En l'estiu de 1615, sota els ordes de Pedro d'Aguirre, Esteban de Telleri i Martín de Villafranca, tres balleneros bascos van desembarcar en la costa islandesa. Martín era, als 27 anys, el capità més jove i poderós del món. Coneixia també el seu valor i la seva destresa per a la caça. Quan es disposaven a emprendre el viatge de tornada, la forta mar va enfonsar els balleneros bascos. Durant l'estiu, la caça generosa va permetre un bon acolliment entre els agricultors i ramaders locals, però la tardor va portar fred. La fam i la fam han enfrontat als vilatans: els mariners i pastors van passar de l'intercanvi al robatori, i abans de l'hivern l'aventura es va convertir en una tragèdia.
Es tracta d'un documental que té com a objectiu investigar la tragèdia dels balleneros bascos que es va produir fa gairebé quatre-cents anys. Una història sense blanc ni negre, en un poble que té onze paraules per a dir blanc. Qui eren aquells balleneros? On estan enfonsats els seus vaixells? Com van viure els últims dies fugint dels agressors? Repassant el seu últim recorregut, analitzant dades històriques i explorant submarins per a la cerca de vaixells, intentaran respondre a aquestes preguntes.
El documental segueix dos fils que s'entrellacen entre si: d'una banda, la història de la cerca d'investigadors que se submergeixen en la història. Els arqueòlegs Ander Arrese i BEÑAT Iturrioz, i el documentalista Eñaut Tolosa, viatjaran a Islàndia a la recerca de les ruïnes dels balleneros bascos. Allí, els balleneros seguiran el camí recorregut en els últims dies previs a la seva mort, buscaran embarcacions submergides, buscaran restes arqueològiques dels balleneros, exploraran documents i tindran entrevistes amb experts de la zona: pescadors, arqueòlegs, lingüistes, etnògrafs, bussejadors.
D'altra banda, la narració de l'esdeveniment històric ha estat representada a través de l'animació amb dibuixos animats.
Martín de Villafanca, capità. Era donostiarra. Havia estat nomenat per a succeir a un altre capità, per la qual cosa no comptava amb el vistiplau de la tripulació. Era audaç i molt hàbil amb l'arpó. En vespres d'aquesta desgraciada tardor, el 19 de setembre de 1615, Martín va tenir una discussió amb Jon Grimsson, cura d'Árnes sobre un tracte i li va amenaçar amb penjar-lo del coll. Alguns diuen que va ser aquest fet el que va provocar la caça contra els bascos.
Ari Magnusson, el xèrif. Bona família. Ell va permetre als bascos caçar en aigües islandeses i va ser ell qui va condemnar a mort i va organitzar la tropa per a capturar-los. Potser amb la finalitat d'ocultar el permís de pescar.
Jon “Laerdi” Gudmunsson, pensador autodidacta i mag. El narrador més fiable del succeït. Ell mateix va fer una lectura crítica dels fets, posant en dubte el comportament cruel dels seus conciutadans.
Peter, pilot. El segon en el vaixell de Martin desconfiava del seu capità. Jon Laerdi i Peter van arribar a ser bons amics a través d'una comunicació molt bàsica. Va endevinar que el viatge tindria un final tràgic.
GOGOAN ekoiztetxeak eta SUHAR arkeologiak elkarlanean aurkezten duten proiektua. Duela 400 urte Islandian erail zituzten 32 euskal bale arrantzaleen historiaren oroitzapena eta zabalkundea jorratzen ditu.
Dokumentala ikusgai:
Maiatzak 23: Deba. 19:00etan, Kultur Etxean.
Maiatzak 25: Mutriku. 19:00etan, Kultur Etxean.
Maiatzak 26: Zumaia. 19:00etan, Kultur Etxean.
Maiatzak 27: Beasain. 19:00etan, Usurbe Antzokian.
Ekainak 7: Donostia. 19:00etan, San Telmo Museoan.