Lacq és un basc que es recorda de les xemeneies de gas que es veuen per l'autopista abans de Pau, per a esquiar al Pirineu francès o a la Verge de Lorda. Encara que ara la majoria estan extingits, fa pocs anys feien una estampa especial amb foc entre els matolls de Bearn i les pastures farcides de vaques, a uns 20 quilòmetres de Zuberoa.

Trobat en 1951, el gas que es troba en el subsol va començar a explotar-se en 1959 amb el gran renou mediàtic de llavors, des de 1965 fins a les cases de les ciutats franceses per a propagar-lo en gasoductes. El gas va suposar inversions a Bearn, l'olor de diners va escalfar l'economia de Pau, que s'agitava.

La bogeria duraria vint-i-cinc anys, amb la desacceleració de la producció per a 1987, en la qual ningú parlava dels pics o pics dels combustibles, va obligar el Govern de París a organitzar una reconversió de la indústria de la zona.En 2013 va finalitzar la producció de l'última canonada de gas. Ara la multinacional Total assegura que allí experimenten l'acumulació excessiva de CO₂ que destrueix el clima en jaciments de gasos esgotats.

Des del principi, l'or pestilent de Lacq travessava també el cul: 16% sulfur d'hidrogen (àcid sulfhídric) i 12% de CO₂. Com el gas tan corrosiu no es podia utilitzar en les llars, Total va organitzar una tecnologia completa amb metildietanolamina per a extreure sofre a un milió de tones al dia. Però qualsevol risc semblava portar-li amb paciència, ja que Biarno havia de convertir-se en el nou Eldorado de finals del segle XX.

En 1960, el Setmanari París-Match va dedicar un reportatge al miracle de Lacq, mostrant en les fotografies de Maurice Jarnoux –que es poden veure per internet– les autoritats locals de l'escola, que porten a tots els ciutadans al carrer o en l'hostal com a casa… Mentre es posen a punt les tècniques de refinat de gas, en qualsevol moment es podrien escapar vapors mortals que contenen sofre en un 16%. Però el món havia oblidat per a la setmana següent el xocant reportatge de París-Match.

Durant anys, les refineries d'Elf i Total van abocar 700 tones de sofre al dia. I en 2002, quan l'Institut d'Epidemiologia i Desenvolupament per a la Salut Pública (ISPED) de la facultat de medicina de Bordeus va investigar els danys produïts per aquests abocaments a la població des de 1968 fins a 1998, va descobrir que en 31 anys van morir 136 persones més del que corresponia a la regió de Lacq.

Es va estudiar la regió de Lacq, que reuneix unes 60.000 persones, dividida en tres cercles concèntrics de 22.000 habitants cadascun . Els resultats van mostrar que com més prop de la font de la contaminació, més augmentaven les morts. A més, el temps agreujava el problema: en la primera dècada els cancellers respiratoris van augmentar un 34%, però a partir de 1990 el nombre de morts va augmentar un 56%.

En el cas de Càncer, en la zona més pròxima a la indústria del gas les morts van passar de ser menors que en altres zones en 31 anys a ser entre un 30% i un 40% més nombroses.

Com no anava a provocar un escàndol? Segons ha escrit Michel Rodes del SEPANSO, igual que el Govern els testimonis electes van preferir enterrar l'assumpte en silenci perquè les conseqüències eren massa greus per a l'opinió pública. Però 13 anys més tard, en 2015, el Tribunal de Comptes de França ha recollit en un informe seu en 2002 aquest de la universitat de Bordeus: 136 morts en la població menor de 65 anys, augmentant la mortalitat en un 14%. I els ecologistes han volgut trencar amb l'ambient omerical que envolta a aquest tema publicant dos documents en internet: Un en Donostia.

No investigar per a no molestar a la gent

La qüestió és que les autoritats no sols han ocultat la informació a la ciutadania, sinó que no han donat continuïtat a la recerca del risc sanitari a partir de 1998. Per contra, l'Estat i la indústria francesa han encarregat a BURGEAP, especialitzada en el desmantellament de centrals nuclears, que analitzi els riscos per a la salut de la població de cinc dels 140 o més contaminants emesos en Lacq.

Avui, esgotats la majoria dels gasos subterranis de Lacq, no es llancen a l'aire com en els vells temps 800 tones de sofre i 900 tones de fluor a l'any. Però a la comarca continuen treballant 23 grans empreses catalogades SEVESO i en totes elles hi ha més de 210 fonts de contaminació.Des del lliurament de l'estudi per part de la ISPED s'han multiplicat alguns contaminants: compostos orgànics volàtils, hidrocarburs aromàtics policíclics, etc.

En 2002 la universitat de Bordeus plantejava continuar investigant. Per contra, l'Organització Sanitària de la Comarca ARS de Bearn, de la seva Osakidetza-Servei basc de salut, va assenyalar: “La recerca epidemiològica s'ha descartat per falta de demanda social, falta de disponibilitat i preu”. Un altre argument de l'alt funcionari de l'ARS: “La posada en marxa d'un estudi d'aquest tipus suposa un risc de vulneració de la pau social”. I aquesta perla fosca: “Cal recordar que en la zona de Lacq viu bastant poca gent”. Una fórmula més vergonyosa per a sacrificar les vides dels ciutadans a la indústria...

Encara que el SEPANSO ha difós les proves per internet, ni el Govern de París ni els càrrecs electes de Bearn han volgut retocar la causa de l'enverinament. Només cinc han signat un escrit sol·licitant al Govern que continue amb la recerca epidemiològica, un regidor de Laa Mondrans, Artix, Lasseube i Billère i el conseller regional David Grosclaude, qui va fer vaga de fam per a aconseguir els mínims suports a la llengua occitana.

El 6 de març de 2016 el diari La Republiqui donis Pyrenees de Pau ha publicat: “La pudor a la vall de Lacq: els veïns tornen a tossir”. I una mica més endavant: “La població es queixa dels efectes que aquestes olors molt intenses tenen en la salut: maldecaps, nàusees, ressentiments de la pell i els ulls, problemes respiratoris…”.

En la mateixa informació del periòdic, la companyia Indulcq informa la ciutadania que la seva tortura es prolongarà durant uns dies, ja que es veurà el foc llepi “BP4/3 en la xemeneia”, dia i nit, ja que per a netejar una caldera és necessari abocar gasos. Perjudici per a les persones vulnerables.

SEPANSO denúncia: “Hi ha una qüestió de complicitat entre l'administració, els càrrecs electes i la indústria. Fins ara no han fet una altra cosa que cantar tots junts que tenim una ‘cultura del risc industrial’ i passar any rere any el càlid dossier del gas de Lacq”.

Però, com va dir aquell alt funcionari, per a què investigar, perquè saber la veritat pot infringir la pau social.