Una foto de març: una sabatilla de feltre d'hivern. Oblidat entre fulles seques. Adormida immòbil. Se li va pegar en el taló una molsa verda, groc pàl·lid. La sabata destaca sobre les velles fulles de l'auró gelat. Sembla una espècie de testimoniatge: “Perquè van ser aquí, soc aquí”. Un senyal de fermesa.

Amb el pas del temps se senten ganes de reflexionar sobre l'hivern, el passat. No canviarà el record, sí, potser, ajuda a entendre el que ve: les flors de sanjosé són belles, potser perquè l'hivern ha estat plujós, o sobretot fred, o tebi, o sec.

Amb l'arribada de Kukutza se solen recordar la primera taula periòdica del rus Dmitri Mendeleiev, la reivindicació de les dones treballadores, la mort de Karl Marx, la invasió estatunidenca de Vietnam... En el calendari hi ha tantes efemèrides com es vulgui, d'un color o un altre, totes del passat. Com unes sabatilles oblidades.

Una foto d'abril: una dona anciana amb sabates per al bosc en el focus, un abric gruixut, una bufanda… fa fred a la muntanya. Un record a les mans. Bandera republicana en el pit... “Perquè vaig anar sagnant, ara estic en les roses”. Perquè no, o sempre és millor el passat.

En Elgeta han recordat a les dones represaliades i resistents de l'època de la guerra: milicians dels peus de guerra, infermeres, faedors de trinxeres, periodistes... i, una vegada trencat el front, les que s'han rendit en el foc dels combatents: la mare del bedoll, l'esposa de la família, les filles dels seus.

Recordar no canvia la història; com a màxim, esclata en el seu petó la butllofa de llàgrimes. Recordar no demana revenja. Ni tan sols un perdó. Ens fa més fills del passat. Alabago. En això consisteix la seva proesa.

Una foto de maig: velles sabates militars, amb les botes, les faldilles d'aquí i d'allà i la sola estripada, amb els cordons danyats per la rsta. Una bandera al costat d'ells: blanca amb la creu de Borgonya. Al fons, la lletra de la cançó Oriamendi escrita en una pàgina en forma de pergamí. Com si es tractés de vells.

L'àvia, que una vegada s'havia oblidat de les sabatilles en el porxo de la seva casa, la mateixa que s'ha posat les botes fortes per a anar a Elgeta, diu que, per a mirar bé en l'armari, el canvi d'època exigeix unes sabates a la mesura, adequats per a l'estiu: “No ens avorrim tant en les flors de maig com en les vespres”.

Són llargs els recorreguts de l'ésser humà, millor actuar sense adormir-se en el passat, perquè avui és el punt de partida de la història del demà. Per sobre de la constància. Per sobre de la nostàlgia. Impossible per sobre de tot.