Juntament amb la ikastola durangarra Ibaizabal, s'han encarregat d'organitzar l'Ibilaldia d'enguany en Kurutziaga. A més, tenen en marxa un projecte interessant: repensar el pati. Al cap i a la fi, en el centre tenen clar que és un espai educatiu més i que influeix molt en les relacions entre els nens. Van observar que l'espai exterior de Kurutziaga respon al model habitual: els camps de futbol i de futbito –i en un segon nivell les pistes de bàsquet i els frontons– ocupen el major espai, creant relacions desiguals: els nois ocupen l'espai principal –sobretot ells els que juguen al futbol– i les noies es queden en els racons, en les graderies, en les escales…
Es va consultar als alumnes, però van arribar a les mateixes conclusions. “L'activitat depèn de com organitzem la zona: si tens camps de futbito i futbol en el centre, aquests sempre prevaldran. És un dia sense futbol, sense pilotes, hem pintat la pista de futbito per a poder fer altres jocs… però en va. Si en el camp de futbol els nens estan fent alguna cosa més, s'aniran quan aparegui un equip que vulgui jugar al futbol”, ens compta Gaizka Uriarte, professor i impulsor del projecte. Per a canviar la situació han hagut de canviar l'espai i han començat a fer-lo, aprofitant l'oportunitat per a ampliar la relació amb la naturalesa al pati.
Kurutziaga compta amb al voltant de 1.000 alumnes i la seva participació ha estat fonamental en el projecte (sobretot en Primària). L'anàlisi descriptiva i crític de la situació s'ha realitzat al costat dels nens i nenes –a veure si l'espai que assumeixen les nenes i els nens és equilibrat…–, i després ha arribat el moment de somiar: els nens i nenes han dibuixat els espais desitjats, han acordat el disseny de l'espai exterior per aula i per nivells, i cada nivell ha dibuixat el pati somiat, en un mural, a través de maquetes, amb plastilina, amb la fotografia… Ha proposat el disseny de l'espai. De fet, els pares i mares també formen part del projecte.
Amb la posada a la disposició dels diferents espais es barrejaran més tots, serà una oportunitat per al joc mixt i s'enriquiran les relacions entre nois i noies, fins i tot entre edats diferents.
I què és el que els alumnes han somiat? La primera crítica ha estat que el pati és molt gris i fosc, que necessita vitalitat i color. S'han sol·licitat més espais naturals, activitats relacionades amb la naturalesa, major protagonisme de l'hort; “en els dibuixos hem vist clarament: predomina el verd”. Per a pujar als arbres es demanen cordes o ponts tibetans i la clau serà aprofitar les zones verdes i els arbres que envolten el pati d'esbarjo. També volen que els espais naturals siguin un espai de recerca, jugant, estudiant les plantes… També volen reflectir la vida, perquè el pati anirà canviant amb les estacions, amb les fulles noves i perdudes, amb els colors… A més, la fusta serà la protagonista, ja que es pot descartar el plàstic i es volen elements naturals en l'entorn.
Una altra de les demandes dels alumnes és reduir l'espai dedicat al futbol i donar opció a altres esports (escalada, ping-pong, voleibol, patinet…). Es mantindrà la zona de futbito i es retirarà el camp de futbol, ja que el camp s'omplirà d'herba i es crearan espais variats, amb espais per a estar tranquils i albergs (com a jocs de taula), ja que els alumnes han demanat racons tranquils on no hi hagi risc de tocar pilotes. No hi ha hagut ni un sol noi, ni una noia, que s'hagi queixat d'haver arrencat el camp. “Per contra, les discrepàncies ens han arribat per part d'uns pares, de mares i pares que tenen nens fora de l'escola en el futbol, però no poden anar en contra d'un projecte així”.
Hi haurà molts espais per a fomentar el joc lliure –i no dirigit–: un tronc pot donar per a molt, un arenal ampli que també l'ordenarà, per a jugar amb la sorra a la carta, o l'aigua. L'aigua tindrà una presència notable i amb un bon sistema de drenatge, sobretot a la primavera i estiu, es podrà divertir amb aigua.
