"Cadascun ha d'alinear el seu consum amb els seus valors"
- Serge Mongeau (Mont-real, Quebec; 1937) està rimant el quotidià amb senzillesa. Amb l'objectiu de convertir aquest gest personal en un moviment ampli, va publicar en 1984 el llibre titulat La simplicité volontaire (La simplicitat intencionada). Des de llavors, està empenyent als ciutadans al fet que la triïn. Però sap que no és suficient. És extremadament pessimista: “Ve la destrucció de la nostra civilització”. Veu la sortida a les ciutats que estan en el moviment del decreixement o en la transició.
En 1984 vas publicar la simplicitat Nahiko.
En l'època va tenir poc èxit. Vam tornar a publicar en 1998, any en què va obtenir un gran èxit, amb un extens article d'un periodista d'una important premsa. El poder dels mitjans de comunicació és enorme, és lamentable en veure que gairebé tots estan a favor del manteniment del sistema.
Menys consum, menys despesa, per tant menys necessitat de treball. Això significa més temps lliure.
Sí, resumint, això és la simplicitat desitjada. A diferència del que ocorre en els anys 80, el tema del medi ambient no es pot descartar en l'actualitat. És segur que en un planeta limitat no podem sobreviure constantment. Sovint se li ha presentat com una solució. Però tinc molt clar que no basta. Cadascun ha d'alinear el seu consum amb els seus valors, però, encara que aquest gest individual és imprescindible, no és suficient.
Què cal afegir?
És una batalla desigual. En un costat tenim empreses fortes, que controlen els mitjans de comunicació i els governs, i en l'altre nosaltres, els ciutadans humils. En l'època ens van imposar els cotxes. Entre els anys 30 i 50, National City Lines va comprar companyies de tramvies de 45 grans ciutats d'EE. El NCL va ser creat per empreses del sector de l'automoció: fabricants de rodes, companyies d'ezantza, fabricadores de cotxes. L'organització de les ciutats o el mal servei dels transports col·lectius continuen obligant-nos a agafar el cotxe. L'obsolescència planificada també és aquí. També l'obsolescència artificial, amb una quantitat de 500.000 dòlars a l'any destinats a publicitat. Gairebé prou per a l'armament.
I enfronti, els ciutadans més humils.
Sí. Necessitem un moviment massiu que porti amb si un canvi de paradigma. Per a això iniciem el moviment de decreixement en els anys 70. Això últim se sustenta en cinc pilars: democràcia, perquè hem de recuperar el dret a decidir; col·lectiva, perquè hem de respondre a les necessitats en grup; local, perquè hem de ser autònoms; justícia social, perquè no podem seguir amb la injustícia; i senzillesa, perquè hi ha consums que deixar-los de costat.
Com impulsar aquest canvi de paradigma?
Tres nivells d'activitat. Una: a nivell individual. Encara que no és suficient, és molt important, perquè estem fent realitat la nova societat. A nivell de barri: per a fer realitat la democràcia necessitem petites comunitats, el futur no es troba en els megápoles. En tercer lloc, en política. Per al canvi és necessària l'ambició política. Això últim ho porta al bon sentit. Hem d'implicar-nos en política.
Està quedant clar que la financera és la que dirigeix la política.
Sí, per cert, els governs estan cada vegada més sotmesos a la financera i es van afeblint per la força.
El canvi de paradigma és difícil.
Hem de portar un treball a llarg termini amb l'objectiu de transformar els partits polítics. Al mateix temps, hem de continuar lluitant contra les mesures absurdes. Per exemple, hem de portar absolutament el moviment contra els tubs del petroli a Quebec.
Ho aconseguirem abans que sigui tard?
Soc molt pessimista, o millor dit, realista. Si mirem el cim de la COP21, és evident que els governs no volen prendre les mesures que siguin necessàries. En general, els ciutadans tampoc volen adoptar un altre estil de vida. Estem en un cercle viciós, perquè al final tots dos comparteixen el mateix objectiu de consum. Tracten d'igualar el capitalisme, però que no és la solució! Tant en la construcció del cotxe com en la producció de l'elèctrica, un cotxe elèctric contaminarà de la mateixa manera. I si no tinguéssim elecció, llavors protestarem.
És a dir, quan arribi el moment...
Sí, això és. Malignament, milers de persones sofriran i seran primerament pobres. Les conclusions estan sent tractades per una sèrie de ciutadans i ciutadanes. Per a 2050 es preveu un augment del rang de la mar d'un metre, per la qual cosa són 600 milions les persones que es veuen afectades pel vent de les seves cases per a escapar d'un perill extrem. El desastre de la nostra civilització ens porta a una velocitat vertiginosa. Caldria prendre mesures de tipus rotatiu, però no sembla que estiguem a punt de prendre-les.
També estàs en la xarxa de ciutats en transició.
Individualment és evident que no sobreviurem, sinó que sobreviuran comunitats organitzades col·lectivament i de manera autònoma. En aquesta xarxa són ciutats que, a la vista de la inacció dels governs, prenen a les seves mans el seu futur. Per part dels quals ens condueixen a la ruïna, no podem esperar les sortides.
“Nahizko soiltasuna obratu dut nire bizi guztian zehar. Obelixen gisara, barnera erori nintzen gaztetan eta hastapenetik, arras naturala egin zait guztia. Aspalditik dakit zer heineko askatasuna erdiesten dugun”.
El passat 3 de setembre es va publicar en el Butlletí Oficial de Navarra l'anunci pel qual el Govern de Navarra fa pública l'actualització del Pla Energètic de Navarra. Això hauria de ser un pas important per al futur de la nostra comunitat, tenint en compte la importància... [+]
En els últims anys hem tingut diverses crisis. En primer lloc, la crisi econòmica que va tenir efectes devastadors i mundials en 2008, dels quals 15 anys després encara no hem recuperat. Després va venir una crisi conseqüència d'una greu pandèmia mundial i, finalment,... [+]
A curt termini, la humanitat té almenys dos grans problemes existencials, la guerra atòmica, mitjà oblidada, però... i el canvi climàtic. El primer seria ràpid i l'altre més lent de cara a les nostres vides, però molt ràpid tenint en compte la història de la... [+]
Antonio Turiel (Leon, Espainia, 1970) ingeniaria itzal handiko aditua da energia-krisia, iraunkortasuna eta desazkundeari lotutako gaietan (ARGIAk 2015ean elkarrizketatu zuen). Berrikitan bere The Oil Crash blogean argitaratu du urtarrilaren 15ean a Vall d'en Bas (Katalunia)... [+]
En aquests temps d'empobriment és una burla que la Diputació Foral de Bizkaia vulgui gastar més de 400 milions d'euros en la construcció del túnel subfluvial. A més, veient les dimensions econòmiques i tècniques de la infraestructura, qui ens pot assegurar que aquest... [+]
El conseller de Desenvolupament Econòmic del Govern de Navarra, Manuel Ayerdi Olaizola, acaba de publicar en diversos diaris navarresos l'article d'opinió "La reducció de la temperatura del planeta és una prioritat". En ella, ens parla de la insostenibilitat del consum... [+]
Sembla que darrere de la pandèmia del coronavirus hi ha una pèrdua de biodiversitat en moltes zones del món. Els ecosistemes sencers desapareixen per a donar cabuda als cultius i a les empreses que necessita el sistema capitalista. Al no existir diversitat vegetal i animal,... [+]
“Garai nahasietako elkarrizketak” darama titulu Suediako Malmö hirian abuztuaren 21etik 25era burutzen ari diren Desazkundeari buruzko biltzarrak, Desazkundea Ikerketzeko Institutuak antolatuta.
