Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

En el llenguatge, els educadors esportius també són exemple de nens

  • Esport en el model D, per a quan? Qui i què podem fer per a assegurar la pràctica esportiva en basca dels joves? Entorn d'aquestes preguntes es van organitzar els dies 21 i 22 d'abril les Trobades de Serveis de Basc de l'Ajuntament a Lasarte-Oria (Guipúscoa). De la mateixa manera que es dona importància al basc en l'ensenyament reglat, han subratllat la necessitat de fomentar el basc també en l'ensenyament no reglat. De fet, tenint en compte que l'esport ocupa gran part del temps d'oci dels joves, cal garantir la possibilitat de practicar el basc.
Burlatako Futbol Eskola 2009an sortu zuten hainbat gurasok.

Per a això, en les trobades s'han donat algunes pautes i en les línies que segueixen s'han recollit tres exemples: Guia elaborada per l'Escola de Futbol de Burlada, l'Escola d'Esports d'Irun i la Diputació Foral d'Àlaba per a la promoció de l'oci en basc.

Burlada, futbol en basc

En Burlada (Navarra), diversos pares i mares van crear l'Escola de Futbol de Burlada en 2009, prenent l'esport i el basc de la mà. Segons han explicat els seus creadors i promotors, fins ara en Burlada, i a Navarra en general, les polítiques relacionades amb el basc han estat molt agressives. Han trobat moltes dificultats en el camí, però avui dia els nens i nenes gaudeixen del futbol en basc i en l'ambient basc.

“En Burlada, cada esport funciona pel seu compte i és el patronat d'esports el que s'encarrega de coordinar tot”, abans no hi havia cap possibilitat de fer esport en basc, i davant aquesta situació es va posar en marxa la lluita per a poder practicar el futbol en basc en 2004; cinc anys després es va aconseguir l'Escola de Futbol de Burlada. No és, per descomptat, l'únic equip de futbol del poble. Anteriorment ja existia el Burlades Futbol Taldea, que funciona íntegrament en castellà. La diferència entre tots dos és evident: “Nosaltres tenim una filosofia clara: El futbol en basc”.

Quant a l'estratègia que utilitzen per a fer esport en basc, els de l'Escola de Futbol de Burlada estan d'acord amb Larrañaga: “Volem que els nens se sentin còmodes, no els corrigimos les paraules mal. El nen ha de sentir-se còmode i a gust; l'objectiu és protegir la zona”, expliquen.

La creació d'una iniciativa d'aquest tipus requereix la participació de tots: al principi no rebien subvencions, i concloent que no procedia que per a poder fer esport en basc fos necessari pagar més, havien d'obtenir finançament d'altres llocs. Avui dia, a més dels nens, els pares i mares, l'ajuntament, el comerç local… també ajuden al fet que l'Escola de Futbol de Burlada segueixi endavant: “La participació és important en els partits, molts pares i mares col·laboren, també posem un bar i la música basca des dels altaveus; es crea un ambient molt bonic”.

Ara, en el patronat d'esports de Burlada està la possibilitat de fer futbol en basc, i segons han explicat, mantenen una bona relació amb la resta d'equips. A més, realitzen partits amb la resta d'equips de futbol que treballen en basc a Navarra, “per a socialitzar als nens i crear les seves relacions en basca entre ells”.

35 educadors esportius d'Irun

A Irun han fet un esforç especial per a euskaldunizar l'esport escolar. Responsables de l'Ajuntament i de l'empresa BPXport van explicar el projecte.

Fa 11 anys a Irun la majoria dels nens parlaven en castellà quan feien esport. Han explicat que han aconseguit parlar en basc amb paciència i amb el temps. Per a això, han apostat per la formació i la professionalització dels monitors i monitores de temps lliure. “Els monitors i els pares són un referent per als nens i té una gran importància l'idioma en el qual parlen”. Els monitors van crear llocs públics per a treballar més temps i amb millor formació: en l'actualitat treballen 35 educadors esportius. L'objectiu és crear un programa que incideixi en l'ús del basc i que vulgui ser un agent educador.

Segons han explicat els representants municipals, com es pot apreciar en els últims anys, l'ús del basc ha millorat de manera notable, si bé encara s'han notat alguns aspectes en els quals cal millorar. Els jutges i els voluntaris són aliens a l'escola d'esports, per la qual cosa encara no poden acreditar el seu mínim nivell de basc. D'altra banda, s'han adonat que en l'esport escolar hi ha poques noies i han reconegut la necessitat de donar-li la volta a la situació.

Per tant, han assenyalat diverses claus perquè l'esport i el temps lliure en general es facin en basc: fer un esforç per a vincular el basc amb l'activitat i els sentiments positius –evitar la correcció–, parlar menys sobre el basc i més en basc, i impulsar la professionalització dels monitors i educadors.

Arabako begiraleentzako gida

Begirale, begira egotetik ekitera izenburupean hitz egin zuen Jokin Larrañaga Arabako Euskara Zerbitzuko buruak. Haren hitzetan euskaraz ikastetik euskaraz bizitzera igarotzea da gakoa. Izan ere, Arabako datuen arabera, gazteen erabilera %16koa da, D ereduko ikasleek eskolan baino ez dute erabiltzen euskara; aldiz, eredu bera aisialdira estrapolatu eta begiraleak horretarako prestatuz gero erabilera %14 handituko litzatekeela azaldu du: “Euskara sozializatzeko erabiltzean dago gakoa”.