S'instal·laran bancs, hi haurà més ombra per a protegir-se del sol –arbres robustos que donaran ombra– i es crearà un amfiteatre en un alt per a fer classes, fer espectacles… “El teatre té molta importància en el nostre col·legi”, ha subratllat Uriarte. També hi haurà nous tobogans, llargs i amplis, col·lectius, perquè els nens i nenes puguin accedir a més d'un nen perquè així ho han sol·licitat. “El pati no és del tot llis, té relleus i pot ser un problema per a molts, però per a nosaltres és un repte; per exemple, el pendent ens facilita la possibilitat de posar tobogan i tirolina”, diu Txintxurreta.
Unint tots els espais i demandes, traçaran un recorregut, a mode de bidegorri, amb textures, materials i colors: sorra, grava, asfalto… La intenció és que tingui múltiples usos, per a moure's d'un lloc a un altre, per a jugar, patins o córrer… El camí principal comptarà amb 375 metres de longitud i nombroses senderes. També volen que sigui un recorregut dels sentits, que al llarg del camí es pugui conrear els sentits. Els entrevistats han destacat la gestió del soroll, ja que al llarg del recorregut s'intercalaran zones tranquil·les que evitin qualsevol soroll.
Una vegada somiat, és el moment d'arribar a un acord amb l'Ajuntament i concretar el pressupost. Celia Imaz i Iratxe Txintxurreta són arquitectes i comparteixen equip amb una enginyera i una paisatgista. Primer es realitzen les obres i després es construeix l'espai en auzolan, de manera conjunta entre adults i nens. Es preveu que en dos o tres anys les bases estiguin assentades, però el projecte no té fi, ja que es tracta de revisar-les cada any i anar adaptant-se a les necessitats i aspiracions, de tenir una cosa flexible, obert i viu.
Els nostres tres entrevistats estan convençuts que amb la posada a la disposició dels diferents espais es barrejaran més tots, serà una oportunitat per al joc mixt i es fomentarà l'intercanvi i l'enriquiment de les relacions entre nois i noies, i també entre persones de diferents edats.
PP, Vox, Junts eta EAJren botoekin Espainiako Kongresuak onartu du otsoa espezie babestuen zerrendatik ateratzea eta, horren ondorioz, berriz ehizatu ahal izango dute Duero ibaitik iparrera.
Antxoa, bokarta edo albokartia, gure arrain komertzialen artean txikiena, euskal kostaldera hurbildu da.
Magnoliak eleganteak dira. Dotoreak. Anddereak. Pontxoak. Apainak. Pimentak. Gurbilak. Ponposak, ponpoxearrenak. Ortiroak. Ia-ia fazazkoak, kriket eta kraket. Ez naiz harritzen, beren loraldien azpian lurrarekin urtzerainoko handitasunaren menpeko sentitzen naiz urtero.
Herriko EH Bilduko zinegotzi eta legebiltzarkide den Ander Goikoetxeak egindako galdera parlamentario bati Jaurlaritzak emandako erantzunaren bidez jaso informazioa hau. Bi haize sorgailu ezartzeko asmoa dago eta Cluster Hernani izeneko proiektu zabalago baten barruan kokatzen... [+]
Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]
Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]
Andeetako Altiplanoan, qocha deituriko aintzirak sortzen hasi dira inken antzinako teknikak erabilita, aldaketa klimatikoari eta sikateei aurre egiteko. Ura “erein eta uztatzea” esaten diote: ura lurrean infiltratzen da eta horrek bizia ekartzen dio inguruari. Peruko... [+]
Mendizale batek asteburuan ikusi du animalia Lapurdiko Azkaine herrian, eta otsoa dela baieztatu du Pirinio Atlantikoetako Prefeturak. ELB lurraldean "harraparien presentziaren kontra" agertu da.
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]
Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]