense més. Però no ho oblidem: el lema ve del món de la propaganda. És la disfressa de la paraula ser compradors actius? Els empresaris actuals... [+]


Què signifiquen les paraules 'mirar', 'entendre' i 'persona'?

No és un senyal d'orgull mirar a les persones que estan davant meu com si no fossin persones? Sí, clar que sí. Però com podem esperar que els altres s'entenguin? Comprendre, observar, mirar. Voler entendre als altres no requereix aquesta actitud orgullosa? Sabent el que és... [+]


Sara Torres Potencia i desig
"El desig no té objecte propi: és polimorf i tendeix a desviar-se"
L'escriptora i pensadora gasteiztarra Sara Torres va oferir fa dues setmanes una lectura poètica, una entrevista al públic i un taller de sis hores en l'Artium de Vitòria-Gasteiz, dins del programa Trama. Després, amb generositat, em va parlar del seu treball el diumenge a la... [+]

Per què avergonyir-se?

Se'ns està acabant la vergonya? Aquest és el diagnòstic de diversos autors actuals. Ja no existeix una mirada que ens pugui avergonyir? Una altra cosa que Jean-Paul Sartre va descriure en 1943 entorn de la vergonya, és que a l'altre costat del pany, amb l'ull pegat en la ranura... [+]


Finals en l'horitzó

Predir el final de qualsevol cosa s'ha posat de moda. La fi de l'ésser humà, de les ideologies, de la comunitat, de l'autoritat, de la filosofia, o de la democràcia. Són etiquetes carregades de sensacionalisme?

Potser va ser Francis Fukuyama qui va iniciar aquesta moda del... [+]


Lleis de la vida

Els futurs més prometedors estem més preocupats pel futur que els de llarg futur. És la CCCLXIX llei de la vida. Sembla un embarbussament, però les lleis de la vida no les escric jo, sinó la vida mateixa.

Aquesta llei, com totes les lleis autèntiques, té excepcions,... [+]


Es pot comprar tot?

En l'actualitat hi ha moltes aplicacions per a comprar amics: Els més coneguts són AlquiFriend i Ameego, que semblen funcionar molt bé, sobretot en les grans ciutats dels Estats Units. Tenen uns 600.000 usuaris. Paga 120 dòlars a algú i durant un parell d'hores es va amb tu... [+]


Amador Fernández-Savater. Filosofia pirata
"En la nostra societat hi ha poc desig i molta obediència als mandats neoliberals"
A la fi de març Amador Fernández-Savater va visitar Sant Sebastià per a presentar el seu nou llibre: Capitalisme libidinal [Capitalisme libidinal]. Una breu visita pot tenir molta molla. Entrevistem abans de tornar a Madrid, debanant política, psicoanàlisi, desig i... [+]

Yuk Hui. Quants caps, diferents tecnologies
"No crec que puguem aconseguir un món més just recollint més dades"
El mes de gener passat el filòsof Yuk Hui va oferir una conferència, més ben dit, en la Tabakalera de Donostia. La seva obra ha tingut una gran repercussió en els últims anys i es va omplir d'altura. Hui ha criticat, entre altres coses, la línia de pensament del... [+]

La conquesta del cos

El tema corporal ha cobrat pes en els discursos actuals, ens apareix de moltes maneres. No obstant això, es tracta de debats relativament recents en els quals el cos ha estat bastant marginat en la història del pensament occidental en comparació amb uns altres temps.

A mi la... [+]


“Eichmann is an Israeli pilot bombing Gaza”
If the Palestinians kidnapped, tried and hanged an Israeli pilot, wouldn’t it be the same?” To answer these and other questions, starting with the book of Eichmann Jerusalem by Hannah Arendt, we have gathered two philosophers and a political scientist around the table to... [+]

Adolf Eichmann: the naïve
This year marks 60 years since the publication of Hannah Arendt in Eichmann Jerusalem. One more year, Nazi official Adolf Eichmann, "logistical manager" of the Holocaust, was hanged in Israel. Arendt followed Eichmann's judgment in New Yorker and published the book collecting these... [+]

Eguneraketa berriak daude