“Si el ZETA tirés endavant, seria inútil parar el TTIP”. Hem pres les paraules d'un article escrit en la publicació pel parlamentari europeu Florent Marcellesi Eldiario.es, però els matisos seran coherents amb tots aquells que tinguin una mica de sensibilitat per les amenaces dels acords de lliure comerç.

Des de la talaia d'aquesta sensibilitat, Marcellesi considera més perillós que el TTIP el seu equivalent canadenc europeu. La raó principal és la cronològica: La fase de negociació del ZETA, que es va signar en 2014 per totes dues parts, està acabada i només falta ratificar l'acord. Gairebé amb total seguretat, el procés de ratificació es concretarà al juny i s'iniciarà a la tardor.

“El ZETA ha provocat molt poques mobilitzacions entre nosaltres, i el que ha provocat ha estat la relacionada amb el TTIP; en cas contrari hagués passat totalment desapercebut”, diu José Ramón Mariño, no al TTIP a Euskal Herria! Un dels portaveus de la campanya. Segons ha subratllat, les conseqüències dels dos convenis són les mateixes ", ha remarcat. No sols perquè seran molt semblants, com es pot deduir del que no sabem el TTIP, sinó perquè en el fons les economies del Canadà i els EUA estan molt unides. “Totes les empreses nord-americanes que es mouen pel món compten amb delegacions o branques al Canadà”, ens comenta Mariño. En què incidirà això exactament?

Porta a les transnacionals dels EUA

Un dels mecanismes que preveu el TTIP són els tribunals de resolució entre inversors i estats. Aquest tipus de tribunals, que des de fa temps estan incardinats en el dret al comerç internacional, es troben també en el marc de diversos acords de la UE, encara que a penes han generat polèmica fins que es produeix una resposta social contra el TTIP. En general, es designen amb les sigles ISDS en anglès.

A través de l'ISDS, una companyia estrangera pot denunciar a un estat o regió si considera que la legislació aprovada per ella li ha perjudicat –pot ser una disminució de beneficis–. Les sentències dictades per aquests tribunals han obligat diversos estats a pagar milers de milions d'euros, o dòlars, a les empreses transnacionals per haver aprovat normes de protecció del medi ambient o de la salut dels consumidors.

Davant la discrepància de l'ISDS, no sols en la societat civil, sinó també en algunes de les forces polítiques més importants a favor del TTIP, la Comissió Europea va proposar en 2015 un altre tipus de tribunal, que suposadament està defensant en la taula de negociació del TTIP. Aquests nous tribunals es denominen ICS i, segons els opositors als acords de lliure comerç, no tenen en el fons diferències significatives amb l'ISDS, ja que permeten a les companyies actuar en contra de les legislacions aprovades pels governs.

La figura de l'ICS ja havia estat aprovada i signada pel text del ZETA, incloent-hi els ISDS, però la Comissió Europea va sol·licitar a Ottawa la revisió del Conveni i, amb la seva aprovació, els ICS van substituir a l'ISDS. L'una i l'altra, la conseqüència és que qualsevol empresa estatunidenca que tingui una branca al Canadà –i gairebé totes ho tenen, com hem vist– tindrà la porta oberta per a demanar indemnitzacions per la normativa europea, sense esperar a l'aprovació del TTIP.

Qui ha de confirmar el ZETA?

Des de febrer, ZETA està en procés de traducció. En totes les llengües oficials de la Unió Europea fa falta una versió, i això no és cap ximpleria. Es tracta d'un text amb un llenguatge molt complex, per la qual cosa no es pot deixar ni la més íntima bretxa a la lliure interpretació. Per això, el treball de traducció es prolongarà fins el mes vinent de juny. A continuació es fixarà el procediment i el calendari de ratificació del Conveni.

Correspondrà al Consell d'Europa determinar el subjecte de la ratificació, en particular, als Ministres de Comerç de la Unió. D'acord amb la normativa europea, els convenis mercantils ordinaris són competència exclusiva de la Comissió Europea, però si són mixtos, és a dir, poden afectar els àmbits de sobirania dels Estats, han de ser aprovats per tots i cadascun dels Estats. No hi ha dubte que tant el ZETA com el TTIP són mixtos, però sembla ser que volen obrir una porta a la interpretació d'aquests acords.

“El més greu no és això”, ens explica José Ramón Mariño, “el més greu és que el Consell pugui decidir la seva aprovació provisional, és a dir, que el ZETA pugui entrar en vigor sense esperar al que digui el Parlament Europeu”. Si el Parlament no aprovés posteriorment l'acord, les companyies que ja han iniciat una inversió podrien presentar denúncies a través dels ICS. En qualsevol cas, és bastant clar que l'Eurogrup confirmarà el ZETA, i no s'espera que hi hagi cap tipus d'oposició per part dels Estats. Pot ser que hi hagi petits dubtes, per diferents raons, sobre la posició que tindran alguns estats, però, almenys ara com ara, ningú en la Comissió Europea està perdent el son per això.