“Aquest treball em dona l'oportunitat de viure com vull”, ens explica Samara Sampairo, treballadora sexual. A més de la llibertat econòmica, va començar pel respecte a si mateix, perquè en cas contrari les seves condicions de vida no eren les que volia. A més, ens ha dit que viu a gust i sense persecució. “Ara visc còmodament en la mateixa situació que al Brasil era inacceptable i impensable”. Samara, una dona transsexual nascuda al Brasil, ens parla constantment de la persecució que va sofrir.
No obstant això, la treballadora sexual Laura Masso té una opinió diferent. Ens comenta que el més difícil d'aquesta professió són les etiquetes, la marginació social i la solitud. “En cas contrari no té més dificultats que qualsevol altre ofici”, ha afegit.
Sonia Vega, treballadora social d'Aukera, associació que té com a objectiu ajudar a les persones que exerceixen la prostitució, afirma que el més difícil és amagar aquest ofici. L'oportunitat es va crear en 1998 a Guipúscoa amb l'objectiu de treure de l'ombra als treballadors sexuals i reinserir-los. Els objectius de l'Associació són garantir l'assistència sanitària d'aquestes dones; proporcionar protecció i assessorament psicològic, jurídic i social; i generar espais de confiança, entre altres. “Malgrat treballar com a professionals en aquest treball, tenen molt males condicions. Aquest sistema capitalista en el qual vivim no regula els drets i això deixa que els empresaris facin el que vulguin, fins que acceptin les hores de treball de 12 hores”, ha assenyalat Vega. En la Seguretat Social, en l'Estat o en la societat no es reconeix com a professional. Masso ens ha dit que treballa dignament, però demana poder cotitzar pel seu treball, amb tots els “beneficis” que això li reportaria. "Respecte", ha afegit.
Preguntada per què hi ha darrere de tots els prejudicis i etiquetes, la treballadora social ens parla de “control”: “El control de la sexualitat de les dones està en el centre. Des de sempre, la pràctica eròtica de la dona ha estat una mirada al marit i a la possessió de nens, i la prostitució trenca aquesta barrera. Decidir amb qui volem ficar-nos al llit i a més aconseguir diners és inacceptable per a alguns”. Ha afegit que a més dels treballadors sexuals, aquesta opressió la sofreixen totes les dones: “Som jutjats per tenir una actitud que la societat no reclama. El primer adjectiu que rebrem per plaer, per tenir relacions sexuals, per fer el que vulguem amb el nostre cos i sexualitat serà la ‘puta’. I no té res a veure amb els treballadors sexuals”.
Tant Samabito com Masso ens conten que el seu treball és també una font de plaer. “La realitat canvia en funció del client. Pot ser difícil, perquè no sabem a qui ens trobarem i quins dimonis li està ficant al cap, però gaudeixo”, diu el primer. “No tots som víctimes; la realitat que veiem en la televisió té moltes cares”, ha afegit. “Ho he viscut d'una manera molt intensa i m'agrada molt la meva professió. Sempre poso els meus límits”, segons. Entre altres coses, ens parlen d'altres beneficis, com l'autonomia.
Katakrak argitaletxearen Puta zikinak liburuaren kontra oldartu da CAPP Collectif Abolition Porno Prostitution kolektibo feminista Baionan, Elkar liburudendan. Juno Mac eta Molly Smith idatzi liburuaren azalak urratu eta "Prostituzioa: bezeroak, bortxatzaile... [+]
Sexu-lanaren gaineko eztabaida pil-pilean dago berriro ere mugimendu feministaren barruan. Batzuek iritzi argiak dauzkate, beste batzuek ez dakite oso ondo nola kokatu. Lynzi Armstrong ikertzailea Donostian izan zen azaroan bere azken liburua aurkezten, eta haren azalpenak... [+]
L'últim informe sobre la prostitució a Euskadi publicat per Emakunde torna a centrar-se en les dones i menysprea el paper dels empresaris que mouen el negoci. L'informe "El tràfic de dones i nenes amb finalitats d'explotació sexual a Euskadi: necessitats i propostes" ha estat... [+]
A Madrid, en el Parlament espanyol, es va aplaudir la intenció de fer una llei que equipari als empleats de casa amb els altres treballadors. Els treballadors allí presents van dir que van aplaudir per a reclamar la lluita d'anys. La decisió és un compromís de moment que ha... [+]