“Perquè, presenta't a les eleccions!” El que Miguel Sanz va llançar en 2011 a la secretària general de Podem a Navarra, Laura Pérez, davant l'actual Rei d'Espanya, és el que porto aquests dies:Després de discutir, volia dir-li que aquest era el camí per a canviar les coses, però “la seva glòria minutada” va ser la frase que va menysprear al ciutadà, amb el rigor habitual en la pràctica.

Aquell ciutadà ha arribat avui al terç del Govern de Navarra i amb la seva força fa costat al govern. És el que anomenen el govern del canvi. I amb el seu treball, està veient el difícil que és avui per a un govern canviar les coses. Des de l'entorn del poder es tendeix a pensar que les institucions canvien la societat, sense pensar massa que no són sinó una part de la societat; més encara, amb menys o més forces, són una petita part del poder. Això es veu en molts àmbits, però sobretot en aquells que necessiten diners –la majoria– i que poden influir en la identitat o la ciutadania. Dos exemples molt significatius dels problemes que afecten el canvi a Navarra han estat els que s'han donat la setmana passada amb ETB i les escoles infantils de Pamplona.

El d'ETB ha estat un exercici de brutal potència. Ni els drets lingüístics, ni el senyal d'ETB molestar a ningú, ni el protocol entre el Govern Basc i el Govern de Navarra, ni la voluntat majoritària de la ciutadania… res, la llei és el més important. És igual que l'entrada en vigor de la llei no porti més problemes que el fet que no la posi, la veritat és que la llei és sobretot això, les lleis, els poders, les forces, i de tant en tant cal ensenyar-la, encara que sigui brutal: “Tens una setmana per a tallar el senyal, si no et segellaré els equips”. Els ministeris espanyols resolen així aquestes petiteses.

La Guàrdia Civil es va encarregar d'elaborar el diari Euskaldunon Egunkaria i, ara, va enviar una carta per al diari Egunkaria. El resultat és el mateix, els seus lectors no podien llegir el mitjà d'elecció i milers de ciutadans navarresos no poden triar ETB. I si al ciutadà se li esborra la manera de llegir el mitjà que vol, no hi ha llibertat d'informació. No sabem quan, però, afortunadament, ETB serà l'encarregada de donar-li la volta a la situació. Ara es tracta de demostrar en quines mans està el bastó de comandament. D'altra banda, el poder té moltes dreceres per a evitar conflictes que no vol.

Un d'aquestes senderes és el “principi de realitat” que tantes vegades apareix en les sentències. En el cas d'ETB no hi ha res a dir, la realitat fa temps que ha superat l'obstinació dels navarresos i dels seus amics pel basc, però encara tenen suficients poders per a frenar els passos dels euskaldunes.El
tema de les ESCOLES INFANTILS DE PAMPLONA ha estat la segona vegada que en una setmana el poder ens ha ensenyat on està el poder, aquesta vegada vestits de toga. El magistrat del Jutjat contenciós administratiu número 2 de Pamplona, Antonio Sánchez Ibáñez, ha suspès el procés de canvi de model lingüístic en dues escoles infantils de l'Ajuntament de Pamplona. Aquest jutge ja havia pres en consideració la denúncia de l'advocat de l'Estat i qualificat de frau de llei la col·locació de la ikurriña en el chupinazo de Sanfermin de l'any passat (per a un altre jutge, treure la ikurriña amb els mateixos arguments no era frau de llei).

Els drets dels uns i els altres estan en l'aire en el tema de les escoles infantils: bàsicament el model educatiu, el model lingüístic i que el centre estigui el més a prop possible. Perquè els seus dos centres actuals (Donibane i Printze Harresia) seran centres en basc, que volen un model en castellà que hauria de moure's a altres dos centres que estan a 10 minuts de distància. El magistrat ha aprofitat les acusacions d'aquest procés per a suspendre cautelarment la decisió de l'Ajuntament de Pamplona/Iruña.

És a dir, ha defensat els drets de 53 nens i famílies per a calcigar als de més de 200, que d'aquesta manera no tindran dret a triar el model lingüístic ni a triar el centre més pròxim a casa. A Pamplona, de les 17 escoles infantils, només dues estan en basca –la demanda és del 37%– i si el canvi d'Ajuntament avança serien quatre. Evidentment, els titulars de drets són més importants que els drets simples, és a dir, els castellanoparlants que els dels euskaldunes.

En els arguments el jutge actua de manera descarada, donant per “ad hoc” els arguments tècnics de l'Ajuntament i els del progenitor que ha recorregut “basats en recerques en matèria”.

Sens dubte, guanyi o no les eleccions, el poder té milers de cares i les hi ensenya.