Del llorer portuguès (Prunus lusitanica), diu Wikipedia: Es donava per desaparegut al País Basc, però després de trobar alguns exemplars, ara es troba en la llista d'espècies amenaçades. És una planta especial de la nostra terra. Li agraden els llocs temperats i humits, els voltants del riu, les zones de boira baixes... Igual que la resta d'espècies del gènere Prunus (préssec, albercoc, arç negre, pruna, ametlla, paraguaià, cirera, ginda, gall...), conté os en el fruit. És amarg, fins i tot quan se li agarra, i no s'ho menja! És la traca dels grills, les merles, els grisos, els grisos, els grisos!
Comencem algun dia a fer el camí per a convertir aquest arbre en arbre? Si el treball realitzat durant milers d'anys amb tots els altres arbres fruiters s'hagués fet amb això, ja estaríem menjant els grans d'aquest llorer. El camí no és difícil, però és molt llarg: triar als que ens agraden en els arbres. I la reelecció. I la reelecció entre els descendents. És una contínua selecció d'arbres fruiters. El nostre gust va canviant i ens agraden les novetats. Distingim el punt d'elegància del qual ha aconseguit alguna cosa abans que ningú...
En el camí de l'elecció, el fruit és una de les marques que es busca: a partir dels petits, aspres, amargs i tardans, es distingeixen els fruits més dolços, una mica més grans, una mica més carnosos, de pell més fina, amb indicadors més fins. Els que donen aquest fruit en algun moment: els que comencen a donar-ho més joves, els que tendeixen a donar molts grans, els que ho donen tots els anys o els que ho fan...
La forma de l'arbre també pot ser una altra marca de selecció: el petit, amb un fullatge poc dens... La seva capacitat d'adaptació a la terra pot ser també determinant: amants de les terres àcides, que poden arribar en terrenys calcaris...A partir dels
exemplars de llorer portuguesos que s'han trobat en les nostres terres, potser algun dia algun basc pot dir que és l'únic del món a produir fruits d'aquesta espècie. I la primera. Com abans amb el kiwi. I com moltes pomes, peres, avellanes, nous, etc.
També haurem d'endevinar el seu nom, no li cridarem “Igalia del llorer portuguès”... Amb Portugal sempre devem alguna cosa, però... Jo proposo “zozaran”, la vall de la merla.
192 milioi sagar 2024. urtean. Segundoero sei sagarretik gora saltzen du Britainia Handiko Tesco supermerkatu kate han ezagunak; ia 27.000 tona. Zenbaki ikusgarriak dira baina are harrigarrigoak dira bertokoak, Ingalaterrako sagarrak direla jakinda.
Lagun baten gomendioa dela medio, Nafarroako Gobernuaren altzoko INTIA nekazaritza institutuko Laborantzen Babeserako atalean dagoen jakinarazpengunetik Fruta-arbolen osasun kudeaketa zuzena egiteko kontuan izan behar dituzun gomendioak dokumentua eskuratu dut, eta baita amaren... [+]