Les germanes Daria i Mercedes Buxadé, al costat d'altres tres dones, van embarcar com a infermeres voluntàries cap a Mallorca a l'agost de 1936, durant una expedició republicana. Els falangistes van ser detinguts i traslladats a la caserna general de Mallorca. Per ordre d'aquests, un grup de monges els van sotmetre a un examen ginecològic per a demostrar la seva virginitat, i després van ser violats brutalment per falangistes. L'endemà van ser assassinats en la tomba de Son Coletes. Els familiars creuen que els cossos es troben en el fossat comú del lloc, però encara no han pogut ser exhumats per les flames.

Es tracta de dos dels casos que se sumen a la recerca criminal del franquisme que duu a terme la jutgessa María Servini de cobria des de 2010, al costat d'altres quatre dones. L'associació Women’s Link Worlwide ha presentat els sis casos en una querella perquè s'investigui i es doni a conèixer la violència soferta per les dones.

Segons Teresa Fernández, advocada de Women’s Link Worlwide, encara que van sofrir la repressió franquista dones i homes, els primers van sofrir violència específica per la seva condició de dones. El règim va emprar dues raons per a perseguir i torturar a les dones: ser familiars d'homes ideològicament anti-règim i trencar amb l'àmbit domèstic imposat per la dictadura a les dones.

Cinc de cada sis dones que participen en la querella han recollit els seus testimoniatges a través dels seus familiars i de l'historiador Bartomeu Garí. Avui dia hi ha quatre desapareguts i només un viu: L'advocada feminista Lidia Falcon O’Neill. Va ser detingut set vegades entre 1960 i 1974 per publicar diversos articles d'opinió. Va ser torturat en cinc períodes de captivitat: agressions directes relacionades amb la condició de dona, cops en el ventre per a condicionar la reproducció i insults i esments constants sobre el part.

Durant la dictadura franquista es van cometre diversos crims de gènere: violència sexual, tortura, robatori de nens i purgues amb oli de ricí. La violència sexual es va produir principalment en presons i en les detencions, i la majoria dels nens van ser robats en centres hospitalaris. En total 30.960 nens, segons se subratlla en la querella. A més, les dones van ser torturades per discriminació de gènere, amb insults sexistes, descàrregues elèctriques en genitals i cops per a dificultar la reproducció, com a mostra del testimoniatge de Falcon O’Neill.

l'Argentina pionera

Avui, l'Argentina és un dels pocs països del món jutjant als responsables dels crims de la dictadura davant el seu propi sistema de justícia. Encara són més rars els passos que s'han donat en aquest procés judicial per a denunciar, investigar i enjudiciar els crims concrets contra les dones.

El primer procés judicial contra l'última dictadura militar es va iniciar al país en els anys 80, però va ser suspès pocs anys després, fins que en 2005 es van reprendre els judicis. Segons Fernández, “l'Argentina ha estat molt més avançada en el tema de la repressió contra les dones, especialment quan es van iniciar els judicis per segona vegada perquè els grups de dones estaven molt atents al fet que l'enfocament de gènere es fes negatiu”.

També en aquest cas, la dona va sortir del rol que havia imposat i la militància política va ser castigada amb marques de tota la vida. Els delictes sexuals no van ser casos aïllats, sinó que més de cinc-cents centres de detenció clandestins repartits per tot el país van ser una pràctica planificada, part de la “neteja” posada en marxa per la dictadura militar. Les dones van ser violades sistemàticament i castigades amb violència sexual: nus forçats, negació de tota mena de neteges en el moment de la mort o violació de les persones més vulnerables per tortura, encadenades i amb els ulls embenats. Les dones embarassades també van ser tractades de la mateixa manera en la majoria dels casos i els nens, una vegada nascuts, es van separar de la seva mare i van desaparèixer milers.

En més de 200 judicis pels anys més foscos del país, s'ha aconseguit condemnar a alguns governants de l'època de la dictadura per crims de gènere. La primera va ser al juny de 2010, quan un ex dirigent de Mar de Plata, Gregorio Rafael Molina, va ser condemnat, entre altres càrrecs, per violar a dues dones. Va ser la primera sentència que va condemnar la violència de gènere en el procés judicial contra la dictadura argentina i va servir també per a demostrar la sistematicitat de la pràctica.

