Tots els treballs de la col·lecció “Eta zer?” són llibres sobre una situació; i normalment en el mateix títol queda clar de què serà el treball. També en aquesta ocasió, el lector pot veure de seguida que es tracta d'una història d'una noia amb els gustos o la conducta dels nois. O, més exactament, la història d'una noia que no agrada el comportament femení, les conductes que la societat sol donar a les dones.

Bé, el que passa és que a ió li agraden les coses dels nois, que té aspecte de noi i sembla un noi.

No obstant això, el començament del conte és un relat sobre el bullying: “Avui m'han anomenat marimutil en l'esbarjo. Bé, ha estat Aitor el que m'ha dit així. Uns altres no, uns altres han escoltat, i alguns han rigut i altres han callat, jo què els contesto”. I a partir d'aquest punt de partida, aquest relat ve de la indignació que s'ha produït per aquest nom de «mari-joveneta».

Ió parlarà amb el seu avi, amb el qual la seva complicitat és fonamental per a entendre el desenvolupament de la història, més encara per a canalitzar els seus debats amb la família arran de les noces de la seva tia Naiara.

“M'agrada parlar amb el meu avi perquè fa aquestes preguntes. Diu que vol que pensi, que jo mateix cregui els meus propis pensaments i que prengui decisions, com les persones adultes. I he intentat respondre-li”. Aquesta és la base de la relació entre Ione i el seu avi, que busca el perquè de les coses, i entenent això sempre serà més fàcil trobar la solució als problemes. A més, quan l'avi s'assabenta que a ió se li ha anomenat "marioneta", li compta diverses coses de la seva àvia, com cantava, com sent dona era estranya i estranya en un món d'homes, i a ella també li deien "marieta". “Has d'estar orgullós que facis el que vulguis, sense importar-te si ets nen o nena.”

Aquest conte sobre Ione té dos espais, el primer, com hem vist, l'escola, on s'explica el problema i a conseqüència d'això se'ns planteja que a ió no li agraden les faldilles, que es vesteix com els nois, que dona el noi… i el segon és la casa. La història transcorre de manera natural, gairebé sense adonar-se, d'un costat a un altre. I el que en un principi sembla una qüestió de bullying o d'escola, al final es converteix en una qüestió intrafamiliar. De fet, els prejudicis i inèrcies són sòlids i és dur acabar amb ells, enfrontar-los.

Aquest conte d'Ana Jaka és un conte a l'estil de les col·leccions “Eta zer?”, imatges complementàries i enriquidores de Patxi Gallego, estils de còmic i pautes per a seguir la línia de la història. El relat treballat fomenta la reflexió però sense arribar a ser un pamflet. Al final, el relat ens torna al principi; però l'estat final i l'inicial són totalment diferents.