Eskolan euskaraz ikasteaz gain, autobusean, jantokian, bazkalosteko tartean eta eskolaz kanpoko jardueratan euskaraz egiteak euskararen erabilera nabarmen areagotuko luke.  “Ez da D ereduan bakarrik eragin behar, ez da kirolean bakarrik eragin behar; euskarak leku guztietan izan behar du presentzia”, uste du Larrañagak. Horretarako, ezinbestekoa da aisialdian edo eskolaz kanpoko ekintzetan begirale direnak formatzea. Arabako Foru Aldundiak Haur eta gazteen jardunerako hezitzaileentzako gida atera du euskaraz sozializatu eta euskararen erabilera handitzeko beharrezko gakoak emateko.

“Euskaraz bizipenak behar dituzte”, dio Larrañagak. Azaldu duenez, euskara eskolarekin soilik lotzen badute, hizkuntza horrekin harremana ahula izango da. Egunerokoan euskara entzuten eta erabiltzen badute, aldiz, euskaraz bizipenak izango dituzte; “eta hori da bidea euskara eurenganatzeko”.

Bi ideia nagusi azpimarratu zituen Larrañagak: “Ez da eraginkorra etengabe euskaraz hitz egiteko errepikatzea edo euskaraz ez egiteagatik errudun sentiaraztea”; eta “ez hitz egin hainbeste euskarari buruz eta hitz egin gehiago euskaraz”. Euskara gustuko egoerekin eta bizipen positiboekin lotzea da helburua, eta begiraleek horretan lagundu behar dutela uste du. Hori lortzeko gakoa elkarrizketak sortzea, gorputz hizkera eta mimika erabiltzea, eta errefortzu positiboak ematea izan litezke, besteak beste.

Begiraleentzako gidak lau alor lantzen ditu: kultura, aisialdia, euskara eta kirola. 


T'interessa pel canal: Euskara
Arribada d'Olentzero i Mari Domingi a Irun: "L'Ajuntament s'ha fet amb la propietat de l'acte que ha sorgit del poble"
L'arribada d'Olentzero i Mari Domingi a Irun l'organitzen les associacions i agents del poble des dels seus orígens. Del matí a la nit s'ha conegut que l'Ajuntament ha pres possessió de l'acte, per la qual cosa les últimes resolucions sobre el mateix han quedat en el seu càrrec:... [+]

Movent-nos?

Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.

La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]


2024-12-20 | Edu Zelaieta Anta
Mandra

No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]


La fatiga, la pressió administrativa i les males condicions laborals serien les principals raons perquè els artistes abandonessin el treball
Associacions Lanartea I. Condicions de Vida i Treball dels Artistes Bascos Acaba de publicar l'enquesta. El 40% dels enquestats té activitat artística. En total, els bascos van guanyar una mitjana de 1.027,5 euros al mes en el que va d'any. El 33,8% dels enquestats respon que... [+]

Un manifest del Dia del Basc

El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]


L'Ararteko demana al Govern Basc que garanteixi l'atenció de l'Ertzaintza en basca
Dos veïns de Donostia-Sant Sebastià han denunciat que una patrulla de l'Ertzaintza els ha donat un tracte lingüístic incorrecte. Van rebre una multa, després d'una reiterada petició de ser atesos en basca. L'Ararteko s'ha fet càrrec de l'agressió a l'Ertzaintza.

Hissar Mendiguren. Sempre en les noves salses
"Viure jo en basca no significa tancar les portes a altres llengües i cultures"
Primer es va fundar el Mitjà de comunicació Aiaraldea i després Faktoria. Tenen la seva seu a Laudio, on treballa Hissar Mendiguren. Periodista, bertsolari, músic, militant... La sentència assenyala que no es poden tapar dos seients amb un darrere, però la capacitat de... [+]

Mor Patri Urkizu, euskaltzale, investigador i escriptor lezoarra
L'euskaltzale ha mort als 78 anys. A més de ser doctor en Filologia Basca, va publicar desenes d'obres en poesia, novel·la i assaig, així com biografies i col·leccions de versos. Va treballar molt en la recerca del teatre.

Euskaltzaleen Topagunea cedeix el testimoni al moviment ‘Taupa’
Euskaltzaleen Topagunea ha recreat un nou començament. A partir d'ara, el seu nom és Taupa, moviment dels euskaltzales. Es tracta d'un punt de trobada per a les associacions de basca, que té com a objectiu activar als euskaltzales de tota Euskal Herria. Els membres de... [+]

2024-12-13 | ARGIA
Euskarabidea comptarà amb un pressupost de 13,4 milions d'euros en 2025, un 9,7% més que l'any passat
Els partits estan negociant aquests dies en el Parlament de Navarra el tancament dels pressupostos de l'any que ve i han acordat que l'entitat encarregada de la normalització del basc tindrà 1,3 milions més que l'any passat.

El Consell demana als partits que facin canvis legislatius per a garantir l'oficialitat del basc en tota Navarra
El Consell va ratificar al novembre l'estat d'emergència del basc i de la comunitat de parlants en tot el País Basc i aquest dijous ha explicat a Pamplona en què consisteix aquesta situació a Navarra. Així mateix, ha subratllat la importància de fer tot el possible per... [+]

2024-12-12 | Julene Flamarique
Demanen a ETB que superi la lògica "un canal, un idioma"
ETB2 és la cadena que més espectadors bascos aglutina en la història de la television, segons les dades facilitades. El moviment Gidoia ha comparegut davant els mitjans de comunicació per a informar sobre la contraprogramació de Bizkarsoro. Han denunciat que en moltes... [+]

2024-12-12 | Julene Flamarique
Demanen a l'Ajuntament que posi en marxa escoles infantils amb models d'immersió lingüística en basca en tots els barris de Pamplona
A Pamplona/Iruña hi ha dotze escoles infantils públiques, de les quals només una és el model en basc. Una dotzena d'agents s'han manifestat pels carrers de la localitat i han demanat al consistori que reconegui la "situació especial" dels vascoparlantes.

Títols necessaris

El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]


Eguneraketa berriak daude