No és fàcil, no obstant això, portar fins a l'extrem la denúncia del succeït a les dones. Susana Chiarotti, coautora d'Esquerdes en el silenci (Arrakalak isilpean), sobre la violència sexual soferta per les dones a l'Argentina, assegura que només el 5% de les sentències dels últims judicis han estat pronunciades per la perspectiva de gènere.

Més que un mal col·lateral

L'anàlisi dels crims internacionals amb perspectiva de gènere consisteix a posar en relació el poder que han tingut les dones i els homes en cada context, amb la finalitat d'analitzar la diferent incidència del conflicte entre dones i homes.

Els crims de gènere sovint s'associen amb la violació –amb penetració–, però també inclou més violència, com les esclavitud sexual, diverses formes de persecució i violència sexual, com les nues forçades o les amenaces sexuals, generalitzada en les dones però també usada en els homes, segons ha demostrat el cas argentí.

La violència basada en el gènere té una llarga corda en la història de l'ésser humà. Durant anys aquests crims han estat considerats com un atac a l'honor –l'honor masculí– de la família, un insult en l'àmbit privat. Els conflictes s'han entès com a danys col·laterals, la qual cosa ha dificultat el seu enjudiciament com a delicte, emportant-se aquests casos a la impunitat.

Fernández creu que hi ha molts fiscals i jutges que “no estan sensibilitzats” en el tema. Diu que les víctimes de violència sexual sovint no tenen importància, perquè ni se'ls pregunta. “És molt difícil fer veure a la gent que tan important com la violència soferta pels homes és treure a la llum el que han sofert les dones, que gairebé mai és igual. En les societats patriarcals en les quals vivim, també en aquest àmbit preval la perspectiva masculina”, ha explicat l'advocat.

Avançant a petits passos

En opinió de Fernández, cada vegada es presta més atenció internacional a l'estudi dels règims autoritaris amb perspectiva de gènere, però evidentment no és suficient: “La jurisprudència de gènere avança en petits passos. Les violacions dels drets humans que afecten les dones han de ser objecte d'una anàlisi més profunda i ser tingudes en compte en tots els processos judicials”.

L'associació Women’s Link Worlwide duu a terme aquesta labor des de la seva creació en 2001, entre altres coses, en la denúncia de la violència soferta per les dones en el context dels conflictes. Fernández ha posat en valor el treball realitzat recentment a Guatemala.

La violència sexual i la violació es van utilitzar com a armes de guerra al país durant el conflicte armat dels anys 80, per a espantar i destruir a la població indígena maia. En 2013, un dels advocats de Women’s Link Worlwide va presentar un informe davant els tribunals per a demostrar que les dones i les nenes van ser objectiu dels militars guatemalencs, amb el testimoniatge directe de deu dones supervivents dels atacs. Va ser la primera vegada que es van presentar com a crims internacionals els testimoniatges de dones víctimes de violència sexual al país, i no com un simple mal col·lateral en el conflicte armat.

En el joc de la justícia real

Women’s Link Worlwidget vol visibilitzar la repressió masclista soferta per les dones amb la querella presentada, aprofitant que ara poden estar movent pedres en el tema del franquisme. Fernández afirma que hi ha indicis que el silenci que s'ha prolongat durant anys entorn del franquisme s'està gratant. Ha citat, per exemple, les pressions a l'Estat espanyol des de l'exterior o els cossos de la guerra civil desenterrats en els últims temps, de 1936.

Preguntat pel major obstacle per a investigar els crims masclistes, ha dit que en l'Estat espanyol la recerca del propi franquisme és un obstacle. El jutge Servini de cobria, que dirigeix des de l'Argentina l'única causa actualment en curs per a investigar els crims comesos durant la dictadura, ha recordat que també li han posat traves a aquest cas. L'últim, el desoir a Servini d'interrogar als 18 franquistes imputats per tortures i assassinats.

Malgrat els obstacles, Fernández diu que el primer repte és que la querella sigui acceptada i, en cas que sigui així, com a Ruanda o Iugoslàvia, que s'apliqui tota la jurisprudència existent sobre crims de gènere. “Que la violació, les humiliacions públiques… es considerin delictes contra la humanitat”, diu.

Es creu que cal aprofitar l'ocasió per a donar a conèixer el succeït a les dones de la dictadura: “Volem generar un moviment social en la lluita per una justícia de gènere real, donar a conèixer tota la història. Poder mirar enrere, conèixer el succeït i poder parlar d'això sense por”. Té la idea clara: si no es conta el que han viscut les dones, no hi haurà justícia.