El 4 de juny manifestació a Pamplona. En el Govern no està UPN. Per què una manifestació?

El més adequat per a respondre a aquesta situació és fixar-se en el lema de la manifestació, Bide eman euskarari. Volem viure en basc. Deixa't portar pel basc si té dos missatges, un de cara al govern. Sabem d'on venim, que quan va haver-hi canvi de govern van sorgir moltes expectatives, que el canvi seria en basc i en basc. És veritat, i ho diem nosaltres, hi ha hagut alguns canvis, hi ha un altre gest per part del govern. Ho hem vist des d'Euskalgintza, se'ns obren les portes.

Com abans.

Les primeres portes tampoc s'obrien per a nosaltres. Nosaltres sempre diem, cal reconèixer les coses que es fan, però creiem que haurien de donar-se passos més efectius. Per què? Venim d'on venim, tots sabem la malvada política que ha fet UPN contra els ciutadans. Per a fer front a totes aquestes injustícies es necessitarien mesures més audaces.

Volem aprofitar la manifestació per a dir al govern: “Bide eman euskarari!”, i nosaltres serem aquí. Em ve a la memòria la manifestació que vam fer en 2010. “Ja n'hi ha prou!”, “Ens rebutgeu!”, “No hi ha dret!” eren els missatges de llavors. Aquesta és una altra cosa, té un sentit positiu, venim a dir “aquí estem”. En teoria, hauríem d'actuar amb complicitat.

Sé que per a la ciutadania tal vegada és difícil entendre el missatge, perquè a Navarra hem sortit a denunciar-lo quan hem sortit al carrer, i aquesta vegada no demanarem que el denunciïn. Creiem que pot haver-hi possibilitats reals de donar pas al basc, entre el món del basc, la societat i el govern.

Vostè diu que el lema té dos missatges.

La segona, Bide eman euskarari, perquè és de justícia, és necessària per a garantir l'equilibri social. Quan el Govern de Navarra ha pres i ha pres algunes decisions interessants, ens ha sorprès la reacció de sectors que parlen en nom de la justícia, que parlen de la no discriminació. No, no, perdó, no estem d'acord. Defensar els drets lingüístics és apostar per l'equilibri social, per la justícia social i per la igualtat. Se'ns fa incomprensible com s'han aixecat en altres temes, “sí, sí, necessitem una Navarra més justa i no discriminatòria entre la ciutadania”, i quan el Govern ha fet un gest quant a la llengua per a acabar uns apartheid, com han canviat!

És que el govern està més lent del que vosaltres creeu?

Sí. Tots som conscients que UPN anava a enarborar la bandera amb el basc, que amb qualsevol mesura gran o petita UPN s'anava a llançar. Van ser molt significatives les declaracions d'Esparza en el Congrés d'UPN: “Si nosaltres tornem al govern, tancarem les escoles de la zona no vascófona”. Això ho sabíem. Però és que UPN s'agita i nosaltres no ens podem acoquinar. Estem parlant de drets bàsics, i tenim raó, i no estic parlant en termes polítics, els que ara s'han atrevit reclamen el mateix quan reclamen justícia social. D'una banda, UPN va enarborar una bandera amb aquest tema.D'altra banda (i ens preocupa més), la posició d'un dels quatre partits signants de l'acord programàtic no ens sembla lògica.

No totes les parts tenen la mateixa posició. És vostre un missatge per a Esquerra-Ezkerra?

Diuen que el govern no és govern de ningú. Tots els partits m'ho han dit. El que diuen és que tenim un acord programàtic i al govern li correspon gestionar aquest acord. Però aquest acord té un gran problema, ja que, per desacords, no s'ha abordat la Llei del Basc. És inacceptable. Durant dècades la societat navarresa ha sortit a relluir reiteradament que no es pot acceptar el reconeixement dels diferents drets de la ciutadania de Tudela i de la Vall de Baztan. Els aspectes teòricament canviants es col·loquen entorn de la taula i... (fa senyals que caigui el paper de la taula), els cau. Diuen: “No, aquí hi ha discrepàncies”. S'inclou la normativa sobre drets fonamentals i el calaix de discrepàncies?

També ens preocupen les qüestions en les quals els quatre partits estan d'acord, ja que posava en comú que els decrets restrictius posats en marxa per UPN s'anaven a suspendre. Aquests decrets encara estan en vigor.

Què és el més urgent?

UPN va aconseguir per decret que el basc desaparegués de la zona mixta que ells criden. L'endemà de la seva creació, els rètols en basc van ser retirats de tots els edificis de l'administració navarresa. Això està encara en vigor a Navarra.

El més urgent és la derogació d'aquest Decret. Pensava que el primer govern que farien seria prendre el seu. Aquest decret ha tingut una gran càrrega simbòlica a Navarra: “No veuràs el basc”.

Li ha sorprès l'actitud d'Esquerra-Ezkerra.

Hi ha postures que no es corresponen amb els seus principis bàsics i permeti-se'm dir una cosa. Crec que el que diuen sobre els drets lingüístics va en contra dels principis bàsics.

No sols amb la Llei del Basc, sinó amb la llista única, amb la convocatòria d'ocupació... UPN sabem el que és, però ha estat més sorprenent la postura d'altres partits [Esquerra-Ezkerra i Podem]. És molt greu. Esquerra-Ezkerra ha utilitzat el mateix argument que utilitza UPN. La modificació de la Llei del Basc va ser promoguda per Esquerra-Ezkerra. Si vostè farà un canvi en el corpus jurídic, ha de saber que cal prendre mesures polítiques per a fer-ho. Si vostè creu que a l'escola pública de Fustiñana o Cascante s'ha de garantir el dret a estudiar en basc, penso que hi haurà posats en els quals es detecti que el coneixement del basc serà obligatori, que es necessitarà professorat. Ah no, això és discriminatori. Llavors, com garantirà aquests drets? Si us plau, hem de ser seriosos. No podem caminar buscant la foto, dient que “hem estat nosaltres els que en la zona no vascófona hem possibilitat que els nens i nenes aprenguin basca a les escoles públiques”. Sí, però comencen a prendre mesures i es posen nerviosos.

Encara li queden gairebé tres anys de govern.

Les decisions més audaces són les que has de prendre al principi. Després de prendre decisions el primer any, ja tens tres anys més per a explicar de manera pedagògica per què ho has fet. D'altra banda, les decisions preses en el primer any es difuminen en els tres anys següents. Aquesta decisió, tan poderosa, s'ha oblidat a mig fer en l'últim any. I l'últim any és per a obrir els embassaments.

Serà una opció perduda el mandat?

No tinc cap mena de dubte. Tinc esperances. Per això hem decidit manifestar-nos. No ho denunciarem. La teva primera pregunta era molt lògica, UPN no està i la manifestació? Creiem que encara hi ha possibilitats reals, si hi ha voluntat. Per això, volem demostrar que una part important de la societat, aquesta societat que vol viure en basca, està disposada a ajudar. És difícil d'explicar, però tenen un caràcter molt diferent la manifestació d'avui i la que vam fer en 2010. Això d'ara pot ser més difícil de transmetre a la gent. És molt més fàcil dir “UPN fos!”.

Aquesta manifestació és una demostració al govern que si pren mesures valentes tindrà protecció social, tindràs suport i et demanem que prenguis mesures valentes.