Gràcies al treball de molts baserritarras, productors i grups de consum, alguns temes fins fa poc marginats (consum, alimentació, agricultura…) s'estan desplaçant a poc a poc cap al centre de la societat. I al que és important al carrer no se li hauria de donar importància a les escoles, en els centres educatius? Doncs bé, l'Àrea d'Igualtat i el Grup de Consum de l'Ajuntament de Leitza (Navarra) van començar a tirar d'aquest fil. “Vivim en el camp i hi ha una consciència, perquè moltes famílies tenen un caseriu o una horta. Pensem que era un tema interessant per a treballar en l'institut”, ens compta Josune Antxo, tècnica d'igualtat.
Mirar al passat, cosir el futur
El tema ha estat tractat en tots els nivells de l'ESO de l'Institut Amazabal de Leitza, en tres sessions. En el primer d'ells, es va projectar el documental Amalurra ahotsak, sobre la sobirania alimentària a Euskadi. A continuació, van repartir als alumnes un qüestionari per a emplenar amb els seus avis: Quins hàbits alimentosos tenien quan eren joves? Què menjaven i en quina època? Com era l'agricultura i quin paper jugaven les dones? Una vegada emplenat el qüestionari, en la segona sessió els alumnes i alumnes van reunir les conclusions, reflexions i idees que havien obtingut. Finalment, els alumnes van tenir una xerrada en Gotzone Sestao, membre del Grup de Consum de Leitz i baserritarra. Es va referir al canvi brutal que ha sofert el model agrari en les últimes dècades i als perjudicis que això comporta. “L'agricultura industrial ha estat un camí molt recent, molt nou, mentre que l'agricultura sostenible és la que practicaven els avis i àvies als nostres pobles fins fa poc”.
El tema des d'una perspectiva feminista
Un dels objectius de la dinàmica ha estat posar en valor i posar en valor la importància de la dona en l'agricultura. “L'agricultura sostenible sempre ha estat molt lligada a la dona: en el caseriu ha jugat un paper important en la cura de les llavors, en l'horta… L'agricultura industrial, en canvi, ha aportat valors molt masculins”, diu Sestao. Grans explotacions, monocultiu, enormes inversions, la tecnologia més renovada... Aquestes són algunes de les característiques d'aquest model agrícola.
Antxok ha avançat que els alumnes en general han donat una resposta molt bona i que tenen intenció de continuar treballant en el pròxim curs: “Necessita continuïtat per a treballar a fons”.
Els baserritarras tenen vacances? Pregunten a l'escola. Els alumnes han respost que no. Llavors, treballant tots els dies, us agradaria ser baserritarra en el futur? I si ningú vol ser baserritarra, qui farà menjar per a nosaltres? La pregunta es va quedar en l'aire.
Per a la... [+]
Hiri handitik ezin ateratzeak ernatu du nigan berde behar bitxi bat, orain artean sekula ezagutu gabea. Ados, beti izan zait atsegingarri berdetasuna begiestea mendian, basoan, golf zelaian, baina oraingo hau da, seguru obligazioak behartua, ia-ia bitala, arnasten dugun airea... [+]
Els membres del projecte Ortutik Ara de Busturialdea (Bizkaia) porten prop de set anys agitant les consciències i els sabors. “Treballem l'alimentació des d'un punt de vista agroecològic”, explica Sergio González Sánchez, membre del projecte. La seva activitat es divideix... [+]
